Escumosos blancs i rosats: el millor maridatge per a l'escudella

Cada 25 de desembre, a milers de cases catalanes, la taula s’omple amb un dels rituals més estimats de l’hivern, l’escudella i carn d’olla. Un caldo profund, ple de matisos, que combina la dolçor de les verdures, la rusticitat de les carns i la textura reconfortant de la pasta o la pilota. Davant d’un plat tan complet i identitari, el debat sobre quin vi hi marida millor sovint és obert. Tanmateix, els escumosos -tant blancs com rosats– emergeixen com una opció sorprenentment encertada, capaç de respectar la tradició i, alhora, aportar un punt de frescor festiva.

La clau d’aquest maridatge és la versatilitat natural dels escumosos joves o de criança moderada. La seva bombolla fina i vivaç actua com un netejador del paladar, refrescant-lo després de cada cullerada d’un brou intens i calent. En el cas dels blancs, elaborats amb varietats com el macabeu, la parellada o el xarel·lo, el seu perfil aromàtic -amb notes de poma, pera, fonoll o flors blanques- encaixa molt bé amb la part vegetal de l’escudella, creant una harmonia subtil.

Els rosats, per la seva banda, aporten un contrapunt ideal per a aquells que prefereixen una expressió més afruitada. Les aromes de fruits vermells, gerds o maduixes confereixen un contrast amable amb la carnositat del plat, especialment amb la pilota i les carns de porc o vedella. A més, la seva estructura lleugerament més ampla dona joc per acompanyar tant el brou com la part sòlida del plat.

Un altre factor a considerar és la càrrega simbòlica que tenen els escumosos en el calendari festiu català. Són vins de celebració, de retrobament i de brindis, i incorporar-los des de l’inici del dinar nadalenc és una manera d’enllaçar gastronomia i ritual. L’escudella, humil però solemne, troba així un company de taula que suma i no resta, que refresca però no domina.

A l’hora de triar, convé apostar per escumosos secs –brut o brut nature– i evitar els més dolços, que no encaixarien amb la salinitat i la profunditat del plat. Tant els blancs com els rosats tenen plenament guanyat un lloc al costat de la cassola fumejant. I és que, en un dinar marcat pel pes de la tradició, les bombolles aporten un toc d’elegància sense perdre ni una engruna d’autenticitat. Bona escudella de Nadal i bons escumosos!