Corria l’any 1999. Aleshores, la normativa impedia que un vi fet amb raïm de diferents indrets de Catalunya o bé que s’elaborés en un celler situat fora d’una DO regulada pogués tenir aquesta qualificació. Això deixava desemparades grans produccions i provocava certs conflictes territorials dintre de grans denominacions d’origen com el Penedès o Tarragona.

Així les coses es va crear la DO Catalunya per resoldre aquestes deficiències i flexibilitzar la rigidesa del reglaments.

Però la flexibilitat no es sinònim de deixadesa. Així ho assegura l’enòleg i escriptor Joan C. Martín que assegura que “l’exigència de la DO Catalunya és molt estricta. És veritat que produccions més grans permeten tenir preus més competitius però això no significa en cap cas que siguin vins de menys qualitat que els de qualsevol altra DO”.

De fet Martín afirma que pel seu últim llibre ha tastat 600 vins de tot l’estat per triar-ne 150 i molts d’ells són de la DO Catalunya.

Així les coses, Martín i d’altres experts coincideixen en afirmar que la DO Catalunya ha permès al país a tenir vins encara millors pels cupatges que es poden realitzar a l’empara d’aquesta denominació. Combinacions més flexibles que donen valor també a les especificitats i característiques pròpies de les altres DO.

Fa només uns dies, en la presentació de la Memòria del Consell Regulador de la DO Catalunya es donava a conèixer que durant l’any 2014, la producció s’ha incrementat un 5’4%.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa