!--akiadsense-->
Mariona Rendé només té paraules d’agraïment per tothom. Fa tres mesos el seu modus vivendi va desaparèixer literalment. El riu Francolí va crèixer tant que va arrasar les instal·lacions del seu celler i va deixar només runa. Va ser el 22 d’octubre i ara tres mesos després assegura que ja han passat el pitjor i que viuen esperançats l’inici ‘des de zero’ del seu nou projecte.
Fa prop de tres mesos que us vau quedar sense celler. Com esteu?
Bé estem bé. Encara recuperant-nos. Però estem esperançats per tota l’ajuda que hem rebut i tota la solidaritat del sector vitivnícola que s’ha bolcat amb nosaltres d’una manera impressionant. No ho esperàvem.
Ja teniu plans fets?
Ens devem a tothom que ens ha ajudat. La gent d’alguna manera ens ha dit ‘us ajudem perquè volem que continueu, perquè seguiu, perquè feu un celler nou’ i en això estem. El tema burocràtic i d’assegurances és molt lent i encara no sabem econòmicament amb el que contem però la intenció és fer un nou celler però no sabem a on. Estem mirant una possible nova ubicació. A mi no m’agradaria moure’m de l’Espluga.
Allà on estava el celler Rendé Masdéu, al costat del riu, segur que no?
No. Nosaltres ho tenim clar, però a més a més la zona segons el pla municipal ara és inundable i tampoc hi podríem contruir res perquè se n’han canviat els usos.
Un cop com aquest com et canvia la vida?
Tinc un company que era forner i a un forn fas el pa per avui i el vens demà i si saps que en vens 10 i en fas 10 i si saps que en vens 20 en fas 20. Però fer vi no és així. El nostre negoci té un procés d’elaboració molt llarg des de la vinya fins a la venda final. I clar a nosaltres se’ns complica molt. Hem perdut tota la collita de 2019, però també molts vins amb criances d’anyades antigues que estàvem guardant per treure d’aquí un any o dos. Tot això ha desaparegut. Això vol dir que comencem com un nen petit que aprèn a caminar. Com si neixéssim avui.
Com s’encara aquest repte?
Ho encarem amb molta esperança perquè ens devem a la gent que ens ha ajudat i seguirem endavant. Per sort a la vinya no li ha passat res, la matèria primera la tenim, però començarem de zero, amb l’anyada 20 de joves i anirem guardant i hauran de passar uns cinc anys perquè traiem els criances.
Tornar a començar de nou té alguna cosa bona?
Nosaltres fa 25 anys que estem al sector. Hem après moltes coses i començar de nou ens permetrà canviar coses que potser a les antigues instal·lacions no ens acabaen d’agradar massa. Ara ho farem d’una altra manera.
Quines coses?
Encara ho estem pensant, però per exemple, segurament la recepció de verema la farem diferent. O la compra de dipòsits de fermentació. Els que teníem eren molt grans, de 12.000 litres i nosaltres el que fem ara són més aviat microvinificacions. Comprarem més dipòsits però més petits, perquè cada vegada tenim més referències. Són cosetes com aquesta que les teníem presents i que no les acabàvem de fer i ara en tenim l’oportunitat. Serà començar de nou amb unes intsal·lacions noves i amb unes perspectives de negoci diferents suposo…
Com esteu d’ànims?
Vam estar molt malament al principi. La primera setmana va ser horrorosa, el món et cau a sobre, però veus que tothom que t’exgeix continuar i clar els ànims van creixent. La gent del sector però també gent de fora. Tinc un munt d’emails d’industrials que se’ns han ofert per quan fem un celler nou donarnos una mà i de forma gratuita. I això és una passada. Nosaltres no tenim celler però tenim la força de la gent que ens està ajudant i això no té preu.
