La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové, una sala d’exposicions a l’aire lliure entre oliveres i ceps situada a La Pobla de Cérvoles (Lleida), presenta l’artista d’enguany: Carlos Pazos que agafa el testimoni lliurat per Evru en l’edició anterior.
Carlos Pazos artista indisciplinat, creador enamorat de la música, els llibres, la literatura i el cine, ha exposat en algunes de les millors galeries i museus del món. Va fer la seva primera exposició individual l’any 1970 i la seva primera retrospectiva l’any 2007, al MACBA (Barcelona) i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS-Madrid).
!--akiadsense-->
Pazos, que va rebre el Premi Nacional de les Arts Plàstiques el 2004 i el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya el 2008.Va iniciar el seu treball sota la petjada de l’art pop europeu i el va desenvolupar cap al llenguatge de l’objecte, de l’assemblatge i de l’associació de significats, amb una forta relació amb l’art povera, en el que es donava significat als objectes quotidians i als seus codis iconogràfics. La realitat està inclosa en la seva obra com un buit: no hi ha referent d’art establert i l’objecte remet a una ficció. La seva obra té un agut sentit de l’humor i, al mateix temps, un profund dramatisme. L’artista s’amaga rere diverses màscares i utilitza souvenirs i objectes per fer del col·leccionisme un dels eixos centrals de la seva obra. Amb una estètica molt personal guiada pel rebuig de les idees de “l’art amb majúsculas i en minúscules”, combina la poètica de l’objecte amb la ironia i la màscara narcisista.
L’obra de grans dimensions que està creant per La Vinya dels Artistes encara és una sorpresa però avisa que és un gest cap al món de l’art i el vi que proposa, com aficionat a buidar ampolles, amb el suggerent i desesperançat títol de “No et Prometo Res”.
