La tramuntana és típica de l’Empordà i també ho és el vi dolç. I aquests dos fenòmens estan estretament relacionats. Els experts asseguren que és precisament la tramuntana la que ha permès que l’elaboració del vi dolç a partir de la garnatxa es mantingui molt present a la majoria de cellers de l’Empordà.
Per fer un vi dolç, un cop s’ha fet la verema es deixen uns gotims a la vinya perquè acabin de madurar. La garnatxa o lledoner com l’anomenen també a l’Empordà és especialment sensible a la humitat i és molt fàcil que es faci malbé en aquest procés de maduració, però la tramuntana ajuda a assecar i aquests raïms es mantenen molt bé. Aquest fenomen no es reprodueix a la resta de l’arc mediterrani. Per sobre i per sota de l’Empordà i el Rosselló, la majoria de vins dolços s’elaboren amb moscatell que és una mica més resistent.
El vi dolç no és res nou a casa nostra. Des de fa més de 2000 anys que se n’elabora i fins fa relativament poc, a qualsevol masia catalana, aquest era el vi de benvinguda. Si era el matí s’acompanyava de fruita seca, al migdia amb un tros de pa i a la tarda amb unes galetes. No era un vi circumscrit a les postres, es prenia tot el dia. En les últimes dècades, aquest tipus de vi, la seva producció i especialment el seu consum ha reculat molt. Ara però sembla que comença a remuntar.
El sociòleg i escriptor Lluís Tolosa, autor del llibre “La garnatxa de l’Empordà i altres vins dolços” creu que quan es parla d’identitat i de tradició, s’ha de reivindicar l’autenticitat del sistema d’elaboració dels vins dolços en general i des de l’Empordà en particular, del qual, diu, els catalans ens n’hauríem de sentir orgullosos. Per començar, pel sistema de mares: l’extracció d’una part, potser només un 10% del vi que conté una bota per embotellar-lo. Es reomple i es deixa de nou un any més. Així, hi ha cellers que tenen mares de més de 100 anys.
I a més, com passa amb altres vins d’elaboració tradicional per fer la Garnatxa de l’Empordà hi trobaríem tant processos com cellers. Així doncs, segons Tolosa, “caldria que tots féssim un pensament alhora de valorar-ho en la seva justa mesura”. A França ho han sabut fer més bé i el vi dolç s’està consumint en grans quantitats i amb un preu just. Aquí en canvi sembla que encara l’estem descobrint.”
Per Tolosa cal que els prescriptors trobin nous moments i nous maridatges per donar una nova vida al vi dolç. Assegura que limitar-lo a les postres és un error: “En una societat on tothom vol estar prim pretendre que es prengui un vi de 18 graus amb algun aliment hipercalòric és una bogeria, cal que ens obrim a noves possibilitats”.
Sigui com sigui es comencen a veure iniciatives que promouen aquest vi per si més posar-lo al lloc que es mereix, com la Jornada vi dolç de l’Empordà que a instàncies de la DO Empordà es va celebrar el passat 25 d’abril a Figueres.
