!–akiadsense–>!–akiadsense–>
Josep Grau va convocar a la premsa al seu nou local del Born de Barcelona. Un espai pensat per fer de subseu del seu celler del Montsant, per fer negocis amb clients, i per beure vi. No és un espai obert al públic, però sí que és un espai preparat per fer tastos.
La seva presentació va ser molt clara: “No sóc enòleg, ni biòleg, ni geòleg. No provinc d’una família del món del vi. Sóc autodidacta”.
Era l’any 2003 quan en un cobert de no més de 50 m2 va començar a fer els seus primers vins al Montsant. Ell, criat a Barcelona i dedicat al món financer va començar a fer vi. Perquè li agradava i perquè tenia molt clar com volia fer-lo.
!–akiadsense–>
“Volia fer una viticultura molt natural i sostenible. Vinificar amb llevats indígenes i sense sulfurós perquè al principi no pensava comercialitzar-lo i no em preocupava gaire que al cap de quatre mesos el vi s’hagués fet malbé”.
Tretze anys després la seva filosofia és la mateixa, però els vins que vol fer ja no. “Al principi buscava vins contundents, potents i ara estic a les antípodes d’això. He evolucionat i amb la mateixa filosofia del principi i els mateixos valors, el que busco són vins més frescos, més lleugers”.
Un d’aquests valors intactes és el que fa referència a fer la majoria de la feina a la vinya per després intervenir el mínim.
Pel que fa al sulfurós sí que en fa servir, però molt poc, “just per corregir la vinificació” assegura.
Un dels punts d’inflexió en aquesta trajectòria va ser l’any 2010, quan la revista Wine Spirits va considerar que Vespres, un dels seus vins era un dels 100 millors del món i a més el considerava un dels millors per comprar perquè no era car. Aleshores tot ho venia l’estranger.
Ara amb un celler de 1500 m2 equipat tecnològicament continua exportant en una proporció important, però també ven a Catalunya. “M’agrada veure com la gent es beu el meu vi, és una mena de satisfacció personal”, diu Josep Grau.
Sobre els seus vins també ho té molt clar. “El vi s’acaba a la boca i això m’interessa molt. M’interessa la textura. Sempre busco una línia de subtilitat en tot. En el vi també i m’interessa molt que vagi creixent. M’agraden els vins que es van obrint”.
Per aconseguir tots aquests objectius a més de fer la majoria de la feina a la vinya i de triar amb molta cura quins són els grans de raïm que acabaran sent un vi, també ha triat molt bé on criaran els vins.
!–akiadsense–>
Tant, que en funció del vi es fan servir foudres ovals o rodons i no qualsevols. Després de donar-hi moltes voltes va contactar amb el productor austríac Franz Stockinger amb qui ha acabat establint una relació molt propera.
Perquè Josep grau té cura de tots els detalls. De tots. Els seus vins tenen una història al darrera, o per la finca d’on provenen, o pel nom, o per l’etiqueta o per tot plegat. És el cas per exemple de La Florens. Un homenatge a la mare.
D’entrada aquest és un vi 100% garnatxa d’una mateixa finca i propietat d’una família de viticultors que generació darrera generació l’han cultivat. Una part amb garnatxes de 100 anys.
!–akiadsense–>
A l’etiqueta hi ha un ocell i no és perquè sí. El pare i la mare de Josep Grau són del Bages i per circumstàncies de la vida van venir a viure i treballar a Barcelona. A Sants. La mare que venia de pagès, i preveient la nostàlgia que sentiria del camp, va proposar tenir un ocell a una gàbia. L’acord era amb el seu marit que en tindrien només un i quan aquest morís s’hauria acabat la gàbia i l’ocell.
La nostàlgia era tanta però que l’ocell va ser el més longeu del món. La mare de Josep Grau, quan detectava que a l’ocellet li quedava poc temps de vida el canviava per un altre i així anar fent…
Aquesta és només una de les històries que trobareu darrere els vins de Josep Grau Viticultors. I a l’ampolla assegura que el que hi ha és “subtilitat i essència del vi. Vins fàcils de beure que es mantenen frescos en el temps. No calen castells de focs artificials…”
