Vinyes Domènech Teixar 2012
Vi de Finca
DO Montsant
Certificació Ecològica CCPAE i Eurofulla
Etiquetat en català
PVP aprox 35 €
Tel. 932 118 893
Hi ha dies en que fer aquesta feina et fa sentir molt afortunat, i així em sento mentre escric aquestes línies, amb una ampolla de Teixar al costat de l’ordinador.
Potser hauria d’explicar que ja el 2007 vaig poder tastar-ne la primera anyada que se’n va elaborar, la del 2004, i que ja aleshores em va seduir fins el punt que en vaig escriure un article que vaig titular “Màgia al Montsant”. I és clar, quan pel mig hi ha màgia i seducció, algú podria dir que la crítica no és imparcial. Però qui signa aquesta columna té la consciència ben tranquil•la, perquè des d’aquell ja llunyà 2007 el celler Vinyes Domènech s’ha guanyat un prestigi inqüestionable, fins el punt que l’any passat va ser el quart celler català en assolir la màxima distinció oficial, la qualificació de “Vi de Finca” que atorga la Generalitat a través de l’Incavi, ingressant així al club selecte on només hi havia Clos Mogador, Jean Leon i Vall Llach.
Es tracta d’un reconeixement que a més de les característiques singulars i climàtiques, distingeix els vins de raïms procedents d’una mateixa finca en propietat, i que segueix uns protocols més exigents per part de la DO, pel que fa a producció, rendiments i puntuacions per la seva qualificació; i que tenen un prestigi tant nacional com internacional reconegut al llarg de deu anys.
La finca Teixar de Vinyes Domènech, que agafa el nom d’un paratge de Capçanes conegut com la Font del Teixar, té una superfície de 3 ha reunides en un total de 9 petites parcel·les i es troba ubicada en un espai natural protegit, entre la serra de Llaberia i el Montalt. En aquest indret, envoltat de muntanyes amb boscos de pins i sotabosc mediterrani, l’orografia és molt irregular, fet que afavoreix la intensitat dels vents i una menor insolació, que configuren un microclima únic, molt més fresc que l’habitual a la comarca del Priorat. A més a més, el conreu és ecològic (certificat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) i biodinàmic.
La finca està plantada amb ceps de garnatxa peluda de més de setanta anys, amb el raïm dels quals s’elabora el 100% del cupatge del Teixar. Justament la garnatxa peluda comparteix amb la seva germana, la garnatxa negra tradicional o “del país”, la finor, la capacitat d’assolir altes maduracions i graduacions sense fer vins carregosos o excessivament potents. Però, a més a més, la garnatxa peluda aporta una major acidesa que fa els vins més longeus, més frescos, i justament per aquest últim tret, més fins i elegants, la característica més crítica dels vins mediterranis.
I això és el que reflecteix aquest Teixar. El color ja ens avisa que no estem davant d’un vi clàssic de cap de les dues DO que comparteixen la comarca del Priorat, que solen tenir una alta concentració. Al contrari, el Teixar és granat d’intensitat mitjana tirant a baixa, d’aquells que deixen transparentar el dit si el mires a través de la copa plena. El voraviu és roig ben viu, malgrat els 14 mesos en bóta de roure, que l’han afinat sense fer-li perdre vitalitat.
Per gaudir plenament de les aromes i els matisos, val la pena deixar oxigenar el vi, que si bé recent obert ja és agradable (no té olors estranyes de reducció), guanya en complexitat i finor, passant en mitja hora de ser un vi agradable i correcte, a ser-ne un d’excepcional. A partir d’aquí, tot el temps que se li doni de més, el seguirà recompensant amb escreix amb matisos plaents, amb petits detalls que van apareixent a la copa i es van afegint a l’obra final.
Hi ha, principalment, fruita vermella fresca, cireres d’arboç, magrana, síndria i maduixa (no maduixots!), a aquests matisos principals s’hi afegeixen notes balsàmiques de resina de pi, de rovellons i un toc mentolat molt subtil.
A la boca continua en la línia de finor, amb una entrada suau i fresca, malgrat els ni més ni menys que 15º Alc, que només s’arriben a notar si cometeu l’error de servir-lo massa calent o deixar-lo escalfar massa a taula. Ara bé, no s’ha de confondre la finor amb la feblesa, així que un cop al paladar es mostra viu i amb nervi, amb un final un punt amarg, un punt tànnic, un punt rebel. El regust és llarg i amb records de tinta xinesa que se sobreposen a la fruita inicial.
I com les millors obres de creació humana, té diverses lectures: és complex, per als qui busquin incomptables matisos i detalls; i també sorprenent per una frescor no esperada per als que els agrada el que trenca els motlles. Per als qui busquen identitat autòctona, ofereix un missatge coherent d’ecologia i respecte al territori i a les varietats tradicionals que hi han viscut durant segles. I és equilibrat i per tant, plaent, molt plaent, per als qui simplement volen gaudir d’un molt vi. És clar que no seria tan bon vi si no tingués tots els atributs esmentats, cadascun dels quals li van sumant valor afegit…
