Jané Ventura Malvasia de Sitges 2015: amb la identitat com a objectiu

Un pas més en la recuperació de varietats de raïm autòctones

Jané Ventura Malvasia de Sitges 2015

DO Penedès

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 14 €

Tel.: 977 660 118

Web:janeventura.com

A l’últim terç del segle passat la major part dels cellers catalans, i més especialment els penedesencs, van optar per les varietats foranes d’origen francès per a l’elaboració de vins de qualitat, excepte en el cas dels caves, on la trilogia penedesenca xarel·lo-macabeu-parellada va mantenir l’hegemonia.

A hores d’ara, tot i que encara hi ha algun despistat, la tendència és de recuperar les varietats autòctones que donen identitat als vins catalans —i als de la resta de zones vitivinícoles del món on hi ha varietats locals pròpies—, un fet que els permet ser més competitius als mercats internacionals i, mica en mica, també al mercat català que després de dècades de “riojitis” va recuperant la tendència lògica de consumir els vins locals, i més si tenen una identitat marcada.

Així els vins negres de garnatxa i carinyena prioratins, del Montsant o empordanesos, els trepats de la Conca de Barberà, els xarel·los penedesencs, les garnatxes blanques terraltenques o els picapolls del Pla de Bages, han recuperat el protagonisme que mai haurien d’haver perdut.

Però encara queden moltes varietats menys esteses o fins i tot en perill d’extinció, per recuperar. És el cas de la carinyena blanca empordanesa, del pero ximenes o del sumoll penedesenc i tarragoní. O de la malvasia de Sitges, una varietat que s’ha mantingut gràcies a que el 1935, el diplomàtic Manuel Llopis de Casades, l’últim hereu de la casa Llopis de Sitges, va deixar en herència la vinya d’Aiguadolç a l’Hospital de Sitges a condició que seguís elaborant el vi dolç de malvasia. I així s’ha fet fins a dia d’avui, mantenint en aquesta parcel·la els últims ceps d’aquesta varietat.

Per això, quan el celler del Vendrell Jané Ventura van voler recuperar l’elaboració de vins amb aquesta varietat, van poder fer-ho mitjançant un acord amb l’entitat sitgetana, que els va facilitar l’accés al raïm de les seves vinyes i també la possibilitat de replantar al Baix Penedès vinyes d’aquesta varietat a partir dels ceps que havien mantingut vius.

Gràcies a això, Jané Ventura elabora vins amb malvasia de Sitges des de l’any 2004 de manera experimental. A partir de l’anyada 2008 la van incorporar al cupatge del seu vi Blanc Selecció 15 vinyes, amb raïm procedent d’una petita parcel·la de Sant Pere de Ribes. I des de l’any 2005 cultiven malvasia a Finca Els Camps (la Joncosa del Montmell) i l’any 2009 en van plantar també a Mas Vilella (la Bisbal del Penedès).

Fruit d’aquesta feina, des de l’anyada 2011 es comercialitza aquest monovarietal, que en l’anyada 2015 ha estat elaborat amb un assemblatge del vi de dues bótes de roure francès de 300 litres, i 900 litres més, fermentats en dipòsits d’acer inoxidable. En total, un 40% fermentat en bóta i un 60% en inoxidable. La fermentació en bóta ha estat a baixa temperatura (18ºC) amb una criança amb les mares de 5 mesos amb bâtonnages (remoguts) setmanals. D’aquest procés n’han sortit només 1980 ampolles que es van embotellar el març de 2016.

Es tracta d’un vi de color d’or i d’aromes intenses, a les quals, de primer moment no s’hi aprecien les notes de la criança en fusta. Hi ha notes cítriques de llimona, d’herba acabada de tallar, de fruita —litxi, raïm blanc— i en segon terme, pebre blanc i resina de pi, i un punt final de préssec.

A la boca, d’entrada és fresc, directe i àgil, i més aviat prim. Ara bé, un cop arriba al paladar, pren possessió de la boca amb força i deixa una sensació potent, amb un punt amarg i notes lleument torrades i de fusta nova que recorden la criança en roure i li donen el punt final de complexitat i de potència. Unes característiques: frescor, complexitat i força, que el fan una tria encertada per acompanyar plats d’au, de peix blau i de marisc de closca. I sempre amb personalitat, amb els trets característics, un punt herbacis, de la malvasia sitgetana que el fan original i el diferencien d’altres vins. I justament això, la identitat, és el que havíem destacat com a propòsit de l’ús de les varietats autòctones, així que: objectiu assolit!

Nou comentari