VadeVi
La urgència per a la preservació del paisatge marquen el VI Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme

!--akiadsense-->

!--akiadsense-->

La urgència de les accions de preservació del paisatge vitivinícola va centrar majoritàriament el debat del VI Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme que es va celebrar dijous i divendres a Vilafranca (Vinseum. Museu de les Cultures del Vi) i a Subirats (Confraria del Cava. Torre Ramona). Experts de Catalunya, Espanya i EUA van debatre sobre la necessitat de treballar en la preservació del paisatge com a eina per donar valor al vi i al cava que es produeix al Penedès, i alhora per garantir el benestar de les persones que hi viuen i hi treballen.

La revisió del planejament urbanístic amb motiu de la redacció del Pla Territorial de l’àmbit de la vegueria del Penedès posa, en aquest moment, molts conflictes sobre la taula. Així, al llarg dels dos dies del Congrés van sorgir els conflictes que viticultors i elaboradors consideren una amença no només per al negoci del vi, sinó també per al negoci de l’enoturisme: el Logis Penedès, el CIM, el Quart Cinturó i l’Agroparc promogut per Casa Ametller.

Per a alguns experts, ha arribat un moment crític, i el Penedès requereix d’una acció immediata i contundent. L’enginyera Maria Solé va advertir en la seva ponència dels conflictes i paradoxes que es recullen, habitualment, als plans territorials que marquen directrius que, sovint, topen amb la visió funcional dels plans sectorials i de la necessitat de fer valer un discurs clar sobre els objectius de l’àmbit territorial.

Des del sector de la viticultura, els pagesos ja no es conformen a quedar-se amb les restes de territori que no volen els altres sectors. Joan Santó, d’Unió de Pagesos, demana a l’administració que s’involucri per garantir al sector primari les mateixes oportunitats per ser competitius i que ja tenen la resta de sectors: formació, accés a la fibra òptica i a les xarxes de comunicació.

Isidre Gavín, director general de l’empresa pública CIMALSA, recorda que el polígons industrials són necessaris, reconeix que els costos de les operacions logístiques tenen un impacte molt gran sobre el territori, però països com Flandes o Holanda han fet una gran aposta per aquest sector i n’estan obtenint un bon rendiment, segons ell. Per a Gavín, Catalunya pot ser l’entrada a Europa de les mercaderies que venen d’Àsia. Reconeix que això té conseqüències ambientals, però adverteix que el CIM té en compte els conceptes de respecte per l’entorn necessaris en un projecte d’aquestes característiques.

En canvi, des de la plataforma No fem el CIM, l’arquitecte Pau Batlle, lamenta la manca de voluntat de l’administració per escoltar les demandes del territori, que s’oposa a un projecte d’aquestes característiques que posa en crisi la coherència d’un model vitivinícola de qualitat.

Els vins de qualitat només es poden elaborar en un entorn amb un paisatge de qualitat. En aquesta línia van coincidir alguns dels participants en les ponències i taules rodones del Congrés. La lluita i el treball per a una millor integració de les vies de comunicació, els polígons industrials i les xarxes de serveis són la raó de ser del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme del Penedès.

El sociòleg i escriptor Lluís Tolosa creu que el Penedès ja no té temps per debatre i ha de començar a actuar. Segons ell, els pagesos i elaboradors han de decidir si volen definir la seva pròpia identitat a partir del territori o si es conformen amb el que els deixi el sector industrial. Tolosa va recordar que la vinya no la va matar la fil·loxera, però sí la pot matar el suposat desenvolupament econòmic que ve de la mà d’altres indústries, si no es té en compte el potencial econòmic de la indústria agroalimentari i del negoci del vi.

El VI Congrés Internacional d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme es va celebrar els dies 15 i 16 de juny a Vilafranca del Penedès (Vinseum. Museu de les Cultures del Vi) i a Subirats (Torre Ramona). La consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Meritxell Serret, va inaugurar aquest fòrum acompanyada de l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull. I l’alcalde de Subirats, Pere Pons, va tancar el Congrés, divendres abans de la visita a la intervenció artística en un marge de pedra seca al Mas de la Bardera, on es va destapar la peça Geometria Líquida de l’escultor Josep Massana i el director del Congrés, Miquel Vidal. Es tracta d’una escultura de ferro i formigó, una al·legoria al món del cava, incrustada en un marge de pedra seca, que va recuperar el mestre marger Joan Rovira.

El Congrés va acabar amb un tast de vins i caves reserva i gran reserva, dirigit pel periodista especialitzat Ramon Francàs, un sopar i un petit homenatge a Joan Nogué, exdirector de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca al capdavant d’aquesta institució.

L’objectiu dels organitzadors del Congrés ara és dinamitzar el CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) com a punt de trobada de totes les inquietuds sobre el paisatge del Penedès. El director del Congrés, Miquel Vidal, creu que la clau per garantir un paisatge adequat a les necessitats del territori és obrir processos participatius a partir de la informació a la població. Per això, el CEPvi té la intenció de treballar en petites accions a l’àmbit de la vegueria del Penedès fins que arribi el pròxim Congrés.

Nou comentari

Comparteix