Pas Curtei 2014: suc de territori

El germà petit del mític Sot Lefriec ja és major d'edat

Pas Curtei 2014

DO Penedès

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 15 €

Tel.: 938 180 949

Web: www.alemany-corrio.com

Sot Lefriec —Alemany i Corrio— és un celler fundat el 1999 en un petit magatzem a Vilafranca del Penedès. Laurent Corrio (pronunciar Corrió, a la francesa), bioquímic i enòleg de professió, dirigeix l’empresa amb la seva dona, l’enòloga Irene Alemany. Després d’una àmplia experiència de Laurent i Irene elaborant a la Borgonya, el pare d’Irene els va incitar a vinificar al Penedès. Tenen les vinyes a Lavern —al municipi de Subirats— plantades en un suau pendent del 5 al 15%. Hi cultiven les varietats merlot i cabernet sauvignon amb ceps els més vells dels quals tenen ja uns 30 anys d’edat, i carinyena de 65 anys.

Elaboren diversos vins, blancs i negres, però el que els va fer coneguts com a “celler de garatge” i elaboradors de vi d’alta qualitat, és el negre Sot Lefriec.

El Pas Curtei és el segon vi negre del celler, i s’elabora amb un cupatge de merlot, cabernet sauvignon i carinyena, i en aquesta anyada 2014 té una criança de 12 mesos en bótes de roure francès d’alta qualitat, amb 3 anys d’assecatge, i d’un grau de torrat mitjà-baix.

El celler ha anat aplicat una evolució a la viticultura, i han passat de la viticultura raonada (lutte raisonée) cap a una viticultura més radicalment orgànica i biodinàmica, a la que han arribat aplicant precisament la lutte raisonnée d’una manera més estricta.

Com explica Irene Alemany: “quan vam començar a fer el Pas Curtei, utilitzàvem una gran part de merlot de vinya jove, que vam plantar nosaltres mateixos amb 5.000 plantes/ hectàrea (per potenciar la competència entre plantes i així baixar la producció de cada cep) quan al Penedès el més habitual són 2.800 plantes/hectàrea”.

Ara aquesta vinya ja té entre 15 i 17 anys, i ja està molt més adaptada al medi en que s’ha desenvolupat: té colònies de bacteris, fongs i llevats autòctons molt ben establertes, que l’ajuden a reflectir millor el paisatge i el terrer.

Pel que fa a l’elaboració, en aquesta anyada 2014 al celler han optat per maceracions més curtes i criança més llarga. Durant les fermentacions han anat suprimint els remuntats (ara són cada vegada més puntuals) i han augmentat els pigeages (enfonsar el barret —els sòlids del raïm, bàsicament la pell— que suren damunt el most). La fermentació malolàctica la continuem fent en bóta, i tots els moviments del vi es fan seguint les llunes. El most i el vi, sempre estan en medi reductiu, sense contacte amb l’aire per evitar l’oxidació. La producció total d’aquest vi va ser de 12.000 ampolles, que es van embotellar durant la setmana de lluna vella del mes de febrer de 2016.

El resultat d’aquest procés és un vi de color de cirera madura, fosc i lluent, amb el voraviu de color de robí i encara lleument blavós, cosa que suggereix una certa joventut i que, per tant, encara pot evolucionar favorablement a l’ampolla.

Les aromes són de pruna confitada, de figa seca, amb notes de cacau i cafè procedents de la criança en bóta. El que no hi ha és cap rastre de les temudes aromes verdes -tomaquera, pebrot- del cabernets i merlots penedesencs procedents de vinyes molt productives i de maduració deficient.

Ans el contrari, és un vi madur i afinat, tant a les aromes —com ja s’ha esmentat— com a la boca, on és un vi potent, que emplena la boca, però té un tacte rodó i vellutat, i tot i això, fresc, amb un final lleument assecant, propi d’un vi negre ferm i de raça, i que un altre cop ens parla de longevitat a l’ampolla.

És, doncs, un vi en el qual la intervenció humana ha estat feta amb la intenció de passar el més desapercebuda possible, i on tot el protagonisme és per al raïm i el territori.

Nou comentari