El passat 28 de juliol, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el procés d’informació pública d’un estudi sobre l’impacte ambiental i la sol·licitud d’autorització d’un macroprojecte energètic que inclou la instal·lació d’una línia de molt alta tensió (MAT) que creuarà les comarques de l’Alt i el Baix Penedès. Davant d’aquest projecte que significa una rellevant afectació al paisatge i els ecosistemes penedesencs, la DO Penedès s’ha sumat a les al·legacions presentades per les institucions i administracions del territori, per rebutjar aquest projecte i buscar alternatives que respectin l’entorn i apostin per les energies renovables i sostenibles.
La línia MAT projectada travessa tota la Catalunya sud, des de les Terres de l’Ebre fins al Penedès. Un total de 180 quilòmetres d’infraestructura que en les comarques de l’Alt i el Baix Penedès afectaria als municipis de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, Banyeres del Penedès, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, Olesa de Bonesvalls i Begues). Per aquest motiu, la DO Penedès s’afegeix a les al·legacions presentades pels Consells Comarcals de l’Alt i Baix Penedès, així com la del conjunt de tots els municipis i comarques afectades.
La Denominació d’Origen Penedès rebutja aquest projecte ja que va en contra de les línies marcades en el seu Pla Estratègic 2021-2030 que va ser aprovat recentment. En ell s’aposta, entre altres aspectes, per la preservació dels entorns i dels ecosistemes a partir de tècniques agrícoles que preservin la sostenibilitat del territori, així com la cura pel paisatge com a patrimoni de gran valor natural. Per la seva banda, el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) també ha presentat al·legacions pels impactes “molt negatius” que consideren que tindrà “en el medi ambient, el paisatge, l’economia i la salut pública de la vegueria Penedès i els nuclis de població que l’integren”. D’entre les afectacions més importants, en destaquen l’impacte paisatgístic, la pèrdua de massa forestal, l’empobriment de l’espai agrícola i de l’economia associada, el risc que suposa per a la fauna autòctona i l’augment de la contaminació acústica i aèria.
Així, per exemple, part del territori afectat és part de la Xarxa Natura 2000 i pot posar en perill l’àguila cuabarrada i altres espècies que viuen o transiten pels termes municipals afectats. A més d’això, podria tenir repercussions en l’economia local i deteriorar el teixit productiu del territori fins al punt de fer inviables activitats d’alt valor afegit sense que hi hagi cap forma de compensació. Aquesta situació, però, no és nova, ja que fora la costa, on el CEPVI afirma que “s’ha fomentat un model de turisme intensiu basat en la mercantilització del concepte de sol i platja”, s’ha ocupat el territori amb instal·lacions que beneficien altres comarques i impedeixen el desenvolupament sostenible de la zona, de l’estació de l’AVE i polígons industrials fins el complex petroquímic i les centrals nuclears.
Més enllà d’això, però, les al·legacions sovint són una esmena a la totalitat del model proposat d’energies renovables, generant-la a àrees rurals i amb més biodiversitat per dur-la a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, cosa que el CEPVI considera “una inconsciència ambiental i social absoluta” i que no té “cap tipus de lògica des d’una perspectiva ecosistèmica i biològica”. Un model i una proposta, en definitiva, que afirmen que no és “descentralitzada, justa, sostenible ni democràtica”, especialment per la participació, remarca el CEPVI, de “les mateixes multinacionals” que fins ara “gestionaven, especulaven i espoliaven els recursos energètics provinents de fonts no-renovables mitjançant pràctiques il·lícites”.
