El picapoll és una varietat pròpia del Bages però no n’és exclusiva. Hi ha constància del cultiu d‘aquesta varietat de raïm arreu dels Països Catalans però en realitat qui més l’ha treballat i on està més implantada és a la DO Pla de Bages. De fet a França hi ha un raïm amb un nom semblant piquepoul, però és una varietat genèticament diferent.
És un raïm de pell gruixuda, que fa vins amb graduacions no molt altes, amb toc de cítrics i gessamí i amb més sensació de dolçor que d’acidesa. Podria ser que el nom de picapoll fos per unes taques que presenta el gra de raïm o per una part punxeguda que li queda a la part inferior.
El picapoll no sempre ha tingut el mateix prestigi que ara. Mai s’ha deixat de cultivar, però en una època determinada, les varietats foranes que van permetre una certa recuperació del sector eren més valorades. Així i tot i com comenta l’enòleg Joan Soler, “ha passat per diferents èpoques. El Bages havia tingut 27.200 ha de vinya, això vol dir un mercat natural del seu vi molt extens dintre de la geografia catalana, i és freqüent de trobar encara gent que recorda les característiques dels vins, llavors a doll, que portaven els elaboradors de la comarca. Cal destacar la menció especial que va tenir un Picapoll del Bages a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. És a dir, sí que ve de lluny”.
Ara que es dona molta importància a la diversitat, la identitat i la singularitat, el picapoll viu un moment molt dolç. Per Soler és “tornar a casa després d’un segle XX que ens ha permès d’obrir-nos al mon. Tornar als orígens és donar la raó a molts segles de selecció i millora de les varietats adaptades a un clima i una terra, permetent d’expressar molt més que aromes o sensacions de tast, també un patrimoni humà, cultural i històric de la nostra comarca”.
