VadeVi
El patrimoni de pedra seca explica la història del vi del Bages

El paisatge que fa uns anys definia l’actual territori del Bages estava completament amarat de ceps i vinyes. I mutava de color en funció del cicle de la vinya i de les tonalitats que prenien en cada estació les plantes i les fulles. Imaginem tot de finques en els seus termes municipals, i als vessants nord i sud de les carenes que s’aixequen pocs metres en alçada per la rodalia. El fet és que a finals del segle XIX hi ha documentades unes 27.500 hectàrees de vinya, i els estudiosos diran que probablement en devien ser més. Sigui com sigui, aquesta xifra fa evident la importància del llegat vitivinícola del territori, que malgrat que avui dia ja no es conserva íntegrament, continua conservant exemples que en donen fe. 

Tines de pedra seca de la Vall de Flequer | E.V.
Tines de pedra seca de la Vall de Flequer | E.V.

Barraques de vinya recuperades

La paret seca o pedra seca és una tècnica de construcció que es fa encaixant pedres i unint-les amb sorra seca, d’aquí el nom. S’ha utilitzat des de temps remots i ha anat transcendint generacions fins a arribar als nostres dies, on especialment en municipis rurals s’utilitza com a material de separació de finques, per ordenar l’espai, com a elements de drenatge o per aprofitar recursos hídrics.

La Vall de Flequer conserva diversos exemples d’aquest patrimoni. I diverses entitats del territori en fan bandera resseguint-la a través de passejades que guien el visitant per alguna de les recuperades barraques i tines de vinya. Avui en dia es tenen comptabilitzades més de 6.000 barraques de vinya i més de 2.000 tines, i a banda de l’alt valor patrimonial que tenen, també sumen relat a aquesta històrica vinculació del territori amb el vi.

Tina de pedra seca a la Vinya Arboset d’Abadal | Abadal

Expliquen que les tines de pedra seca es van construir a la Vall de Flequer per diversos motius. Un d’ells -i així ho recorden els guies locals- va venir a conseqüència de la fil·loxera i de l’afectació que va tenir sobre les vinyes de França, que va dirigir les mirades dels europeus cap a casa nostra, convertint-la durant uns anys en una de les principals subministradores de raïm al continent. 

Els orígens de les barraques i les tines

El Bages no va ser ni molt menys l’únic territori del país que va viure aquesta realitat, però aquest creixement de demanda es va sumar a l’existent en altres comarques veïnes, com el Solsonès, el Berguedà o la Cerdanya que aleshores eren compradors habituals del seu vi. Tot plegat va provocar que moltes famílies veiessin en el vi una oportunitat de negoci i s’hi van tirar de cap.

Van començar les plantacions de vinya fetes per famílies de Manresa, del Pont de Vilomara o de Mura, per citar alguns municipis de l’entorn; no vivien a prop, i aleshores els mitjans de transport tampoc eren com ara. D’aquí que sovint, sobretot en temporades de més feina al camp, decidissin quedar-se a dormir al terme.

Així és com es comencen a fer les construccions de les barraques de vinya, que van motivar la construcció de les tines. El motiu, senzill. Després de llargues jornades de verema, es feia feixuc moure el raïm fins al poble, on tenien el celler. De manera que els pagesos aviat van adonar-se que tenir una tina prop de les vinyes els facilitava molt la vida, de manera que ja premsaven a la finca i s’enduien el most fet. 

Les tines de pedra seca del Bages són uns recipients de diferents capacitats i formes -circulars, quadrades o rectangulars- fets amb pedra, morter de calç i enrajolat amb rajola vidriada. El funcionament és simple: a la tina s’hi buidaven les portadores de raïm, una o dues persones el trepitjaven sobre la tapa de fusta, i un cop acabat, es destapava i s’hi deixava caure la pell i la rapa, tot a dins perquè el most comencés a fermentar.

Tast de vins de la DO Pla de Bages | Foto: Marc Castellet, ACT

Els vins i la gastronomia del Bages

Una visita a la zona del Pla de Bages recomana visitar aquestes construccions de pedra seca, però també gaudir d’alguns dels vins que avui dia hi embotellen una quinzena de cellers, sigui mentre se’ls visita o en alguna de les activitats de tast que s’organitzen en diversos espais emblemàtics del territori. I com a complement definitiu, la gastronomia i els allotjaments rurals, que permeten agafar forces per a noves aventures, envoltats de natura, a peu, en bicicleta o a cavall, tot a la falda de la muntanya de Montserrat i del Geoparc, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Més informació en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

La Diputació de Barcelona s’ha compromès amb la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015. En aquest sentit, treballa per estendre la cultura de la sostenibilitat turística a empreses, serveis turístics i destinacions a través del Compromís per la Sostenibilitat Biosphere.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Dani @vicidevi a novembre 15, 2022 | 09:58
    Dani @vicidevi novembre 15, 2022 | 09:58
    Bon dia, Fa un parell de setmanes al Bages hi havien comptabilitzades 6059 barraques de vinya de les quals 1144 al terme del Pont de Vilomara. Salut i vins.
    • Icona del comentari de: evicens a novembre 15, 2022 | 10:45
      evicens novembre 15, 2022 | 10:45
      Gràcies Dani. Salut!

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa