El fundador del Celler Piñol de Batea, Joan Piñol, va passar per moltes vicissituds abans no va obrir el celler que duu el seu cognom, l’any 1945. A 104 anys, complerts el passat tres de juny, ha parlat amb Vadevi de la seva experiència acompanyat de la seva filla, Josefina Piñol; i del seu nét, Juanjo Galcerà, que han continuat amb el negoci familiar i l’han acompanyat en els grans canvis que ha viscut el món del vi durant les darreres dècades.

El petit de tres germans, Joan Piñol, era mestre a Olesa de Monistrol però la guerra civil va interrompre la seva carrera i es va incorporar a l’Exèrcit Popular de la República: “No estàvem en contra del govern, eren els que s’havien alçat que estaven en contra nostre”. “Dos anys a la guerra”, recorda. “Vaig patir molt, com tothom, dormint a la neu, baixant de retirada des de València fins que vam passar per Batea”. Anar enrere, explica, va ser una constant: “Sempre retirada, sempre retirada, casi mai endavant, si avui avançaves una mica, prepara’t pa demà”. En acabar el conflicte, encara va trobar més problemes. “El seu títol de mestre era de la Generalitat i li van revocar”, apunta Josefina Piñol. “No va poder exercir, i com que estava casat amb una pagesa, que era ma mare, doncs mira”. Així és com, el 1945, va fundar Celler Piñol. Els inicis van ser difícils, com relata Joan Piñol. “Garrafa aquí, garrafa allà, i encabat va vindre el vi a granel, sobretot per la zona de Tortosa i vam anar fent”.

“Al principi era molt difícil, hi havia molta competència, però ens vam anar escampant i anar augmentant la venda”, diu, i la seva filla explica com “va començar amb garrafetes i va acabar amb camions de 30.000 litres repartits per tota Espanya”.

L'interior del celler de la família Piñol
L’interior del celler de la família Piñol

El vi d’aleshores, és clar, era molt diferent del d’ara, tant el producte en sí com l’elaboració, que era tradicional i sense la cura de tots els aspectes de la producció que es té ara: “Es mirava sobretot la graduació i sabent el grau ja sabíem què teníem, de quinze graus en amunt, sempre”. I així, el celler va créixer durant més de quaranta anys fins que, el 1989, la seva esposa Teresina va morir. Tot i que Joan Piñol volia deixar el negoci, la seva filla va voler tirar endavant introduint un canvi radical: l’embotellament.

“Va ser el moment més difícil”, explica Josefina, una decisió presa per la seva filla i ella “perquè aquest món s’anava esgotant”. Al principi, Joan Piñol s’hi va oposar, “entre el que valia l’ampolla, el suro i l’etiqueta… deia que ens arruïnaríem!”, recorda Josefina, però finalment va dir-los que fessin el que els semblés. “Vam agafar un bon enòleg, vam fer un bon control de les vinyes…, també vam mirar l’ecologia, perquè creiem que era el futur i vam ser una mica pioners”. Altra vegada, recorda Josefina Piñol, “els primers tres o quatre anys van ser terribles”. “Anaves a Barcelona i no et volia comprar ningú perquè se n’anava a 300 pessetes el litre quan a granel en valia 20. Va ser una mica difícil però, gràcies a Déu, apretant el cinturó, ha anat sortint tot bé”.

Joan Piñol prenent una copa dels seus vins | Celler Piñol
Joan Piñol prenent una copa dels seus vins | Celler Piñol

Juanjo Galcerà, nét de Joan Piñol i actual director del celler, també parla dels canvis en la producció i en la percepció dels vins catalans. “La Terra Alta no es coneixia gens, al principi hi havia molta riojitis i riberitis i vam mirar l’exportació per vendre els nostres vins. Afortunadament això ha canviat i es valoren molt més els vins d’aquí”, reconeix. Tot i això recorda com, al principi, costava vendre fins i tot al seu territori natural: “La Terra Alta és el celler de les Terres de l’Ebre i ara tots els restaurants en trobes algun”. Fa poc, però, encara no era així: “Fins i tot a la costa de Tarragona, un blanquet del Penedès o, com que és la playa de los maños, Somontanos i companyia”. Per sort, la situació és diferent per a tots però, especialment “la Terra Alta i l’Empordà, els dos extrems del país, que són els que més creixen”. “Lo vi, de la Terra Alta, si és de més avall de l’Ebre ja no és de la nostra potència”, apunta Joan Piñol.

Les tres generacions de la família Piñol | Celler Piñol
Les tres generacions de la família Piñol | Celler Piñol

A 104 anys, el fundador de Celler Piñol és “lo més vell del poble”” però es troba molt bé, tot i que reconeix que “lo que no em tiren són les cames”. Amb el cap i l’energia en plena forma, però, sempre ha gaudit de bona salut i continua prenent “una mica de vi amb totes les menjades”. “Vi de casa”, és clar, un vi que “s’ha perfeccionat molt, abans no es coneixia res d’això i ara hi ha ampolles per a totes les classes i per a tota la gent” i de què està molt satisfet. “Molta gent, quan parla d’un vi bo, parla dels vins Piñol”. “No cal cap propaganda”, afegeix, “s’ha fet a base d’anys” i “cada dia es fa vi millor i més bo”.”Tothom és més entès de la matèria i es fan unes coses que abans no es podia fer”.

La seva filla apunta que van ser “dels primers a separar per qualitat” en un moment en què els raïms bons “es venien als cellers de Vilafranca perquè pagaven més”. Això, diu, també és un dels trets distintius del canvi de Celler Piñol: “Quan vam canviar a l’embotellat també vam voler que el pagès cobrés bé i la gent ho va agrair molt”. “Sempre hem mirat de ser persones honestes, guanyar-nos la vida nosaltres i tothom del nostre voltant”. Potser és per això, com explica Juanjo Galcerà, que “Batea és un dels llocs de Catalunya on s’incorporen més joves agricultors, i el 90% d’un bon vi és el raïm, cal gent que s’hi dediqui i ho faci bé”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa