Xavier Clua, el dia a dia d’un celler confinat

Rosa Domènech i Xavier Clua expliquen com la incertesa plana sobre totes i cada una de les decisions que s’han de prendre en una situació tan excepcional

Rosa Domènech i Xavier Clua del celler Xavier Clua

Rosa Domènech i Xavier Clua del celler Xavier Clua

“La incertesa al celler mai havia estat tanta i alhora mai havíem dedicat tant de temps a pensar què farem”. Són paraules d’en Xavier Clua, que amb la Rosa Domènech, la seva companya de vida i de feina, dirigeixen el Celler Clua de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta.

Com tots els cellers de Catalunya, amb el tancament de bars i restaurants les seves vendes s’han tallat en sec i aquesta crisi els hi passarà factura, mai millor dit. “Les despeses i per tant les factures, no paren d’arribar, hem de pagar impostos, treballadors i en canvi d’ingressos no en tenim” diu Rosa Domènech.

“Aquesta crisi del coronavirus ens ho ha capgirat tot. En Xavi va al celler i amb els treballadors que tenim treballen la vinya, perquè no s’atura, però jo que em dedicava a la part comercial ara estic més a casa, perquè a més tenim dos fills que ara no tenen escola i de qui també n’hem de tenir cura”, explica la Rosa.

En Xavier assegura que “tot plegat ens sobrepassa. Ara ens trobem en el moment d’embotellar, per fer-ho cal que comprem les ampolles, però quantes n’hem de comprar?” es pregunta. “Sempre ho hem fet amb la previsió de les demandes que tenim o que sabem que tindrem, però ara no sabem res de res”, afegeix.

“Si algú ens pogués dir quan i de quina manera tornarem a la normalitat, si poguéssim saber si es tracta d’aguantar un o tres mesos més podríem fer alguna previsió i preparar-nos, però ara mateix tenim les mans lligades perquè no tenim aquesta informació”, diu la Rosa.

Els Clua miren ja de cara a la propera verema. “Nosaltres el 25 d’agost necessitarem els dipòsits buits perquè la verema l’haurem de fer, sí o sí, i què fem amb aquest vi?” es pregunta en Xavier.

Per la Rosa llençar-lo no és una opció, vendre’l a un preu molt baix un cop tornin a obrir els restaurants, tampoc ho seria perquè faria perdre valor al producte. Una proposta que s’ha posat sobre la taula és que se subvencioni la destil·lació del vi, i per ella, seria una bona opció.

Les vinyes del Celler Clua no t'aturen tot i el coronavirus

Les vinyes del Celler Clua no t’aturen tot i el coronavirus

De moment, en una setmana començaran la poda en verd. Els treballadors arribaran cada un amb un cotxe diferent i hauran de treballar lluny un de l’altre per mantenir la distància de seguretat.

Mentrestant els Clua creuen que l’administració no els està fent costat i els ha deixat desprotegits. “Es concedeixen crèdits però sense saber quan tornaràs a tenir ingressos per poder-los pagar, per tant la subsistència de molts cellers dependrà del fons d’armari que tingui cadascú”, assegura en Xavier.

Així les coses, els dos, la Rosa i en Xavier, recorden que per sortir d’aquesta crisi caldrà conscienciar a la gent perquè consumeixi productes locals, de proximitat, perquè només així hi haurà una certa esperança.

Nou comentari