La realitzadora Amanda Sans Pantling confessa sense cap problema que no és “una experta” en el món de la vinya i el vi, per bé que apunta que n’és “una gran amant”, especialment pel que fa a l’enoturisme. És per això que, quan li van proposar dirigir una pel·lícula que anés precisament sobre aquest sector, va considerar que era “una gran oportunitat” per ensenyar “tot el que es pot descobrir” en les activitats i esdeveniments que s’organitzen constantment per tants i tants racons del nostre país.
De tot plegat en va sortir Entre vinyes (l’altra cara del vi), que s’emetrà aquest mateix dimarts 20 de juliol al vespre a TV3, que l’ha coproduït. L’estrena que va tenir lloc al Vinseum de Vilafranca del Penedès en el marc del Festival Most. Incís Films, la productora que va oferir a Sans dirigir aquesta pel·lícula, comptava amb el suport de l’Agència Catalana de Turisme i de les quatre diputacions provincials. La realitzadora recorda com “hi va haver un procés important de recerca”, amb “tota la llibertat” sempre i quan mostrés el món de l’enoturisme a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. “Un ventall de possibilitats especialment interessant”, explica, on va poder triar entre un munt de propostes o suggeriments i incorporar les seves pròpies idees. Així va ser com, amb el seu amic, l’escriptor Alberto Martínez López-Amor, va mirar de fer una selecció de “les històries que es complementaven més i els personatges més interessants”, que volia ser, alhora, “una representació de tot el territori”.
Això els va dur a agafar el cotxe i voltar per tot el país explorant la seva oferta enoturística: “A Catalunya, a un cop de pedra hi ha un munt d’ofertes”, afirma Amanda Sans que, mentre feia aquest procés, va solucionar el dilema de com enfocar una pel·lícula amb aquesta temàtica. Un documental sobre enoturisme podia ser “molt dens”, recorda la directora, i fet a la manera tradicional podia fer-lo de mal pair. L’excursió, però, li va mostrar clarament com podia agafar un grup de protagonistes i provocar-los per fer aquest viatge “per la terra, per la gastronomia, per la història, per les persones… un viatge pel món del vi però que ho toca tot”.
I és que l’enoturisme, sovint, pot ser un món desconegut. “Pots pensar que és el mateix de sempre, anar a un celler, tastar vins, comprar ampolles i tornar a casa”, diu Sans, que té molt clar que “és molt més que tot això i una part del públic no ho sap”. Per això, diu, a la pel·lícula no hi ha “ni una sola bisita a un celler” sinó que s’ha fixat “en persones que tenen una visió, un discurs, un propòsit, tota una altra dimensió”. L’enoturisme, allà on està molt desenvolupat, és on “et fidelitzen amb la personalització, coneixes els productors, les seves històries, et preocupes per ells i vols tornar a veure’ls”. Entre aquests personatges, diu, destaquen les dones: Anna Espelt, Pilar Salillas, Clara Antúnez… que tenen “moltíssim pes” i contrasten amb els protagonistes masculins.
I és que amb aquesta intenció, la de “conèixer el projecte i el territori, no només el producte”, Amanda Sans va ajuntar Martínez López-Amor, especialista món del vi, amb Chris Grenness, un noruec que mira de divulgar el vi català al seu país; i el pintor basc Julio Arriaga, el menys coneixedor però, alhora, el que enllaça més amb l’espectador pels grans descobriments que fa durant el viatge. “És no-ficció”, explica Sans, “un gènere una mica híbrid” on “els protagonistes són reals i els personatges que troben també, jo només m’asseguro que les qüestions que vull que hi estiguin representades tinguin el seu lloc”. Així, conclou, “hi ha una intervenció però totes les històries, el que veu l’espectador, és real”.
Enòlegs, cellers, historiadors, viticultors, gastronomia, cultura… de tastos de vi en globus aerostàtic a dormir en una cabana entre vinyes o esmorzar en una barca fondejada, les reaccions de tothom “són naturals, sense manipular cap discurs”. Un viatge per una activitat econòmica íntimament vinculada a les persones, a la terra i a la cultura que, a més, ha rellançat algunes zones i comerços, animant indrets deprimits que són molt més a prop de casa nostra que no ens pensem.
