“El món del vi és inabastable“, explica Gerard Domingo, director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. I afegeix: “Per això cal formació contínua i aterrada al sector“. Exactament això és el que fa des de fa deu anys aquesta escola de Vilafranca, un centre d’irradiació professional que abasta tots els aspectes de la difusió i promoció dels vins i dels paisatges on neixen i creixen les vinyes que els fan possibles. L’aniversari de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya ofereix unes xifres que es corresponen amb una estructura d’abast nacional, amb 5.536 alumnes formats i un impacte que arriba a la pràctica totalitat de les empreses del sector. Una estructura formativa que contribueix directament a “dignificar les professions i els professionals” i que “assumeix un paper actiu a escala nacional i internacional“, com explica Francisco Romero, alcalde de Vilafranca i un dels impulsors d’aquest projecte d’abast català i titularitat municipal.
L’Escola d’Enoturisme és una referència consolidada en el món del vi després d’una dècada de creixement. Com a projecte estratègic, és una de les columnes que sustenta el lideratge de Vilafranca com a capital del vi català, que queda subratllada amb el Vinseum i la celebració anual dels Premis Vinari al Teatre Casal. Gemma Romeu, tinenta d’alcaldia de Desenvolupament Econòmic, ho té clar: “L’enoturisme és una cadena de valor compartit i l’Escola fa deu anys que projecta una mirada de futur, oberta al món i connectada amb les empreses, les universitats i les administracions“.
Primera edició del Mes de l’Enoturisme
Tot plegat ha permès que aquest novembre s’hagi convocat la primera edició del Mes de l’Enoturisme, un altre dels projectes amb la marca d’Ester Garcia, primera directora de l’Escola i actual responsable de l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca. Amb una dècada a l’esquena, l’Escola ha volgut, com sempre, atorgar els diplomes als alumnes que, des d’aquest moment, ja s’incorporen al mercat laboral. Entre ells, la quarta promoció de Sommeliers Professionals, aplaudits -amb un deix de nostàlgia- pels de la tercera. I així, cap a la segona dècada.
