Eduard Pons alterna la direcció del Grup Pons, que inclou el celler de les Garrigues Clos Pons (DO Costers del Segre), amb el pilotatge de ral·lis i curses tot terreny. D’aquesta segona activitat, assegura no considerar-se professional. Però el cert és que competeix amb els més grans i recentment ha guanyat una prova del mundial que es va diputar a Grècia. Aprofitem la celebració del Pons Food Festival per conèixer aquesta faceta més personal del bodeguer lleidatà.
- Eduard, tu ja tenies una vocació com a pilot…
Sí. Jo vaig començar l’any 1986 al món del motor. Hi havia una afició familiar que vaig seguir. Vaig iniciar-me en les categories inferiors del campionat Catalunya, en l’àmbit de ral·lis i a poc a poc vaig evolucionar fins a participar en campionats d’Espanya. Va arribar un moment, però, en què les obligacions familiars i empresarials em van forçar a fer una aturada. Afortunadament, des del 2017 he pogut reprendre l’activitat esportiva.
- Quant de temps va durar l’aturada esportiva?
La pausa va ser l’any 2008, i va durar fins al 2016. Des del 2017 estem en actiu i amb programes molt interessants.
- Què et vas trobar a Grup Pons quan vas aterrar al negoci?
Pons és una empresa familiar de quarta generació que tenia unes trajectòries d’internacionalització, però sense el poder de la marca. La meva tasca era portar l’empresa a un altre nivell. A les Garrigues, hem tingut la gran sort de rebre l’aigua. Això ens ha permès passar de ser purament comercialitzadors, havent de comprar oli a tercers per manca de producte al nostre territori, a ser exportadors amb marca pròpia. I donant valor afegit al producte. En aquesta línia ja vam obrir el celler Clos Pons… Aquesta ha estat la meva gran missió; i en aquesta fita em vaig concentrar des de l’any 2008 al 2016. Vam fer una gran arrencada en aquest aspecte.
I, des del 2017, he tingut una mica més de temps i així he pogut combinar, juntament amb la família, les meves dues grans passions professionals i semiprofessionals que són l’empresa i l’automobilisme.
- Després d’aquests vuit anys al capdavant de l’empresa i un cop has tornat al món del motor, quins paral·lelismes veus entre la direcció del celler i planificar un ral·li?
La similitud més gran és el control de l’adversitat. Són dos mons amb molt de risc on s’han de prendre decisions sobre la marxa i de manera constant. Els dirigents hem de ser persones ultra resilients, tant com a pilot com a escala empresarial. Segurament, a causa del meu caràcter empresarial, aquests darrers anys m’he inclinat per córrer en cross-country, en córrer en resistència. Era quelcom que m’apassionava des de feia anys. No he apartat els ral·lis, però sí que m’he concentrat en carreres de tot terreny de llarga distància i és on darrerament em trobo més a gust. Hi ha certament un paral·lelisme entre l’empresa i el motor perquè anar a córrer un Dakar per exemple, que són catorze dies i cadascun presenta mil dificultats. A més és una prova en què no se sap mai com acabarà la jornada. Tot plegat és idèntic a l’empresa, ja que cada dia que vas a treballar és una nova adversitat.
- El Dakar és una formació contínua concentrada en catorze dies?
La veritat és que si tens una empresa i penses que l’arribaràs a controlar un dia, en l’àmbit de tenir tranquil·litat, és una utopia. És el mateix que córrer un Dakar, és a dir, en aquest ral·li tot va bé i funciona i, en qualsevol moment, canvien les coses. Soc molt conscient que m’arribaran les adversitats, que s’han de gestionar ràpidament i bé, i que cada adversitat és un pas més per avançar. I aquesta és la gran similitud. El motor m’ajuda a evadir-me i a adquirir concentració empresarial. Em té molt oxigenat mentalment. I, la veritat, ja fa anys que jugo amb aquesta simbiosi que per tenir l’energia que tinc dins l’empresa i muntar esdeveniments, necessito aquest oxigen que em dona el món de l’esport.
- Al teu palmarès has sumat una darrera cursa. Quina és?
Parlem d’un nivell en què jo no soc professional, ja que em guanyo la vida elaborant i comercialitzant vi i oli, però estic competint en un nivell professional. Ara mateix he arribat de Grècia i he guanyat la darrera carrera del campionat Mundial. Cal tenir en compte que tots els meus rivals directes són professionals, és a dir, es dediquen només a això. Estem portant-ho tot a un nivell màxim. Estem preparant el Dakar amb molt bon nivell. Crec que tindrem un equip per estar molt amunt. Aquesta és la meva missió, no tant de buscar el resultat, però sí de fer les coses ben fetes.
- Una competició d’aquest tipus la planifiques com una campanya d’oli o de vi?
Un Dakar, com una campanya de raïm o d’oli, dura tot un any. És un ral·li en què baixes de l’últim Dakar, li dones una mica d’oxigen al teu cervell i una mica de menjar al teu cos perquè es recuperi i, a partir de llavors, ja comença la planificació d’onze mesos i mig pel proper Dakar.
Pons Food Festival
Mig miler de persones es van donar cita al Pons Food Festival el dissabte, dia 29 de juny, al celler Clos Pons. Els vins de la casa, els olis Pons, formatges, pernil i una barbacoa de carns a la graella van ser la proposta gastronòmica d’una festa ambientada en Far West americà. Els vols d’helicòpter van permetre descobrir el mosaic de parcel·les i paisatges que dibuixen les noves plantacions d’olivera que Pons ha fet en aquest indret de les Garrigues, entre vinyes i boscos.
