Cada dia rebem tanta informació que no sempre som capaços de processar, sigui perquè no en compartim el llenguatge, perquè estem davant continguts no apropiats o d’una quantitat de dades difícil d’assimilar. Es confia poc o de manera esbiaixada amb la informació obtinguda de fonts fiables. I tot plegat, malgrat tenir moltes eines comunicatives que, o bé no fem servir, o moltes vegades, massa, no sabem com utilitzar i, per tant, no compleixen la seva funció.
El professor Gonzaga Santesteban de la Universidad Pública Navarra és un reconegut expert en viticultura, que a la vegada forma part d’un grup, o un ecosistema com a ell mateix li agrada definir, referent en la viticultura espanyola junt amb Julián Palaciós, Rafa García i Barbara Sebastián, entre altres. Enginyer Agrònom per la UPNA l’any 1998, ha dedicat la vida professional a la investigació, motivat per una primera beca que li va permetre estudiar el maneig de l’aigua a la vinya, i que va continuar amb una tesi doctoral dedicada a avaluar l’efecte de l’estrès hídric sobre el creixement, la fertilitat i la producció de la vinya que va superar amb la màxima qualificació.
L’any 2000 va estrenar-se com a professor a la UPN, i una dècada més tard ja n’ocupava plaça de titular. Actualment, és el responsable del Grup de Recerca “Fructicultura i Viticultura Avançades“, des d’on s’estudia la influència dels factors culturals i ambientals sobre el comportament agronòmic, així com la variabilitat genètica del material vegetal local o com introduir les noves tecnologies a tots dos sectors. El professor es considera una persona optimista, i aquesta actitud ben segur que condiciona les respostes d’aquesta entrevista.
Es disposa de suficient informació per fer front als reptes de la viticultura actual i del futur més immediat?
Sí, el problema està en l’enteniment, és a dir, saber i entendre el perquè de les coses i dels processos que fan funcional aquesta informació. Penso, per exemple, en què perden aigua les plantes, per què maduren, per què s’infecten…, i amb les preguntes, es trobaran respostes, s’establirà un mètode de treball, d’aprenentatge, que en aquest cas concret se centra en els ceps, però que es pot estendre perfectament cap a altres temes i àrees del coneixement. És molt important l’entesa entre les parts per promoure comunicació i el traspàs de coneixements.
Hi ha coneixements més tècnics o especialitzats i d’altres de més generalistes. Quin tipus de comunicació s’hauria d’oferir en relació amb el sector vitivinícola?
Proposaria desenvolupar una comunicació més generalista, a partir dels anomenats todólogos -en el sentit positiu del terme-, amb persones que puguin mostrar antecedents, centrin el problema i orientin en solucions, i en aquest punt, si és convenient, que siguin els especialistes qui la matisin i la millorin.
En el cas de la sequera, és important parlar-ne, pondera-la per la seva localització, durada i intensitat per desmitificar sistemes de conreu, com per exemple el secà i el regadiu, per parlar de viticultura amb diferents nivells de disponibilitat hídrica: des dels inferiors que la fan biològicament inviable, fins als superiors que promouen unes produccions i productes vínics que van a la baixa, en el model de consum actual. És molt important donar importància al valor, no al preu d’un metre cúbic d’aigua, ja que tot i els costos, el valor que genera, sigui en termes de serveis ecosistèmics, paisatge, manteniment de la població rural…, van més enllà del raïm i del vi i és molt superior i perdurable.
Persones que fan extensió agrària
Com cal fer-ne una bona comunicació?
Nosaltres som cada cop més reticents a les jornades tradicionals de ponents, escoltadors i participant, curts en el temps de debat; apostem, en canvi, per reunions de treball d’unes 20 persones on es puguin debatre temes concrets, amb una comunicació directa i una transmissió de coneixements posterior entre iguals. Cal recuperar la figura de persones que fan extensió agrària, és important perquè estaran preparades per a transferir el que l’R+D+T mostri i amb un llenguatge comprensible per als receptors.
Ara bé, aquests professionals han de treballar i adreçar-se a la població interessada mitjançant nous sistemes. Siguin reunions, jornades ben preparades -i, per tant, pagades- i que es focalitzin cap a temes concrets, on les/els ponents parlen del que se’ls hi demana, no del que saben. Això és clau perquè les males experiències comunicatives/formatives primer generen desencís i després rebuig i oblit.
Les noves tecnologies poden ajudar, en aquesta funció?
Absolutament. Les noves tecnologies i les xarxes socials són claus per arribar al màxim d’interessats i durant un llarg període de temps. A tall d’exemple, els vídeos que tenim penjats a Youtube sobre la poda ja sumen més de 250.000 visualitzacions. També puc destacar la bona comunicació del pòdcast de la Fil·loxera, on Irene Guede, Julian Palacios i jo mateix acostem des de fa cinc anys a realitats, necessitats i coneixements d’una manera informal, transversal i molt agradable. Això demostra que les coses serioses no han de ser sempre avorrides.
Estem parlant de comunicació de coneixements, els quals tot i ser objectius passen pel filtre de la subjectivitat de cadascú. Això és bo o dolent, per la qualitat de la informació i la formació que se’n deriva?
És clau perquè el coneixement flueixi entre interessats i promogui diàleg, fins i tot debat, que serà la manera d’interioritzar-la i poder-la aplicar i difondre. L’objectivitat no existeix, més enllà del que la descriu.
La comunicació, l’extensió del coneixement, s’hauria de liderar des del sector públic, el sector privat o en una estructura mixta?
Penso que s’ha de fer des del sector que tingui interès en la informació / formació, sigui el que sigui, i l’administració que assumeixi la funció facilitadora, que no és poca cosa.
“Greu empobriment en matèria orgànica als sòls agrícoles”
Com a professor de viticultura, què pensa de totes les formes de viticultura que estan aflorant amb diferents nomenclatures?
Com diu el professor honorari Jose Bernardo Royo, les paraules nobles, com amor, veritat, justícia o agricultura no requereixen adjectius. Tanmateix, m’agraden aquestes noves tendències, perquè sens dubte són millors que la inacció o les males pràctiques que han generat en els darrers 100 anys un gran i greu empobriment en matèria orgànica als sòls agrícoles.
Quins són els reptes de la viticultura ara i en els pròxims 25-50 anys?
Penso que hi ha un sol repte: pensar com reduir en un 30-40% la superfície vitícola, que sobrarà arreu de l’Estat espanyol, tant per la baixada de consum, com pel model de mercat, com sense cap mena de dubte per les limitacions ambientals. És un gran repte, que obligarà a treballar de manera col·laborativa al sector públic i privat. Calen coneixements, decisió i compromís per escollir les millors i pitjors vinyes, fent valuós el paisatge menys productiu, i amb l’objectiu d’aplicar els tres pilars de la sostenibilitat, l’econòmic, l’ambiental i el social, amb equitat.
Un experiment amb IA
Per acabar, ja que s’ha parlat de noves tecnologies, adjuntem la transcripció que va fer l’eina d’IA, dels 44 minuts i 45 segons d’entrevista, que reflecteix el que es va parlar i al context en què es va fer. “S’obren noves vies que no es poden menystenir. Això sí, cal emprar-les per millorar processos, amb sobrietat i eficiència en tot el seu ús”, apunta el professor Gonzaga Santesteban.
