Marta Sainz és advocada de formació amb experiència dins i fora del nostre país. Ha viscut a Suïssa, a la Xina, un país, aquest últim, que li va suposar un despertar amb relació a temes mediambientals i de sostenibilitat. “El nivell de pol·lució d’allí és brutal”, comparteix en una conversa amb Vadevi, i aquesta conscienciació la va conduir a una reflexió vital: “És urgent que fem alguna cosa o tot desapareixerà”. El primer pas, un cop tornada a Catalunya, va ser indagar sobre temes legals i la formació i aprenentatge per a poder posar en marxa el que seria el seu projecte en aquest àmbit: POTS havia de recuperar un antic hàbit, la reutilització d’envasos i fer-ho alhora que conscienciar la societat de la importància del reciclatge i la sostenibilitat. El camí l’ha portat a especialitzar-se en ampolles de vidre i en el sector del vi. “No podem ni volem abastar-ho tot, i hem vist que el món vitivinícola és prou sensible per esdevenir pioner en aquestes pràctiques”.
Quins són els orígens de POTS?
La meva formació d’advocada em va portar a treballar a Suïssa, i després a la Xina. I estant al país asiàtic, em va colpir la contaminació i els nivells de pol·lució que hi ha. I em vaig dir: ‘hem de fer alguna cosa o no tenim futur’. I de tornada a Catalunya, estudio la gestió de residus des de la part jurídica, i em formo per poder iniciar algunes proves pilot fins a arribar al que finalment ha esdevingut POTS.
Quins són aquests primers pilots que condueixen fins al projecte actual?
Al principi vam intentar aplicar el tema del reciclatge i reutilització d’envasos a escala particular. Que les persones separessin productes i nosaltres en faríem una recollida domiciliària. Però vam veure que aquesta opció tenia moltes complicacions per fer-ho viable i sostenible i vam fer un pas enrere per repensar el projecte i entendre que potser el principi havia d’anar vinculat a empreses o marques de productes.
“Catalunya està plena de gent innovadora”
I finalment us especialitzeu en ampolles de vidre del sector del vi. Per què?
Després de molts estudis ens adonem que el sector vitivinícola és òptim per desenvolupar aquest projecte. Per molts motius. D’entrada, perquè té molta consciència mediambiental comparada amb altres sectors. Viuen de la terra, se’n preocupen. Catalunya està plena de gent innovadora, amb ganes de fer coses. Penso sincerament que el sector del vi ha de ser pioner en reutilització, sent conscients a més a més, que l’envàs de vidre és inert i aguanta perfectament un procés complet d’higienització.
I identificat el públic objectiu, us llenceu amb la primera planta de rentat.
Va ser dins la Fundació Portolà, un centre especial que treballa amb persones amb discapacitat. Havíem visitat altres plantes a Europa, en països com Alemanya, Àustria o França, i tornant a casa, comença el boca a boca i veiem que hi ha interès i que aquest segment de mercat al qual ens volem dirigir està preparat per aquest tipus de projectes. Ara, treballem amb diverses marques de vi català, i el següent pas serà traslladar la fàbrica en un altre lloc on puguem incorporar nova maquinària i iniciar un procés més industrialitzat.
En quin punt està, aquesta ampliació?
Aquest mes de setembre començarà a funcionar aquesta planta de rentat més industrialitzada a Sant Andreu de la Barca que ens permetrà higienitzar 3.000 ampolles l’hora, superant les 300 ampolles/hora que podíem abastir amb la primera planta a la Fundació. Això sí, per fer viable aquesta inversió necessitarem unes 100.000 ampolles cada mes.
Quins són ara per ara les principals complicacions que heu d’afrontar?
D’entrada, el tema de la recollida, poder establir un sistema logístic que sigui eficient. En aquest sentit, i més enllà de la recollida directa a celler, estem en contacte amb distribuïdors i amb els establiments on fan arribar les ampolles per fer-ne també una recollida una vegada s’han servit i buidat les ampolles. Ara, volem incorporar el canal supermercat i consumidor final, i al setembre iniciarem una prova pilot que hi incorporarà punts de retorn. D’altra banda, també estem valorant el tema de l’etiquetatge, perquè per fer una correcta higienització és imprescindible que s’utilitzi una determinada pega. Per això, ara per ara no podem incorporar totes les ampolles, sinó només les que puguem garantir que el resultat final serà òptim.
Creieu que el sector està prou madur per fer aquesta aposta per la reutilització d’ampolles?
Comparativament amb altres països, encara no estem prou madurs en aquest sentit, però cada cop hi ha més interès de cellers que volen sumar aquesta aposta a la seva cadena de valor. De fet, és de sentit comú: la reutilització d’ampolles pot reduir més del 80% la petjada d’un celler, i això és molt positiu per a ells i per al sector. Apostar per una reutilització ben feta, amb professionalitat i resultats demostrables pot ser un element positiu pel que fa a criteris de sostenibilitat, de preu i també de relat comunicatiu. Ho entenem com un win-win.
