La Xina és un continent en si mateix, ple de riquesa i milers (o milions) de matisos. També en el món del vi, sent un mercat emergent i un dels que més mirades d’arreu ha tingut a sobre, especialment en els últims anys en què les notícies sobre vi, vinya i producció vitivinícola han estat a l’ordre del dia del país asiàtic. “En el moment en què governs locals s’adonen del potencial del vi, hi ha una ferma aposta per adoptar-lo com a eina de desenvolupament rural“, analitza Pierre Ly*, i parla amb el coneixement de qui ha estat prop d’una dècada viatjant i estudiant les regions vinícoles, el seu potencial, consum i eines de comercialització que utilitzen per a donar-se a conèixer dins i fora del país.
El resultat, un treball a quatre mans amb Cynthia Howson que tot just ara ha vist la llum en format llibre. Surt amb el títol Aventuras en la Ruta del Vino de China, i la traducció a l’espanyol ha estat editada pel sociòleg i escriptor Lluís Tolosa a través de Tolosa Wine Books. Aquest dijous 11 se n’ha fet la primera presentació a Barcelona, a l’espai Pangea.
El sector del vi a la Xina té història, però ha viscut un auge sorprenent en els darrers anys. Què ha passat?
La Xina s’ha vist com un mercat en creixement que prometia a tots els mercats del món uns mil milions de consumidors. Una afirmació que malauradament no s’ajusta a la realitat i ha acabat sent falsa. Així i tot, aquest auge té una explicació en el creixement econòmic de la regió, en el fet que emergeix una classe alta i rica que compra vins cars per a impressionar… Fins i tot els governs tenen clar que el vi era un sector a potenciar. Però la realitat ha anat per un altre camí.
En quin sentit?
D’entrada, els governs nacionals i locals s’adonen que el vi pot ser una eina de desenvolupament econòmic sobretot per a zones rurals empobrides. Als inicis, la producció vinícola se centrava en la regió de Yantai, a la costa est, bressol de la indústria vitivinícola de la Xina moderna, on es va construir el primer gran celler ChangYu. Però amb el temps, veuen que hi ha moltes regions de l’interior, pobres, que tenen potencial per a fer vins i que poden veure’s beneficiades per aquest cultiu i producció. El millor exemple de tot plegat està en la regió de Ningxia, que va viure un impuls important a finals de la dècada dels 90 del segle passat, i on actualment es produeixen alguns dels millors vins del país.
Això semblen bones notícies. Però insisteix que la realitat ha anat per un altre camí. Què ha passat?
Passa que sí, que s’hi fa una gran aposta; que a les grans empreses s’hi sumen cada cop artesans i productors més petits, que en general hi ha una gran producció global. Però no tot són bones notícies. D’entrada, hi ha molts vins de qualitat, però alguns cellers que no saben vendre. I això que la Xina té el sistema de comerç en línia més eficient del món. Potser és que han estat massa ambiciosos en els preus. I, d’altra banda, hi ha el tema del consum. La major part del vi xinès es compra i consumeix en el mercat local, l’exportació es fa per a convèncer als mateixos xinesos que als estrangers els agraden els vins fets a la Xina. En tot cas, hi ha un sistema eficient, hi ha vins de qualitat, però falla el consumidor: ja és difícil trobar vins en botigues locals de vins, per exemple a Pequín no hi pots comprar fàcilment alguns dels millors vins del país, i a més a més, s’ha demostrat que els xinesos prefereixen altres begudes alcohòliques abans que el vi.
I la mirada internacional que el veia com el gran importador, gairebé com el salvador del comerç del vi mundial…
El mercat mundial s’ha trobat que no existeixen mil milions de consumidors de vi a la Xina. El consum de vi a la Xina és una part molt petita del consum de begudes alcohòliques a la Xina. Guanya el Baijiu, per exemple, que és aquesta beguda nacional d’alta graduació, i la cervesa, de la qual també en són grans productors. El negoci de la importació, l’increment de la qualitat…, no ha convençut els xinesos de beure vi com a part de la seva dieta diària. I molt menys, els joves.
El gran repte per a tot productor de vi.
Als joves no els interessa el vi. Passa així al món i també a la Xina. I és una llàstima perquè els xinesos haurien pogut ser l’oportunitat d’arribar-hi, a través de les xarxes socials, de les quals el públic jove n’és gran consumidor. Tik-Tok, per exemple, que permet compartir vídeos curts i que ajuda a vendre molts productes. De fet, hi ha influenciadors, amb milions de seguidors, que han començat a parlar de vi en els seus vídeos, que fins i tot produeixen els seus propis vins amb etiquetes pròpies. Aquesta finestra podria ser explotada i segur que en un temps, podria fer que més joves comencessin a consumir vi.
El vi xinès: majoritàriament negre, i de Cabernet Sauvignon
Com descriuries, malgrat que sigui difícil per la magnitud, el vi que es produeix en l’actualitat a la Xina?
És un país productor molt jove i crec que encara estan buscant el seu estil. Així i tot, és una realitat que és país de negres, el 80% de la producció és de vi negre, i domina, com a varietat, el cabernet sauvignon. Per la influència dels francesos. Tota regió emergent del vi té ganes de fer un cabernet sauvignon com a Bordeus. I malgrat que en algunes regions sigui complicat el treball amb aquesta varietat, en general s’ha aconseguit produir-ne bons vins. Això sí, amb el temps, no és estrany veure altres varietats i altres estils, amb menys fusta o llarga criança en bota, comença a haver-hi més formació, investigació i experimentació.
Què busca, aquesta investigació?
Entendre millor el clima i l’adaptació de varietats, per exemple. Hi ha zones del país amb uns hiverns tan freds que un cop passada la collita demanen enterrar els ceps perquè puguin sobreviure. És una feina dura, que demana moltes hores i que no es pot mecanitzar. Avui dia, hi ha estudis i s’investiga com es poden desenvolupar varietats que s’adaptin millor a aquests hiverns.
En quin punt està, l’enoturisme a la Xina?
S’entén que l’enoturisme és un sector emergent al qual cal posar atenció i de fet, el govern el té present en la seva estratègia de desenvolupament. Saben que en altres regions del món, l’enoturisme ha transformat regions rurals, i s’adonen que permet generar més riquesa, generar més llocs de treball que se sumen als de la producció del vi. D’aquí que vulguin potenciar-lo. De vegades, amb decisions difícils d’entendre, com que hi hagi indicacions mostrant el camí cap a un nou celler que encara no s’ha ni construït!
El cas de Shangri-La
Shangri-la és un petit poble de la província de Yunnan, al sud-oest del país on actualment es fa vi des de fa anys de manera artesana i molt tradicional. Un lloc imaginari, inicialment, que va existir gràcies a la novel·la Horitzons Perduts i que els xinesos van decidir convertir en realitat. Què ens en diu, d’aquesta història?
La zona on es va ambientar la novel·la era molt pobra, havia perdut la seva principal font econòmica, que era el sector forestal, i el govern va decidir impulsar-hi el turisme. De fet, la mateixa novel·la ja suggereix que si existís Shangri-La, seria en aquell punt del mapa, així que el Govern xinès en va voler treure profit i va decidir canviar el nom d’un dels pobles per aquest, convertint-lo en un gran pol d’atracció turística per a milers de persones d’arreu. Això va ser a finals dels 90, quan el govern també està impulsant el desenvolupament del sector vitivinícola, i seguint l’estratègia, convenç els agricultors locals que cultivin raïm per a fer vi. I així es fa, de manera artesanal i molt manual, fins al punt que els vins de Shangri-La es converteixen en vins molt populars al territori i al món.
El llibre, editat per Tolosa Wine Books
Aventuras en la Ruta del Vino de China és un diari de viatge, “una finestra accessible per a entendre el desenvolupament emergent del vi a la Xina”, diuen. Recorren châteaux d’estil francès, parlen d’investigació per aconseguir raïm resistent al clima, es reforça el concepte de la formació, a través d’universitats que formen enòlegs del futur, i parlen de vins, de l’increment de qualitat que confirmen els premis que cada cop recullen més en àmbits internacionals com al Concurs Mundial de Brussel·les o al britànic Decanter.
Aquest llibre, expliquen, sorgeix de la convicció que les anàlisis del desenvolupament del vi a la Xina no són només narratives vinícola, sinó el reflex de complexes relacions econòmiques i socials del gegant asiàtic.
* Pierry Ly, fill de pares vietnamites, però nascut a Tolosa, és professor d’economia política internacional a la Universitat Puget Sound, a Tacoma, Washingon, on imparteix formació sobre vins. També és Doctor en Economia per la Toulouse School of Economics.
Cynthia Howson és professora titular d’estudis ètnics, laborals i de gènere a la Universitat de Washington. Doctora per la School Oriental and African Studies, a Londres, i màster per l’Institut d’Estudis Polítics Sciences Po de Bordeus.
