El doctor Ramon Estruch, president de la Fundació per a la Investigació del Vi i la Nutrició (FIVIN), és consultor sènior al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor Associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. El passat mes d’octubre, a més, va presidir el comitè científic del congrés Lifestyle, Diet, Wine and Health 2023.
Com valora la celebració del congrés internacional que ha presidit?
Després de la pandèmia era necessari poder reunir els principals investigadors del món sobre nutrició i salut en un fòrum on es pogués discutir cara a cara dels últims avanços en estil de vida, dieta, vi i salut. Ha predominat un ambient de fraternitat i alegria que ha facilitat molt la relació entre els participants procedents dels cinc continents. Ha estat un èxit total.
Quina ha estat la principal conclusió que ha exposat la celebració del congrés?
És difícil resumir en una conclusió la informació de 26 ponències. No obstant això, destacaria el paper fonamental de l’estil de vida, on s’ha d’incloure la dieta mediterrània amb els seus pilars bàsics: l’oli d’oliva, els cereals integrals, el vi… en preservació de la salut i prevenció de la majoria de malalties cròniques com les cardiovasculars, les neurodegeneratives, la diabetis i el càncer.
“Els mals hàbits dietètics determinen l’elevada prevalença de les malalties cròniques més freqüents”
Quina importància té l’alimentació per a viure més i millor?
L’alimentació és un dels principals determinants de la salut. Se sap que els mals hàbits dietètics determinen en gran manera l’elevada prevalença de les malalties cròniques més freqüents, incloses les cardiovasculars i el càncer. En aquest mateix context, els països més longeus del món són l’estat espanyol i Itàlia, mentre que el Japó ha passat a ocupar el quart lloc. Aquests primers llocs s’atribueixen principalment a l’estil de vida mediterrani i, més concretament, a la dieta pròpia d’aquests països: la mediterrània.
Aquest congrés ha exposat, des de l’evidència científica, els possibles beneficis del consum de vi, quins destacaria?
Els mecanismes bàsics responsables de la majoria de malalties cròniques són l’oxidació i la inflamació. El vi, com altres aliments rics en polifenols com l’oli d’oliva verge extra, té una gran activitat antioxidant i antiinflamatòria. A això cal afegir un efecte reductor de la pressió arterial perquè estimula la síntesi d’òxid nítric, un potent vasodilatador, millorant el perfil lipídic en augmentar el colesterol HDL (bo) i reduint el colesterol LDL (dolent), i que també té un efecte de sensibilització a la insulina, que millora el metabolisme de la glucosa i disminueix la incidència de diabetis. Finalment, el vi té també un efecte antitrombòtic en disminuir l’agregació de les plaquetes, inhibir la formació de coàguls i facilitar-ne la dissolució si es produeix, constituint un mecanisme addicional de protecció enfront de l’infart de miocardi, l’ictus i l’arteriopatia perifèrica.
“La mortalitat global dels bevedors moderats és menor que la dels abstemis”
Es reafirma “la corba en J”. En què consisteix?
Són nombrosos els estudis que han observat que la relació entre consum d’alcohol i mortalitat per qualsevol causa segueix una corba en J: els abstemis tenen una mortalitat determinada, els bevedors moderats una mortalitat menor (un 20% menys) i a partir de determinades dosis d’alcohol (generalment 40 g/d) la mortalitat augmenta de manera progressiva seguint el braç llarg de la J. Aquesta corba ha estat molt debatuda els últims 20 anys, però malgrat totes les crítiques, principalment relacionades amb la mortalitat en els abstemis, els estudis més recents continuen confirmant-la. Actualment ningú o molt pocs dubten que la mortalitat global i sobretot la cardiovascular dels bevedors moderats (sobretot de vi) és menor que la dels abstemis.
Parlem de consum moderat, podria especificar la dosi que suposa aquest consum moderat?
En la definició del consum moderat es diferencia entre homes i dones, ja que aquestes últimes són més sensibles als efectes tòxics de l’alcohol. Actualment, es considera un consum moderat fins a 1 a 2 copes al dia per a les dones i fins a 2 a 3 copes al dia per als homes. Idealment, sempre amb els menjars i deixant un o dos dies sense consumir alcohol.
“Es considera un consum moderat fins a 1 a 2 copes al dia per a les dones i fins a 2 a 3 copes al dia per als homes”
Quin és l’objectiu de Lifestyle Matters Declaration?
Donada l’elevada controvèrsia sorgida aquests últims anys arran dels estudis del GBD Global Burden of Disease publicats a la revista ‘The Lancet’ el 2018 i que concloïen que el consum ideal d’alcohol havia de ser 0 i que en un estudi posterior (2020) del mateix grup i publicat en la mateixa revista es va concloure que els bevedors moderats tindrien una mortalitat inferior als abstemis, s’ha cregut necessari proclamar una declaració on es destaqués la importància d’un estil de vida sa sobre la salut, estil de vida que inclouria una dieta saludable com la Mediterrània amb la corresponent copa de vi amb cada menjar. Aquesta declaració va ser signada per la majoria de científics que van assistir al congrés.
