“He completat una etapa i era moment de passar el relleu“. Clar i concís. Valentí Roqueta (Manresa, 1950) tanca aquest estiu una etapa prolífica al capdavant de l’Associació Vinícola Catalana (AVC), deu anys durant els quals ha presidit la patronal del vi català. Marxa content de la feina feta, orgullós d’haver contribuït a reforçar la imatge que Catalunya “és un gran país de vins“. Ho diu i ho recorda al llarg de la conversa que manté amb Vadevi, en la qual també repassa la seua trajectòria, íntimament lligada al món del vi des de fa anys, i generacions. Parla de passat, present i dels reptes de futur amb la mirada que li dona l’experiència. “En aquests anys el vi català ha millorat molt en molts sentits”, avalua, no només pel que fa a producte, sinó també amb relació als productors, de qui destaca “una gran inquietud i esperit d’innovació”. “El nostre és un sector molt dinàmic que encara té moltes coses a dir”.
Cercar cohesió al sector vitivinícola
- A finals de juny es feia oficial el canvi en la presidència de l’Associació Vinícola Catalana: Eugeni Llos substitueix Valentí Roqueta, al càrrec des de l’any 2014. Què fa que deu anys després hi hagi relleu al capdavant de la patronal?
Després de deu anys, sento que he completat una etapa i que ha arribat el moment de donar relleu. És bo que hi hagi rotació en aquests càrrecs i penso que Eugeni Llos serà un bon president per als pròxims anys.
- Com definiria el seu pas per la presidència de l’AVC?
Hem intentat cohesionar al màxim el sector, liderant projectes on tots ens poguéssim sentir còmodes i il·lusionats. Però no només això, també ha estat latent un treball per donar cada dia una mica més de valor al vi, a tota la cadena, a totes i cadascuna de les professions del vi. Una activitat així, ben desenvolupada, dona valor als territoris i a tot un país. De fet, el vi és el gran fil conductor de la història d’un país, no tenim cap altre sector que permeti explicar tantes coses: paisatge, arquitectura, economia, gastronomia…
- Què li ha quedat per fer, a Valentí Roqueta, al capdavant de l’AVC?
La Casa del Vi Català. Crec que Barcelona, gran capital d’un gran país de vins, ha de tenir un lloc que permeti conèixer tot el nostre potencial vitivinícola, l’impressionant territori que tenim. És un projecte ambiciós, però crec que té sentit que sigui així, per aconseguir que tota la ciutat respiri vi. El vam concebre durant el meu mandat i m’agradarà veure com es converteix algun dia en realitat.
Un sector molt dinàmic
- Com descriuria l’evolució del vi català durant aquesta dècada?
Diria que estem davant d’un sector que ha millorat molt. El vi ha evolucionat vinculat a conceptes com la sociabilitat, l’estima per la terra…, ha permès valorar els paisatges, el territori… I que aquest nivell de prestigi ha anat paral·lel a una millora en temes productius: veig una gran inquietud i un gran esperit d’innovació entre els nostres pagesos i viticultors i elaboradors i empreses del sector. Tenim un sector molt dinàmic a Catalunya, m’atreviria a dir que és un dels sectors més dinàmics del món.
- Què en destacaria i quines mancances creu que té, en l’actualitat, el vi català?
Elaborem millor, això és indubtable, i també ha millorat el sentiment de pertinença, ens estimem més com a productors de vi. I això ha contribuït en bona manera a fer que el vi català hagi prosperat. Tenim recorregut de millora, però penseu que venim de triar un vi d’altres regions quan volíem celebrar alguna cosa, tot i ser nosaltres grans productors de vi. Durant anys no vam saber donar-li la importància que el vi té per a Catalunya.
“Als inicis professionals somiava el que tinc ara”
- La presidència l’ha compaginat de sempre amb la seua responsabilitat com a president del Grup Roqueta Origen, on continua al peu del canó. Com és el seu dia a dia en la gestió dels cellers?
Hi vinc cada dia, per a mi segueix sent il·lusionant passejar per les vinyes, veure les finques i com avança el cicle, parlar amb la gent que hi tenim treballant…, però el pes de la gestió la porta en Ramon [el fill]. He estat de sort que en Ramon hagi volgut continuar aquest llegat familiar de tantes i tantes generacions, especialment en un sector en què el relleu és un tema complicat. I jo penso, “si volem atrapar el jovent en aquesta feina hem de saber mostrar la part més bonica”. I, alhora, hem de lluitar plegats per prestigiar el vi de manera que els preus vagin amunt i permetin a tothom viure’n d’una manera digna.
- Com hi arriba, Valentí Roqueta, al món del vi?
El vi ha format part de la meva vida des de sempre. De petit mateix, ja passejava amb l’avi entre vinyes i sempre l’he viscut a casa de manera natural. A finals dels anys 60 vaig estudiar enologia a Montpelier. Dedico el treball de final de carrera a comparar les veremes collides mecànicament i a mà, amb un resultat que devia agradar perquè el govern francès em va demanar que continués amb l’estudi, malgrat que costava molt trobar grans diferències. M’agradava molt la vinya i el vi, i era el que tenia a casa. Així que aviat vaig entrar a treballar al negoci familiar, que aleshores tenia la seu a Manresa, mentre em seguia formant amb altres matèries, com el Dret o Empresarials, que sovint estudiava a les nits.
- Vostè, al Grup, hi assumeix la presidència l’any 1982, i un any més tard, inauguren el celler Abadal honorant les arrels familiars en territori bagenc. Sent que aquest és un dels principals reptes que ha assolit en el negoci familiar?
Ho és perquè penso que aquest projecte ha permès, d’alguna manera, donar valor al territori d’on som, el Bages. I si el territori prospera, tu prosperes, si el teu sector prospera, tu també ho fas. És una màxima que he sentit sempre a casa i que comparteixo al 100%. I això m’ha portat, amb els anys, a implicar-me de manera natural en entitats i associacions que pensen en el conjunt. És imprescindible per a brillar com a sector que caminem junts, perquè hi ha moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen, i això ha de ser la manera per a seguir avançant plegats.
El context: “el vi té futur perquè ens sabrem adaptar”
- Vivim moments complexos, en un sector amenaçat per la sequera, pels canvis climàtics, per la davallada del consum de vi, per les reivindicacions del pagès per millorar les seues condicions de vida… Què en pensa, de la situació actual a la qual s’enfronta un viticultor?
És cert que vivim en un context que no és fàcil, però també crec que hem superat altres èpoques més difícils que aquesta, la fil·loxera sense anar més lluny. O plagues i pestes, o la industrialització si pensem en un context més recent. Ara és una realitat diferent, però també tinc clar que el vi sempre i és i hi serà: li veig futur i ens en sortirem perquè sé que ens sabrem adaptar.
- Què diria, mirant enrere, què li ha aportat el vi al llarg de la seua vida?
Sento que he aconseguit fer realitat el que somiava quan vaig començar en el negoci dels vins. Un treball amb valors, de conservació de territori i lligat a l’expressió de la terra. El paisatge és un símbol de benestar, així que crec que hem de preservar paisatges bonics i amb identitat.
- Valentí Roqueta té algun vi preferit, o és difícil havent-ne tastat tants i de tants orígens?
Vinícolament, ho he viatjat tot, i em costa decantar-me per un vi preferit: el moment i la companyia, i penso per exemple en la família, el més important que hi ha, em conviden a triar-ne un o un altre. Actualment, es fan vins boníssims, i als nostres hi jeuen més sentiments. El vi és una font de virtuts, et donen prudència, paciència, resistència, i esperança. El vi dona sentit a la vida.
