Plat de canelons del Restaurant Nandu Jubany

!--akiadsense-->

Hi ha qui creu que els canelons s’elaboraven tradicionalment a partir de les restes del dinar del dia abans, el gran àpat de Nadal. D’altres pensen que això és una llegenda urbana. Sigui com sigui, de ben segur que aquest plat formarà part del menú d’aquests dies de festa en moltes llars catalanes. I, per acompanyar-lo, el sommelier Arnau Marco proposa un escumós, com a maridatge més tradicional, i un vi (o tipus de vi) un pèl més agosarat.

Tradicional – Muscàndia Magnum Gran Reserva

Dies com aquests, en què es reuneix força gent al voltant d’una taula, són idonis per a obrir una ampolla màgnum (d’1,5 litres de capacitat). Aquest format d’ampolla ofereix una de les millors evolucions dels escumosos, i aquest cava, el Muscàndia Magnum Gran Reserva, no n’és cap excepció.

Els canelons són un plat cremós on hi intervenen greixos i farines en abundància; aquest escumós, amb bombolles petites però persistents i una acidesa punyent, aconsegueix arrastrar aquests elements feixucs deixant el paladar net per a continuar gaudint l’àpat.

Aromàticament, la llarga d’aquest Gran Reserva farà bona relació amb les parts confitades de les carns, la ceba i els làctics d’aquesta recepta.

L’Atrevit: Carles Andreu Trepat Criança

Diríem que un vi negre no seria el millor maridatge per a uns canelons, ja que els tanins d’aquest tipus de vins no acostumen a entendre’s bé amb els derivats làctics, i fins i tot podrien provocar una saturació dels sentits.

El trepat, però, és diferent. I el vi que se n’obté ofereix una quantitat de tanins excepcionalment baixa que té la capacitat d’adaptar-se en entorns (i acompanyant plats) on altres vins provinents de raïm negre fracassarien. A banda, aromàticament tindrà un joc molt interessant amb les carns amorosides dels canelons, per la seva riquesa natural d’especiats que combinen bé amb la canyella i el pebre dels rostits.

Errors Comuns: un vi negre intens

Quantes vegades apareixen a les taules aquests vins negres, ben negres, generosos en tanins i amb una estructura que podríem mastegar? Imagineu els pobres canelons espantats davant el cúmul de tanins que asfalten els làctics a les nostres parets bucals, o la subtilitat de la mantega i l’elegància de les especies superats per la concentració aromàtica d’aquests vins impetuosos. Aquest seria, doncs, un tipus de vi poc recomanat per a servir amb els tradicionals canelons.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa