Diuen que després de la tempesta arriba la calma. Un cop s’apaguen els llums, s’acaben els aplaudiments i tornes a casa amb un premi sota el braç ja només queda una sola cosa: continuar treballant. Aquesta és la sensació que s’enduen enganxada al guardó els guanyadors de l’onzena edició dels Premis Vinari de vermuts. Set cellers surten a l’escenari a rebre el premi, però gairebé una trentena dels participants reben alguna menció. Envoltants del caliu del mateix sector, els guardonats respiren alleugerits i s’omplen la boca de missatges de perseverança i celebració. Un dia com qualsevol altre per alguns, però un punt i a part per altres. Entre la música i els gots de còctel, els assenyalats de la jornada i els membres del jurat conversen amb Vadevi i asseguren per unanimitat que és un plaer formar part de la llista de premiats d’aquest concurs: “És l’equivalent als Oscars pel cinema”, expressa emocionat Javier Martínez, president de Vermouth Miró.
“Guanyar aquest guardó com a reusenc i com a catalana és un gran honor”, continua Martínez. El seu vermut Gran Reserva ha estat l’indiscutible guanyar del dia i després de recollir el premi no pot contenir les llàgrimes en parlar de tot allò que els ha portat a guanyar aquest premi. Entre les diferents mencions que fa recorda l’equip de 35 persones que forma la companyia, ja que sense ells “tot això no hagués estat possible”. Assegura que són “artistes” i recorda que la seva gran feina s’ha vist recompensada. Els elogis cap a l’equip entre bambolines no és només cosa de Miró, Joan Tàpies, director del Museu del Vermut també explica que “l’equip ho és tot”. En el seu cas, s’emporten a casa el premi al millor vermut blanc pel Cori Blanc. Tàpies posa especial èmfasi en els treballadors, però també en la “clientela fidel”, els que han decidit continuar prenent el seu vermut de manera regular: “El vermut blanc es beu menys, però té consumidors lleials”.
Fidelitat del consumidor i un gran equip són les principals fórmules de l’èxit, però no les úniques. Des del Celler de Muller destaquen el valor afegit de les propostes i el territori. El mític celler s’endú el guardó al millor vermut innovador pel seu Giniris, una proposta que combina la tradició del seu vermut amb un toc de ginebre molt original. “Treballar un munt d’hores dona els seus fruits i aquest premi n’és l’exemple”, confirma Gemma Martínez, enòloga de la companyia vermutera. Oriol Abella, d’Ortavin, que s’emporten per segon any consecutiu el premi al millor vermut negres amb la marca Olave Vermouth, aclareix que la clau és “la regularitat”. D’aquesta manera, el guardonat afirma que després de més d’una dècada reben premis pel seu producte, queda clar que “s’ha de treballar a poc a poc, mantenir la qualitat i fer una introducció regular dins del mercat”.
Els ingredients per fer el millor vermut
El vermut no és la Coca-Cola. La fórmula és pública i qui més qui menys pot preparar vermut si aconsegueix la matèria primera. No obstant això, és evident que alguns cellers són coneixedors dels secrets per fer el millor vermut. D’entre els guanyadors dels Premis Vinari surten algunes opinions, però tothom està d’acord en el fet que no hi ha un sol factor que fa que un vermut triomfi, sinó que és una seqüència llarga d’esforços per part dels treballadors. “La clau és el carinyo“, afirmen els representants del Celler de Muller i del Museu del Vermut. Ambdues empreses guanyadores destaquen la calma i l’amor que hi ha darrere les seves elaboracions i confien a dir que aquesta sigui la raó per la qual agraden tant als consumidors.
Per Ortavin i Miró, però, els criteris per tenir un producte guanyador són més objectius. En el cas d’Oriol Abella, la constància i l’equilibri són pilars essencials per a trobar una bona recepta de vermut. També reconeix que entendre els gustos dels clients i utilitzar productes de qualitat són pilars essencials a l’hora de crear un vermut guanyador: “El producte és sempre el mateix, per tant, la qualitat de la matèria primera marca la diferència”, argumenta. Martínez, de Vermouth Miró recorda que cal ser crític amb un mateix: “A Miró fem molts tasts a cegues interns”, exclama el president de l’empresa amb el guardó més important de la jornada. Així, Martínez repeteix que l'”honestedat” del seu equip és imprescindible per a fer un molt bon vermut.
Una beguda amb tradició i qualitat
El vermut està molt lligat la tradició catalana. La ciutat de Reus ja és coneguda per ser el bressol d’aquest producte, però són molts els municipis que se sumen a la producció de la beguda que amenitza els migdies de Catalunya. “Cada vegada hi ha més persones que s’atreveixen a fer vermut”, explica Joan Nievas, sommelier i tastador. L’expert forma part de la vintena de professionals que van tastar a cegues els vermuts que han recollit el premi. Reconeix alguns sabors, però no especifica quin, només admet que aquesta edició ha posat la millor puntuació a més begudes que en altres anys: “Enguany hi havia molta qualitat”, destaca. Opina el mateix Conxita Montserrat, una altra de les membres d’aquest jurat a cegues. Per a ella cada vegada hi ha més competència, el que demostra que el vermut s’està convertint en tota una icona per Catalunya. “Hem de continuar reivindicant la beguda com a part de la tradició catalana: i també reusenca”, reconeix Josep Torras, que per primera vegada ha participat com a tastador de vermut en el tast a cegues d’aquest concurs.
Ara bé, els experts també afirmen que el vermut ja no només és cosa de Reus i que hi ha molta més varietat perquè molts més municipis s’estan sumant a l’elaboració d’aquesta beguda. Tanmateix, la nova diversitat d’empreses es tradueix en més vermuts amb diferents sabors. En aquest sentit, Nieva recorda les paraules de Ramón Roset, director dels Premis Vinari qui abans d’entregar els primers premis assegura que “cada poble té la seva identitat i la seva botànica, per tant, els vermuts també són diferents depenent del municipi”. Aquesta afirmació desafia la creença que els vermuts sempre tenen el mateix gust i reconeix l’obertura dels elaboradors a fer productes originals: “El tret diferencial es troba al vermut, però neix al territori”, conclou Nieva.
