El valor de la paciència

“Els vins dolços catalans respiren tradició, il·lusió, coneixement i originalitat. Catalunya és un país de vins assolellats, carregat de paciència i curiositat per seguir fent el camí de l’excel·lència”.

Per fi han sortit de sota del taulell i els exhibim amb orgull. L’afirmació inicial és del sommelier Josep Pitu Roca i es recull al llibre Valero. Sabors i textures. Aromes i sensacions publicat per Parnass Ediciones. Aquesta és una publicació coral liderada pel mestre pastisser Valero Munté Baldirà, nascut a Riba-roja d’Ebre. És un artesà, un treballador incansable, un mestre per a les noves generacions que es formen a l’Escola d’Hostaleria de Lleida, que ha recollit amb passió i il·lusió renovada un fabulós receptari per endolcir-nos el paladar, però també l’ànima. Com el vi, amb moderació, el dolç també és saludable. Els darrers estudis científics apunten que la xocolata, com el vi negre, té efectes protectors per a la salut del cor.

Els beneficis de la venda del llibre són per a l’escola d’educació especial Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre i no col·laborar-hi d’alguna manera seria inconcebible. Un volum que comparteix saviesa, artesania, dolçor i creativitat, però també valors, com els que emanen de la terra, allà on neixen molts dels productes fonamentals de la nostra alimentació. El vi, per descomptat, també.

Al llibre hi he participat amb un article sobre els vins dolços catalans, gràcies a la col·laboració d’experts que es van avenir a formar part de la iniciativa solidària. Cal deixar constància que al costat de les millors postres del país –tenim tants obradors centenaris!-, hi podem posar els millors vins. En l’ordre desitjat, volgut, estimat o somiat. Se m’acut que un vimblanc de Molí de Rué de Vinebre (DO Tarragona) seria un maridatge geogràfic insuperable per un capvespre d’estiu a la vora del riu Ebre, al seu pas per Riba-roja, hora en què la lectura comença a ser de nou abellidora. Les propostes de maridatge que recull el llibre són tan interessants com diverses i demostren la riquesa, la diversitat i la qualitat de la producció vitivinícola catalana, de nord a sud.

“Els presocràtics deien que allò semblant estima a allò semblant, per això per a les postres no hi ha res millor que un vi dolç”, diu la sommelier i periodista Meritxell Falgueras. Anna Vicens, periodista i sommelier també, sentencia: “Els dolços en si mateixos ja són unes postres, i aquest era per prendre’l sol, gaudint de cada gota” recorda en referència al vi dolç de 1952 que va tastar a Cellers Scala Dei, obra de l’enòleg Ricard Rofes.

Viatjar al passat amb els vins i la gastronomia d’ara, és possible. En donen fe elaboracions tan acurades com la que suggereix l’Anna, i algunes de les postres que publica al llibre Valero Munté a partir del receptari familiar que comença fa 130 anys i que continua nodrint-se de noves elaboracions, les dels estudiants de l’Escola d’Hostaleria de Lleida. Submergir-se en aromes, sabors, textures i sensacions és un plaer per al cos i l’ànima.

Als pobles, la cultura del vi encara és viva i no és passat tenir una bóta de vi a casa que es va reomplint, malgrat que al rebost ja hi comencen a haver bag-in-box i ampolles de vi de cellers diversos per celebrar i també per consumir a diari. És aquí on és un goig reivindicar el bo, sa i just que és el segell de l’Slow Food, que els nostres avis ja practicaven amb una fe i una consciència que ara s’enyoren. Als pobles, on es compra a mercat i on es beu vi amb porró, és on pot començar la revolució d’apreciar novament el que som: un país productor de vins, d’artesania, d’autenticitat, i de qualitat.

Diu Ferran Centelles, sommelier, que “la paciència i l’estima a la tradició fa que tinguem dolços fantàstics”. També és la que ens hem d’aplicar perquè el consum arribi a ser el desitjat i el coneixement el merescut.

Ruth Troyano Puig és periodista i sommelier. Màster en planificació i gestió del turisme enològic


Nou comentari