“El pitjor que pot passar-li a qualsevol sector econòmic és la incertesa“, recorda a Vadevi Joaquim Tosas, del celler Sumarroca. D’ençà que les amenaces de Donald Trump van fer trontollar la poca estabilitat que tenia el sector vitivinícola català i espanyol, la falta de coneixement sobre el futur de les exportacions continua fent anar de corcoll als elaboradors. Amb l’augment dels aranzels, els vins catalans podrien perdre bona part dels seus ingressos en exportacions, sobretot perquè bona part de les vendes a l’estranger de vins i escumosos van destinades als Estats Units. Aquesta setmana, el president nord-americà havia de donar una resposta definitiva després de mesos de negociacions i ho ha fet, però no a Europa. Segons la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, continuen treballant “nit i dia” per acabar amb aquesta guerra aranzelària i sembla que fins a l’1 d’agost ningú sabrà del cert la seva afectació real. Nova informació, doncs, que deixa un altre més d’incertesa al sector dels vins, que ja preparat per començar a veremar, encara viurà uns dies més de dubtes abans de saber si el seu producte s’encarirà o no.
Trump sortia el passat dimarts dia 8 de juliol a llegir les cartes que havia enviat a diversos països sobre els augments i imposicions de noves polítiques aranzelàries a pràcticament tots els productes. Europa quedava fora d’aquestes declaracions i no pas per la retirada de les amenaces sinó perquè encara s’està negociant que passarà amb els productes europeus. Els vins i escumosos d’Europa porten en el punt de mira des del primer dia que el president estatunidenc va exigir més aranzels. La realitat és que els Estats Units són un mercat prou important en termes d’exportacions. A escala catalana, el 2024 es van facturar un total de 77,6 milions d’euros en vendes de vi als nord-americans. Aquesta xifra, traduïda en quilos arribava als 16,89 milions de quilograms. Unes xifres molt altes que constataven una tendència creixent. Mentre Alemanya i altres països com el Regne Unit deixaven de consumir productes catalans -fins a reduir a gairebé la meitat les compres de cava en el cas d’Alemanya- els Estats Units es posicionava com un dels primers mercats on el vi català guanyava adeptes i també qualitat.
“Els aranzels no beneficien a ningú”, exclamava l’empresària i importadora de vins als Estats Units, Núria Garrote en declaracions a Vadevi a principis d’any. Per a ella la situació com a distribuïdora es complicava i tot just el vi català s’estava fent un lloc en les estanteries de les botigues de vins del món, amb aquestes noves normes perdia un dels seus principals mercats. Gairebé mig any després, però, la situació no ha canviat. Els aranzels de Trump als vins i escumosos encara no s’han implementat, però ningú nega que d’un dia per l’altre puguin aplicar-se aquestes noves polítiques. “És la incertesa el que complica la situació”, afegeix Tosas, qui explica a aquest diari que el fet de “no saber què passarà, impedeix la preparació”. En certa manera, Tosas confirma que si hi ha d’haver aranzels perquè Trump els exigeix que es facin, però lamenta el desequilibri on “ningú pot fer plans perquè tot està per decidir”. Així doncs, tot i l’evidència que els aranzels no faran cap bé als cellers catalans i tampoc als distribuïdors, la part més conflictiva són els mesos a l’espera dels acords als quals arribin Von der Leyen i Trump.
L’eterna diversificació de negoci
Si bé és cert que la preparació per les possibles noves polítiques aranzelàries dels Estats Units és complicada sense una resolució clara de les intencions de Trump, el que sí que comença a predominar entre els interessos dels cellers és la diversificació de negoci. La idea, que és molt més antiga que les amenaces del president estatunidenc, comportaria trobar nous mercats on el vi català tingués alguna oportunitat. Fora d’Europa, països com el Japó o fins i tot el Brasil podrien ser bons candidats per aquesta introducció, però no hi ha cap certesa que siguin propostes d’èxit. De fet, en una recent conversa amb aquest diari Jordi Portillo, director general i fundador de l’empresa distribuïdora de vins espanyols arreu, Big5, reconeixia que el Japó s’havia interessat pels vins catalans i espanyols en algun moment, però que la tendència no era del tot positiva en l’actualitat. Així doncs, el país podria estar interessant en els productes vitivinícoles catalans, encara que no amb prou potència per recuperar les possibles pèrdues que generarien els aranzels de Trump.
També l’acord del Mercosur ha ressorgit en les últimes setmanes. Sense lligar-ho directament amb les amenaces dels Estats Units, els cellers europeus instaven a la Comissió Europea la redacció del text legal que eliminés els impostos a l’Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai. Amb aquesta norma, aquests països podrien ser nous mercats on vendre vi. Ara bé, alguns experts argumenten que no tots serien bones oportunitats i que segurament no podrien suplir el poder estatunidenc a escala de compres. En aquest sentit, també Portillo reflexionava que només el Brasil era un bon mercat per abordar, però, així i tot, només podria representar el 2% de les exportacions de vins. Una xifra irrisòria en comparació al 12,7% que aglutinaven els Estats Units en les dades del 2024 que va publicar Prodeca.
