Una competició cinematogràfica amb tast de vins i films amb música en directe és el que ofereix l’edició d’enguany del Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi, que aquest any celebra la seva 15a edició. L’esdeveniment dura pràcticament tot el mes de novembre, amb deu dies al Penedès, del 5 al 15, i quatre al Priorat, del 25 al 29. Seran els dos llocs on esdevindran els grans actes culturals del festival.
Avui s’ha presentat l’esdeveniment, organitzat pel Cineclub Vilafranca i el VINSEUM en una roda de premsa al Palau Robert de la mà de Pablo Sancho i Xavier Fornós, codirectors del festival. També hi era el president del VINSEUM, Raimon Olivella, que ha destacat el paper del festival com “una oportunitat per explicar-nos al món amb orgull i rigor” en la tasca compartida de “divulgar la cultura vitivinícola a través d’experiències culturals”.
Alhora, el director general de l’INCAVI, Joan Gené, ha assegurat que aquesta forma de posar en valor el món del vi “ens ajuda dins dels propis objectius estratègics del sector”.
Cinema per a tots els públics
Enguany es podran gaudir de fins a 60 sessions de cinema d’un gran nombre de gèneres, sempre relacionades amb el vi. Diverses seccions pensades per tipus de públic i de pel·lícula conduiran als fanàtics del cinema que vulguin escollir bé els seus films.
Mini Most serà la sessió dedicada als més petits i a la seva família: una cita ineludible per al públic preparat per veure el millor cinema d’animació internacional. Qui vulgui reviure treballs que han marcat història en el món del cinema i el vi, haurà d’acudir a la secció Hits Most, i els que vulguin avançar-se a descobrir pel·lícules de preestrena d’impacte internacional abans que arribin als cinemes comercials, haurà de parar atenció als films Gran Reserva. És on seran les pel·lícules guanyadores als festivals de Cannes, Venècia i Berlín.
Aquest any, a més, se celebren 30 edicions de la mostra de curtmetratges que, des que se celebra al Most, ho fa sota el nom de Brot. És una secció que va a competició i comprèn una selecció acurada de la fructífera producció de curtmetratges del país. D’entre aquests, es donarà un Premi del Jurat, un Premi del Públic, i un del Jurat Jove.
Per tercer any consecutiu, alguns treballs competeixen pel Premi La Llavor al millor treball curt de les principals escoles de cinema de Catalunya. El padrí d’aquests guardons serà Jaume Claret Muxart, gran figura del nou cinema català, que moderarà una sessió posterior.
És un dels esdeveniments que la regidora de Cultura Ajuntament Vilafranca del Penedès, Àngels Dalmau, ha remarcat en la roda de premsa de presentació. Ha destacat: “És una de les àrees que valorem més des de l’Ajuntament perquè és l’apreciació del talent jove que obre les portes a les noves generacions de nous cineastes”.
La principal del festival, però, és la secció Collita 2026, la selecció internacional a competició de treballs audiovisuals sobre la vinya, el vi i el cava.
La Collita 2026
La secció competitiva del festival reuneix enguany 37 treballs. Les pel·lícules seleccionades, la Collita 2026, posen sobre la taula els temes més contemporanis de la viticultura, des de la preservació del patrimonial i la ruralitat fins a la revifalla de les tradicions més antigues, les varietats recuperades, l’impacte del canvi climàtic i el paper de les dones en aquest sector.
Venen d’una quinzena de països diferents, la qual cosa posa l’accent en el recorregut internacional que aquestes històries fan pel món del vi. A més,el 43% de les obres són dirigides per dones, evidenciant l’augment de la presència de mirades femenines en l’àmbit cinematogràfic i vitivinícola que el festival Most ocupa.
D’aquesta selecció, s’entregaran fins a set premis: el Premi Vi Català, el Gran Premi del Jurat, el Premi al Millor Treball Documental, al Millor de Ficció i al Millor Promocional, el Premi Sostenibilitat i el Premi Arrels.
Films internacionals i de casa
Xavier Fornós, codirector del festival, el presentava com un en què es projecta “el millor cinema de vi del món”. Malgrat que la representació catalana és “de les més potents que hi ha hagut al festival”, també s’hi projecten i competeixen films de països com Hongria, Grècia, Xilè o Paraguai, entre molts altres.
Algunes de les peces d’aquest certamen venen de terres tan remotes com l’Argentina. És el cas d’’Into de Wine (La ruta del vino)’ (2023) d’Alfred Oliveri, una història que segueix el viatge de la sommelier Mariana Torta per París, Borgonya, Milà, Barcelona i Madrid. Al llarg del film, Torta estarà buscant grans vins i els seus creadors per restaurants i cellers per tal de descobrir el maridatge perfecte.
De ben lluny també arriba ‘Immigrant Grapes. Odyssey of Forbidden Wines’, la peça estatunidenca de Lucie Morton i Stéphan Balay d’aquest 2026. L’ampelògrafa Lucie Morton, coneguda com la “detectiu del raïm”, viatja per tres continents a la recerca de varietats històriques en vies d’extinció. El raïm Cunningham i la seva particular història d’exili i retorn a la regió de Tidewater, a Virgínia, és el gran protagonista.
El cinematògraf David Fontseca Romanos presenta la producció catalana ‘Fire Wine’ (2026), que tracta el paper que pot jugar la vinya davant dels grans incendis fruit del nou escenari climàtic imprevisible a través de la reivindicació de la pagesia com a agent essencial pel territori.
També de casa, Manel Cortés presenta ‘L’embutada’ (2026), una celebració de l’arribada del vi novell recuperant una tradició vinculada a la verema i a l’embut amb què es bevia el vi als cellers de la Part Alta. El documental reivindica el vincle de la ciutat amb la seva tradició vitivinícola.
Una altra pel·lícula que es presenta al certamen des de Catalunya és la de ‘Vides velles’ (2026) de la -ja premiada al Most- Clara Isamat. A través dels testimonis de tres pagesos, el film recorre els voltants de Rabós d’Empordà per reconstruir una manera de viure i habitar el territori.
Aquests només són alguns dels films escollits. En definitiva, però, en aquesta edició, la Collita 2026 dibuixa un sector en transformació però profundament arrelat a la memòria i al territori. Les pel·lícules seleccionades exploren els reptes del present i recuperen històries, varietats i oficis que no poden ser oblidats.
15 anys al Penedès i 10 al Priorat
Si bé són quinze anys de Most festival en total, aquest any se’n compleixen deu des que també se celebra al Priorat. Durant aquesta quinzena d’edicions s’han representat fins a 65 països a través de les pel·lícules dels seus cineastes, i s’ha comptat amb l’assistència d’un total de 70.000 persones que han gaudit d’aquest esdeveniment amb els anys.
Per celebrar-ho, la proposta Symphonia de la vinya, fruit de la col·laboració amb el Festival Terrer del Priorat -que aquest any compleix deu edicions- serà l’acte central del festival. És la projecció de cinema del vi per al qual s’ha anat a regirar els arxius per fer valdre el patrimoni fílmic vitivinícola català.
Es mostraran pel·lícules domèstiques i comercials rodades al Priorat i al Penedès durant bona part del segle XX que retraten la vida a la vinya del nostre país. Tot plegat, serà acompanyat per l’Orchestra Fireluche, un grup musical de Cellera de Ter amb més de vint-i-cinc anys de trajectòria, un estil difícil de classificar i un llenguatge propi que experimenta amb els objectes quotidians. Les imatges duran el segell de l’artista visual Agnès Olivé.
El 8 de novembre, Symphonia de la vinya tindrà lloc a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès i el 28 de novembre, al Teatre L’Artesana de Falset. El festival destinarà a finalitats solidàries tota la recaptació de les entrades venudes d’aquest espectacle a Vilafranca.
Premi Honorífic a Lluís Llach
Aquesta edició reconeixerà Lluís Llach amb el Premi Honorífic, que es lliurarà el 5 de novembre durant la inauguració del festival, al Cinema Kubrick de Vilafranca del Penedès. La gala, conduïda pel periodista Xavier Graset, inclourà la projecció de ‘Sucederá esta noche’, del cineasta italià Nanni Moretti.
El guardó fa valdre el compromís de Llach amb el territori i la seva aportació al sector vitivinícola. Després dels aiguats que van devastar Porrera l’octubre de 1994, va impulsar la creació d’un celler com a part de la recuperació del municipi. La iniciativa va contribuir al desenvolupament econòmic del poble i al futur del Priorat i, per tant, mostra el paper de la viticultura en la transformació social d’un territori.
Torna la Festa del Vi Novell
Alhora, per segon any, el vi novell torna a ser protagonista del Most amb la Festa del Vi Novell, que reunirà cellers d’arreu del país al pati del VINSEUM amb la intenció de reivindicar una de les tradicions més arrelades de la cultura vitivinícola catalana.
La MosTeca també hi serà. L’espai per a la gastronomia es reobre per oferir una selecció de films centrats en la cuina i la sobirania alimentària. No hi faltaran activitats i tastos vinculats a les pel·lícules.
Convidada especial
La Urban Vineyards Association (UVA) serà la convidada especial d’aquesta edició. És un col·lectiu internacional dedicat a la preservació de vinyes resilients en entorns urbans d’arreu del món. Són espais vitivinícoles sovint amenaçats per la pressió urbanística que reivindiquen el valor patrimonial, ambiental, social i paisatgístic de la vinya dins de les ciutats.
La seva presència al Most culminarà amb una gala que presentarà un remake de ‘L’annata’, el film guanyador del Premi Most 2024, seguida d’una fira de vins de la UVA, que permetrà tastar els vins vinculats a aquesta xarxa internacional.
