La sostenibilitat ja no és un valor afegit, sinó una condició imprescindible per a la supervivència del sector vitivinícola. A Europa, les institucions pressionen cada vegada més perquè les empreses s’alineïn amb els objectius mediambientals marcats per l’Horitzó 2030. El món del vi, que durant dècades ha gaudit d’un cert marge gràcies a la seva tradició centenària, comença a veure com les noves normatives -sobretot les relacionades amb la reutilització i la gestió d’envasos- s’aproximen també al seu univers. En aquest context, i davant l’evidència que cal buscar alternatives reals, Catalunya s’ha sumat al debat europeu amb una proposta concreta: el projecte “Reutilització d’ampolles de vi a Catalunya”, impulsat per l’Associació Vinícola Catalana (AVC) i INNOVI, amb la col·laboració de Rezero i el suport de l’Agència de Residus de Catalunya.
L’objectiu del projecte ha estat impulsar la sostenibilitat i l’economia circular dins del sector vitivinícola, analitzant el potencial de reutilització d’ampolles de vi tranquil i definint les bases per a un possible model d’implementació general. Tal com explica Gerard Pujol, project manager d’INNOVI, “l’estandardització és un futur pròxim al qual podem arribar”, una afirmació que resumeix el sentit del projecte i la seva voluntat d’avançar cap a un sistema més eficient i sostenible. En aquest sentit, Pujol posa sobre la taula la necessitat d’una ampolla única, un model estàndard que pugui servir per a tots els cellers i, per tant, es pugui reutilitzar de manera conjunta. Dins del sector vitivinícola català es comercialitzen al voltant de 100 milions d’ampolles de vi i escumosos. Part d’aquestes ja es tornen a fer servir, però encara hi ha molts matisos i diferències entre els tipus de reutilització que fan els cellers. En molts casos, són les mateixes empreses les encarregades del rentatge i de la posada en circulació altra vegada d’aquestes ampolles. Aquest és un mètode utilitzat per molts, però poc eficaç si parlem de xifres generals, ja que no hi ha un control exhaustiu, ni tampoc una aposta col·lectiva. En canvi, la proposta d’INNOVI exigeix una certa col·lectivització, un marc general des d’on “una ampolla consumida a l’Empordà, però produïda a la Terra Alta no ha de tornar, sinó que es pot rentar i retornar al celler més pròxim”, esmenta el project manager de la iniciativa.
En xifres, els resultats apunten que a Catalunya hi ha un potencial de fins a 10 milions d’ampolles de vins tranquils que podrien incorporar-se a aquest sistema de reutilització en una primera fase, especialment al canal HORECA i als vins de gamma mitjana o baixa. Es tracta d’una dada rellevant que posa de manifest l’interès creixent del sector per avançar cap a un model més responsable i circular. Pujol confirma, però, que les ampolles de vi escumós haurien de quedar fora a causa de “la resistència que necessiten per aguantar la segona fermentació”. Tot i aquestes limitacions, el projecte permet obrir un debat necessari sobre la viabilitat real de la reutilització dins la indústria del vi. A més, les enquestes realitzades mostren un alt suport dels cellers a la reutilització i a l’estandardització d’ampolles, sempre que el model sigui econòmicament viable. Aquesta proposta s’ha elaborat inspirada en experiències europees com el sistema alemany, que bàsicament assegura el rentatge de les ampolles i el seu retorn a qualsevol celler, gràcies al disseny d’aquesta ampolla estàndard.
Falta de competència i pèrdua d’identitat
La utopia alemanya és un punt de partida, però com en tots els projectes s’ha de tenir en compte la disposició del sector. Els celleristes enquestats per INNOVI no s’oposen a aquesta nova visió conjunta de reutilitzar el vidre, però sí que tenen algunes reticències amb el sistema. Barreres com la logística i les despeses addicionals han estat les més comentades pels enquestats. El project manager confirma, però, que en el cas de les despeses “aquest és un procés molt menys costós que la compra d’ampolles”. A més, Pujol també reitera que amb un sistema funcional de reutilització en tota Catalunya, s’evitarien els possibles augments de costos de la importació de vidre, sobretot després d’haver-los viscut amb altres materials en les tensions geopolítiques internacionals dels últims anys: “No dependríem de ningú, només d’aquella producció pròpia i reutilitzable”, remarca Pujol.
Sens dubte, però, el més preocupant pels cellers i allò que els faria dubtar d’aquest model és el fet d’haver de tenir una ampolla catalana. L‘estandardització de l’envàs es veu com quelcom que jugaria una mala passada a la identitat dels cellers. En aquest sentit, Pujol reconeix que molts dels enquestats transmeten la seva identitat i personalitat a través de l’ampolla i, per tant, “no els acaba d’agradar la idea de només diferenciar-se per les etiquetes”. I precisament d’aquesta possible pèrdua d’identitat surt el següent obstacle que és la possibilitat que l’ampolla estàndard catalana, s’hagi de reutilitzar diferent dins dels restaurants que les d’altres països: “Alguns creuen que aquesta qüestió podria crear desavantatges competitius amb vins que no tenen tantes exigències“, argumenta Pujol.
Sortir del ‘greenwashing’
Si bé és cert que els cellers veuen alguns dubtes amb aquest possible model de reutilització d’ampolles, la realitat és que per Pujol hi ha més avantatges que inconvenients. En primera posició -una afirmació que també veuen amb bons ulls els cellers enquestats- és la possibilitat d’augmentar el valor de les ampolles per tal de ser automàticament més sostenibles: “Es tracta de deixar el greenwashing i fer una aposta de debò”, esmenta Pujol, tot i que recorda que els cellers ja tenen certa predisposició a tenir cura del medi ambient. A més, també es tradueix amb una millora de la sostenibilitat de les seves infraestructures en si, ja no només pel preu del vidre, sinó que també “és el causant del 30% de les emissions d’un celler i el primer pas per la descarbonització és reduir-lo”, continua el project manager de la iniciativa d’INNOVI.
En definitiva, el futur del vi català per INNOVI i tots els participants del projecte passa per trobar l’equilibri entre la tradició i la necessitat de canviar. La sostenibilitat ja no és una aposta de futur i és una realitat que cada vegada s’aproxima més. Iniciatives com l’ampolla estàndard catalana semblen utopies, però ja són tangibles en altres països. Falta, però, que els cellers estiguin disposats a reorganitzar la seva manera d’entendre conceptes com la identitat per atacar assignatures pendents tan necessàries com la reutilització del vidre.
