La d’enguany ha estat una de les veremes més primerenques de la història, amb un lleuger increment de la producció respecte de l’any passat. El raïm ha entrat als cellers en excel·lent estat sanitari després d’una primavera molt seca. Aquesta meteorologia, però, ha accelerat la maduració de la fruita i ha avançat tota l’agenda de collita.
A finals d’octubre, la majoria dels cellers catalans han acabat de veremar i, per tant, ja es pot certificar que la xifra de quilos de raïm collits segons l’INCAVI és de 352,7 milions. Això suposa un increment del 3,6% respecte de la campanya de 2025.
La verema en cada territori
DO Penedès i DO Cava han liderat el volum de producció, arrancant i acabant ben aviat. La DOQ Priorat i la DO Pla de Bages van ser de les que més van tardar a estar en plena verema, amb una maduració més sostinguda, com ja és habitual. De fet, van començar a ple rendiment quan Penedès ja estava fent l’esprint final.
Així i tot, els últims a començar a collir van ser els cellers de la DO Conca de Barberà, que ho van fer a partir de l’11 d’agost quan mai no s’havia fet abans d’arribar a la primera quinzena del mes. A més, la verema es va donar per finalitzada el 28 de setembre quan, normalment, a finals d’aquest mes s’entrava en els dies més intensos de collita. Molts cellers de la DO Alella també van iniciar-se després de la primera setmana d’agost.
Avui, molts ja tenen xifres definitives. En el cas de Corpinnat, s’han collit més de 10 milions de quilos amb un increment del 26% respecte a l’any passat, tot plegat provinent de vinyes ecològiques. Pel que fa a la DO Montsant, per a la qual la verema d’aquest any coincideix amb els seus vint-i-cinc anys de vida, s’hi han collit 7 milions de quilos. En el seu cas, la DO Costers del Segre ha calculat un augment d’un 10% respecte de l’any passat amb 6 milions de quilos.
A la DO Catalunya també expressen satisfacció per una verema amb un 25% de raïm més que l’any passat, en què l’últim dia d’agost ja se n’havia collit més del 60%. A la DO Empordà, la producció final ha superat els 8,6 milions de quilos, un notable increment del 29% respecte de l’any anterior i del 69% en relació amb el 2024. A la DO Penedès ha estat un 4,4% superior a l’any passat.
En altres punts del territori com la DO Tarragona es va començar a veremar a finals de juliol. Van iniciar per varietats com el moscatell de gra petit i, per exemple, no va ser fins a la primera setmana d’agost, que van veremar el chardonnay. La producció és semblant a la del 2025; al voltant dels 2 milions de quilos.
A la DO Pla de Bages estimen una producció entorn dels 1,5 milions de quilos de raïm, una xifra similar a la de l’any passat. Un nombre semblant al de la Conca de Barberà, que aquest any ha fet 1,3 milions de quilos, la majoria destinats al cava.
El sector continua remuntant, però lluny de recuperar xifres
Malgrat l’augment productiu, la collita s’ha acabat allunyant força de les previsions inicials, que s’havien fet arran d’una tardor i un hivern de pluges generoses. La primavera i l’estiu han compensat amb la seva sequera, que ha limitat el potencial de moltes vinyes.
És precisament aquesta la raó per la qual la campanya d’enguany no ha aconseguit assolir les xifres habituals prèvies al dèficit hídric, malgrat la millora notable dels resultats. De fet, segons dades de l’INCAVI, la disminució de la producció respecte del 2018 és d’un 19%.
Si bé el 2024 va ser el pitjor any des de llavors, la recuperació que va iniciar-se l’any passat continua aquest 2026. Ben mirat, entre el 2024 i aquesta anyada s’ha registrat un augment de més del 43%, tot i que falten 82,7 milions de quilos per assolir el volum del 2018.
La collita de les varietats autòctones
Les varietats blanques són les que concentren la major part de la producció, representant un 77% de la verema amb més de 272 quilos. Així doncs, les negres són prop del 23% del raïm collit amb 80,1 milions de kg. Són les que han patit una caiguda proporcionalment més intensa. En el cas de la Terra Alta, per exemple, destaquen la qualitat del raïm blanc perquè les calors de principis de setembre van deshidratar molt el negre.
Pel que fa a les varietats blanques principals, xarel·lo i macabeu són sempre exemples representatius de l’augment dels blancs en el sector. Al Penedès, aquestes dues varietats s’han superposat molt més enguany del que ho solen fer. No obstant això, els grans increments d’aquest 2026 s’han produït amb les garnatxes, tant la blanca (30% respecte de l’any passat) com la negra (15%).
El mateix passa amb el trepat, que ha registrat una evolució positiva. Aquest increment s’ha notat especialment, és clar, a la Conca de Barberà. La parellada s’ha mantingut en nivells similars als del 2025.
Any rere any es veu -com bé saben els viticultors- que les varietats autòctones són les que millor sobreviuen a la realitat climàtica actual. És per això que els cellers hi aposten cada cop més en exclusiva. Per exemple, només a Montsant, s’han collit més de 5 milions de quilos de varietats identitàries de la DO; un 73% del veremat ha estat garnatxa, carinyena i macabeu.
En aquest sentit, el vicepresident de Corpinnat, Roc Gramona, en la roda de premsa de valoració de la verema destacava que més del 92% del raïm collit a Corpinnat ha correspost a les varietats locals i, deia, “l’objectiu és que d’aquí a vuit anys arribem al 100%”.
Excel·lent estat sanitari de la vinya
Un dels aspectes més destacables d’aquesta verema ha estat el magnífic estat sanitari del raïm. En general, gairebé no hi ha hagut afectacions de míldiu ni d’oïdi. El mosquit verd també ha tingut poca incidència i, en els pocs casos en què ha afectat les vinyes, ho ha fet després de la collita.
De fet, des de la DO Catalunya assenyalen que l’única incidència fitosanitària destacable ha estat la presència de malura -o oïdi- en algunes vinyes que no s’havien protegit adequadament, que en conjunt han estat molt poques.
Eva Farré, secretària tècnica de DO Pla de Bages, explica que, en el seu cas, “la manca de precipitacions ha afavorit una incidència molt baixa de plagues i malalties, fet que ha permès arribar a la collita amb un raïm en molt bones condicions”. Són moltes de les denominacions d’origen que apunten a les altes temperatures i la falta de pluges com les grans causes de les bones condicions del raïm.
El moment clau per començar a veremar
La maduració del fruit ha estat desigual per les diferències climàtiques entre territoris, la disponibilitat d’aigua i la diversitat de varietats. Això ha requerit un seguiment rigorós de cada parcel·la per part dels viticultors, que han hagut d’estar ben atents al moment idoni per veremar. En aquest sentit, Isidre Ribalta, president de Costers del Segre explicava que, en el seu cas, “totes les varietats s’han hagut de collir de cop per evitar sobremaduracions”.
A la Terra Alta, per exemple, expressen que no hi ha hagut cap afectació gràcies a la tasca que des del servei de sanitat vegetal del Consell Regulador, que els proveeix d’un assessorament específic per les vinyes de la comarca, amb diferents moments de tractament depenent de les ubicacions de les finques.
Aquest és també el cas de la DO Empordà, que per ajudar els viticultors a triar el moment òptim per collir el fruit, el Consell Regulador ha impulsat l’Observatori de la Maduració. En els darrers havia funcionat com a prova pilot, però enguany ja s’ha consolidat. Tècnics del consell han fet anàlisis setmanals en diverses finques representatives i han elaborat informes periòdics que comparteixen amb els cellers empordanesos per tal de permetre als viticultors tenir totes les dades per escollir el moment idoni per collir.
El preu del raïm
La verema del 2026 ha generat polèmica i protestes entre els viticultors. Denuncien que les grans empreses del cava ofereixen preus molt per sota dels costos de producció. Segons l’INCAVI, per tal de cobrir aquests costos, el raïm s’hauria de pagar a 0,53 €/kg en el cas del macabeu i el xarel·lo, i a 0,56 €/kg en el de la parellada. Tot i això, algunes de les ofertes de les grans empreses queden força per sota d’aquestes xifres.
La situació és diferent en el cas de Corpinnat: el preu mitjà pagat als viticultors aquesta verema se situa en 1,02 €/kg, mentre que el preu mínim de referència és de 0,943 €/kg. Aquest mínim acumula un increment superior al 57% des del 2018.
Un altre factor que condiciona el sector és l’excedent de producció: s’ha acumulat més raïm del que el mercat pot absorbir, una situació que afecta especialment territoris com el Penedès i la Terra Alta.
La realitat, però, varia segons la denominació d’origen. Per exemple, Maria Rosa Blanch, presidenta de la DO Tarragona, explica: “Per la idiosincràsia de la nostra DO, nosaltres no hem tingut problemes d’excedents, atès que tot el raïm entrat sota la certificació DO Tarragona el fem servir per a les nostres pròpies elaboracions i surt amb les nostres pròpies ampolles”.
