El primer cop que viatges a la regió de vins del Pla de Bages et crida l’atenció una dada: la que recorda que fa uns quants anys, entre el 1860 i el 1890, havia estat un dels més vastos i extensos territoris productors de vinya i vi de tot Catalunya. La documentació escrita recorda la coexistència d’unes vint-i-set mil hectàrees cultivades amb la planta del raïm de les quals en vivien moltes de les famílies del territori. Va ser l’anomenada època daurada del vi del Bages, però en cap cas l’origen de la seva vinculació històrica amb la producció d’aquest cultiu.
Expliquen que els primers indicis cal buscar-los a les vil·les romanes. Se’n conserven algunes restes de ceràmica del segle II-I aC, que ho constaten, i també diverses restes d’àmfores que encara es poden visitar i contemplar des del Museu Comarcal. El primer indici de producció de vi, documenten, es troba a La Feliua, a Sant Fruitós de Bages, on es va localitzar una gran pedra que hauria estat la base d’una antiga premsa del s. IV-V. Amb el pas del temps, s’ha viscut temps de més o menys bonança, en aquest sector, però sempre hi ha hagut un íntim llaç que ha vinculat el territori amb aquest producte i tota la litúrgia que n’acompanya el procés d’elaboració, amb moments i protagonistes diferents al llarg del temps, com el Monestir de Sant Benet de Bages, que ha tingut tradicionalment un paper destacat en la història del vi del Bages.
Sigui com sigui, malgrat que les dates puguin ser més o menys exactes, hi ha un altre raonament històric que està bé tenir present: l’autor del manuscrit medieval Miracula Sancti Benedicti va interpretar que el nom de la comarca venia de Bacus, el deu del vi. De Bacus, vindria Bacasis i d’aquí, Bages.
Del cor de Catalunya al món
Situada al cor de Catalunya i propera a Barcelona, aquesta zona vitivinícola s’aixeca entre les formacions muntanyoses de Montserrat, la serra de Castelltallat i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. És un paisatge format de petites parcel·les de vinya envoltades de bosc i biodiversitat que es caracteritza per les barraques i tines de pedra seca que es conserven vora les vinyes i que conformen un dels trets més identitaris del territori. De fet, està reconegut com a patrimoni immaterial i Geoparc Mundial de la UNESCO.
Actualment, i des de 1995, la denominació d’origen Pla de Bages abraça la producció de disset cellers que sumen relat i història als seus capítols vitivinícoles. Projectes familiars, de llargues sagues i tradicions, vinyes de propietat i algunes varietats autòctones que es treballen per sumar identitat: hi ha la picapoll, també la mandó o la sumoll, que garanteixen que les arrels del passat inspirin la visió de futur amb la qual miren i treballen els actuals viticultors i viticultores del territori bagenc.
Unes arrels, un recorregut històric i líquid que no només expliquen els llibres d’història, sinó que avui dia també es poden conèixer i aprendre a través del projecte de la Ruta del Vi DO Pla de Bages, des d’on es guien diversos recorreguts a través del seu patrimoni, paisatge, cellers, vins i les persones que hi donen vida.
Per la suma de la història, de tot el llegat que aporta el territori de la DO Pla de Bages, també pren força el lema Catalunya, el vi és cultura. Una cultura que el Govern vol donar a conèixer a través de la campanya de vi català més ambiciosa fins al dia d’avui, de la mà del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l’INCAVI i que es va desplegant a partir de diverses accions promocionals, entre les quals, aquest espot.
Fitxa tècnica
- 500 hectàrees de vinya plantades
- 17 cellers
- Varietats de raïm blanc autoritzades: Macabeu, Parellada, Picapoll blanc, Sauvignon blanc, Gewürztraminer, Chardonnay i Malvasia aromàtica / Malvasia de Sitges.
- Varietats de raïm negre autoritzades: Sumoll, Garnatxa, Ull de Llebre, Samsó/Carinyena, Mandó, Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Merlot, Syrah i Picapoll negre.
- Més informació, a la web Catalan Wines.
