La sequera no minva, el temps passa, les previsions no són esperançadores. La darrera campanya ha suposat pèrdues i sobretot hi ha molta incertesa per la viabilitat i funcionalitat dels ceps en la propera campanya.
Tothom, sap el que pot fer, i en els regadius, es planteja una major tecnificació del reg d’acord amb el coneixement profund i detallat del conreu, per donar la menor aigua possible, amb la major afectació fisiològica de la mateixa per promoure, i si és possible incrementar la viabilitat i producció.
S’haurà de fer perquè l’aigua embassada es reduirà, i a més la seva quantitat serà fins a cert punt erràtica, ja que tindrà alts i baixos temporals de periodicitat i durada incertes, que també incidiran en la seva qualitat. Res nou o desconegut, però ara visible i estressant, com es va apuntar, fa temps, en el projecte Life MEDACC.
És cabdal reconèixer-ho, és complicat, fins i tot greu, perquè afecta l’agricultura amb major rendiment productiu del país, però cal valorar que aquesta és tan sols el 35% de la superfície agrícola del país, essent el 65% restant de seca, gairebé estricta.
És important el 35% perquè amb poc es fa molt, i per tant la millora és important pel sector agroalimentari català.
Tanmateix, en els secans l’aigua esdevé limitant per la producció en primer termini, però a continuació, perquè es manté i genera encara més, una derivada no desitjada, però que està des de fa temps com una espasa de Democles sobre els territoris de secà, el tancament d’explotacions i el despoblament del paisatge, que és una manera d’afectar negativament a la salut econòmica, ecosistèmica i humana del país, ara i en el futur.
En la necessitat apareix l’impuls per trobar solucions, amplament debatudes arreu, per cercar aigua i energia, per obtenir-la, tractar-la, emmagatzemar-la, pressuritzar-la, distribuir-la i aplicar-la.
El nexe aigua- energia, sempre ha estat present, recordem si no els molinets de vent grocs, les sínies amb animals o corrents d’aigua…, ara a més, si no es fa un gir de gairebé 180°, en la seva interpretació, esdevindrà una limitació impossible de superar. No es pot estar en contra sistemàticament de tot, és important ser proactius en l’aplicació i ús d’energia, generada amb recursos energètics no fòssils. Segur que impliquen paisatge, però els contaminants atmosfèrics, també, i a més malmeten la salut.
No hi ha suficient aigua ni energia
Reconec que hi ha molts enllaços, està fet volgudament, ja que aquesta nota d’opinió pretén promoure, des del coneixement, que no hi ha suficient aigua ni energia, per fer tot el que ara es fa. És necessària una nova governança del recurs, de l’existent i del potencial, la qual cosa és tot un repte legislatiu, però sobretot social, solidari i intel·lectual.
És bo considerar, que solucions d’avui per a demà no hi són, d’abans-d’ahir i ahir per a demà, sí, però no es van potenciar, per tant, ara cal molt esforç de tots i per tots, per sort ens sobren ganes, forces, coneixements, per fer bé que ho hem de fer a contrarellotge. Som-hi!
Robert Savé Monserrat és investigador emèrit de l’IRTA.
