El Vadevi és un germà, per a mi i, per tant, brindo per ell. Feta aquesta alegre declaració d’intencions -l’aniversari d’un mitjà que parla de vi sempre ha de ser amb vi-, deixeu-me dir quatre coses imprescindibles.
Fer una revista, un programa, un pòdcast, una secció de vi, avui, és molt difícil. Però abans era heroic. Ara hi ha reticències. Que si l’horari protegit, que equipara vi (cultura i paisatge) amb alcohol d’alta graduació, que si beure és lleig… El Vadevi, amb el Salvador Cot, que és un alegre, culte, planer i hedonista visionari, l’encerta en moltes coses. La principal, tenir al capdavant una dona de la sensibilitat i intel·ligència de l’Eva Vicens.
Ha fet, d’altra banda, un miracle: els Premis Vinari, que en més d’un any he tingut la sort de presentar amb la Txe Arana (presentar aquest concurs és premiar sempre bons amics). Una llista, com hi ha en altres països, de vins catalans, triada per prescriptors catalans (a cegues!). Aquests vins es poden trobar no només a la botiga especialitzada, sinó també al súper. És facilitar el camí als que s’han de beure aquesta cultura. El Vadevi té una obsessió que comparteixo (des del Tast Vertical, de Catalunya Ràdio): posar cara als elaboradors, com posem cara als cuiners.
Felicitats per ser-hi, per romandre, amics del Vadevi. I per ser-hi com s’hi ha de ser: somrient, gaudint, admirant, brindant. Per molts anys. Quan quedem i destapem algun Vinari?
