El preu del raïm amb destinació a la DOP CAVA i, per extensió, a altres compradors, no pot ser fixat segons l’oferta i la demanda. Aquesta manera de fer-ho, com si es tractés d’una subhasta, provoca incertesa en el mercat del raïm, neguit entre professionals de la viticultura, i molts cellers petits. A més, tots sabem que la producció de raïm és inestable i encara més agreujada aquesta variabilitat pel canvi climàtic, doncs, cada cop més, passem d’anys de sequera i, per tant, de poca, o molt poca collita, a anys de pluges normals, on les produccions es disparen. I encara més diferència trobarem, entre uns i altres, quan s’implementi, un any o altre el regadiu i, alguns puguin regar i altres no, problema que, tot i que ara no toca, ens n’haurem d’anar plantejant aviat com gestionar les diferents conseqüències d’aquesta disparitat de conreu.
D’igual manera s’ha de clarificar la posició envers el raïm ecològic i no deixar-ho en mans de la conjuntura de cada moment. És un tema fonamental i estructural, tal com a demostrat la DO Penedès i, per tant, els viticultors ecològics han de tenir les garanties per la seva sostenibilitat tècnica i econòmica.
La pregunta és senzilla, interessa ser ecològics? Des del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en veu del mateix conseller Òscar Ordeig, l’aposta del Govern per la vitivinicultura ecològica és clara i ferma, tot i que des del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el seu gerent, encara no ho percebi amb tanta claredat. Alguns grans cellers també ho han demostrat públicament amb les seves certificacions que ho avalen, tot i que, encara, els mercats no ho valoren prou.
Però hi ha una cosa molt evident: l’ecologia aposta per un món més net, sense herbicides ni insecticides, sense productes de síntesi, i altres moltes mesures més. Aquesta situació fa que l’agricultor ecològic, a part de tenir molts més problemes per a produir el seu raïm, i que sovint, per ser eco, en perd una part, es torni també en un garant més de la salut pública, amb la participació directa en la millora de l’entorn, del medi ambient, i de la vida sobre la Terra. I això té un cost, qui l’ha de pagar? No ho sé, però entre tots hauríem de ser capaços de cercar la solució i garantir, donar confiança i estabilitat a aquest important puntal de la vitivinicultura, i agricultura en general del nostre país, l’ecològica.
Això és perquè, ara com ara, tots els cellers, grans i petits, saben perfectament quin percentatge dels seus costos pot anar a pagar el raïm, ecològic i/o convencional. I és amb aquest percentatge, depenent del que paguin finalment durant la verema, com regulen ells mateixos els seus beneficis, cosa que no sé si és del tot justa. De no saber fins a quin preu poden pagar el raïm, com podrien fer front als seus costos de producció, en anys en els quals el preu es dispara? Per què, doncs, hem d’estar sotmesos a la variabilitat climàtica, a les especulacions dels intermediaris i a la incertesa de si es vol ecològic o no, però acceptant que, en tot cas, es pagui al mateix preu que el convencional?
Per què no creem un sistema de preus més estable i que garanteixi, a uns i altres, compradors i venedors, uns preus dintre d’una forquilla, en concordança amb el preu de cost que cada any calcula l’INCAVI, amb uns màxims i mínims garantits? I amb una detallada traçabilitat de la vinya a l’ampolla, per saber d’aquesta manera a on pot haver-hi abusos especuladors i d’intermediació.
Nosaltres, des de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu (AAPM), ja fa anys que treballem amb els nostres compradors amb contractes plurianuals, i amb aquesta clàusula de preus sostre i sol, amb el que afavorim l’estabilitat de les nostres relacions comercials, garantint al comprador cada any les mateixes vinyes diferenciant i valorant les ecològiques, amb uns preus que mai faran desquadrar el seu pressupost. D’igual manera, el viticultor sap que té garantit uns ingressos mínims cada any, la qual cosa li permet fer plans i inversions a mitjà i llarg termini i, tot plegat ajuda, sens dubte, a una millor qualitat del raïm, i a unes relacions comercials més humanes i sostenibles. Com bé deia el nostre amic Pitu Roca, fa uns anys, parlant de la nostra agrupació a La Vanguardia: “No hi haurà grans zones vitivinícoles de qualitat allà on el viticultor no és guany dignament la vida”.
Per tant, aquest any, la nostra agrupació, aposta per no vendre cap raïm ecològic per sota dels 0,75.-€/kg i convida a sumar-se a aquest manifest a totes les organitzacions de viticultors a negar-nos a servir un quilo de raïm per sota d’aquest preu.
