Hi ha begudes que s’escolten. El vermut n’és una. Fa el so del gel dins el got, el xerric suau del tap que s’obre, el brindis que enceta una estona compartida. I, sobretot, fa el soroll de les converses que neixen al seu voltant.
Com a directora dels Premis Vinari dels Vermuts Catalans, veig cada any com aquesta beguda -tan nostra- viu una nova joventut. Hem sabut preservar la tradició, aquella recepta que parla d’herbes, d’arrels i de paciència. Però també hem entès que estimar una tradició és fer-la evolucionar.
El vermut d’avui dialoga amb nous paladars, amb consumidors curiosos, amb una generació que vol autenticitat però també sorpresa. Hi ha qui busca el gust de sempre, fidel i reconfortant. I hi ha qui vol descobrir matisos nous, aromes inesperades, expressions més fresques o més atrevides. La innovació no trenca la tradició: la fa créixer.
Les marques de vermut ho saben bé. Darrere de cada ampolla hi ha talent, recerca, risc i passió. Hi ha la voluntat d’adaptar-se, d’oferir fórmules úniques, de posar el producte al centre de la taula perquè la resta, la conversa, el riure, la complicitat, flueixi sola.
Diu la dita que qui té un amic, té un tresor. Permeteu-me reformular-la: qui té un vermut, té un tresor. Té cultura, territori i comunitat. Té un motiu per reunir-se.
Convido totes les marques, grans i petites, consolidades o emergents, a sumar-se als Premis Vinari, aquesta gran celebració del vermut. Perquè participar-hi no és només competir: és reivindicar el valor del que fem i projectar-lo encara més lluny.
El futur del vermut s’escriu ara. I s’escriu entre tots.
