Des de fa un uns mesos, hi ha neguit per arribar a regar la vinya, com si córrer fos garantia d’arribar abans a fer-ho, donant-se una situació similar a la del pollastre sense cap, amb molt de moviment, però erràtic, incert…
Considero que cal anar a poc a poc i amb bona lletra. Sí, cal regar, però d’acord amb els objectius productius planificats, fent-ho d’acord amb la tecnologia adient per tal d’obtenir la millor producció i per un material vegetal concret i un vi cava determinats. Tanmateix, potser manca el més important per regar, em sap greu dir-ho, però és l’aigua.
Per tant, potser cal vestir-se a poc a poc, perquè hi ha pressa. Cal obtenir una resposta objectiva respecte de si hi ha disponibilitat quantitativa d’aigua, amb quina qualitat i on; si estan pensades, planificades i executades les obres hidràuliques de gran, mitja o petit calat de les que cal disposar per poder regar.
És important fer-ho ara, quan encara no es coneix ni tan sols la disponibilitat d’aigua, per evitar, que cadascú, a fi de bé, tiri l’aigua al seu molí i deixi sec el del veí.
Comunitats de regants
També és clau generar comunitats d’usuaris per si hi ha suficient aigua, poder constituir comunitats de regants. És bo fer-ho ara perquè no hi ha recurs i si necessitats, i per tant es pot dialogar i debatre sense prejudicis ni pressions, i és bo fer-ho ja, perquè el temps perdut mai no torna, i segur, que aquest serà un factor estressant, sinó limitant al llarg del procés ara fa poc encetat.
En paral·lel, és important reforçar dos processos claus per aquesta fase de transició fins a disposar d’aigua, marcar uns objectius de sector d’acord amb la realitat climàtica i el canvi global, i reforçar, actualitzar, tecnificar, desenvolupar una nova i potent agronomia, que sens dubte inclogui el reg, com una eina/tècnica més.
Cal fer una transició planificada perquè el temps que aquesta pot durar (5-7 anys) també és vida, que cal aprofitar i gaudir. No és bo, mai i en res ho ha sigut, dir blat, o dir aigua, fins que no estigui en el sac i ben lligat.
“No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita”
S’està i estarà en una nova realitat, en els que els productes diferenciats i de qualitat seran claus per tenir un sector resilient, que també implica, com expressa la dita, no és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita, que en l’àmbit agronòmic pot traduir-se en com incrementar la sobrietat en l’adquisició dels recursos, emprant-los amb la màxima eficiència, d’acord amb el coneixement científic, l’ús de la tecnologia i el sentit comú.
Potser és moment de tenir calma i tan sols el nervi propi i necessari per al moment, ja que no tots els moviments es fan cap endavant, i no tots els canvis impliquen un creixement, i per tant és bo parar per agafar impuls i direcció.
S’està en un gran repte sectorial, fins i tot social, i per això és important recordar que quan s’enfronten la roca i el corrent, el vencedor sempre és el corrent. No per mitjà de la força, sinó a través de la perseverança.
Segur que es podrà regar, però ara el que cal és aigua, i per tant que no ens despistin amb jocs de saló, de l’estratègia i la via per obtenir-la.
El Dr. Robert Savé Monserrat, veí d’El Serral (Castellet i la Gornal), és coordinador del Grupo de Sostenibilidad y Cambio Climático de la PTV, membre de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de l’UPC.
