La frase “a mi m’agraden els vins bons i si, a més, són naturals, millor” està sonant cada cop més. Els denominats vins naturals atreuen el públic més jove, que, amb les seves exigències d’autenticitat, el veuen més original, sense artificis, amb més dosi de veritat. Els seus defensors afirmen que són vins més saludables, amb menys sulfits i, sovint, amb menys graduació alcohòlica. És el vi natural el sant greal de la salut i la sostenibilitat, o estem davant d’una estratègia de màrqueting ben articulada?
Els vins naturals comporten en l’imaginari col·lectiu reducció o absència de sulfits, com si aquests fossin l’enemic absolut a combatre, un entrebanc per a la puresa enològica. Els sulfits, però, són presents en molts altres aliments que consumim diàriament, sovint sense que en siguem conscients. En porten alguns preparats de carn, les fruites i verdures deshidratades, les conserves vegetals, les salses com la mostassa i alguns productes envasats, precuinats i congelats. Els sulfits, de fet, han format part de l’enologia durant segles, ajudant a estabilitzar el vi i a preservar-ne les propietats.
Ara bé, és cert que molts elaboradors, tant de vins naturals com convencionals, estan reduint l’ús de sulfits en resposta a una demanda creixent de productes més sans i menys intervinguts. Aquesta tendència és positiva i, al capdavall, demostra que la indústria del vi s’està adaptant a un consumidor cada cop més conscient i exigent amb el que beu.
Un altre factor clau en l’èxit dels vins naturals és la seva popularitat entre els joves, que sovint busquen productes més “nets” i sostenibles. Els vins naturals han sabut vendre’s amb aquesta imatge, associada a la salut i la responsabilitat ambiental. Tot i això, molts d’aquests nous consumidors s’hi acosten no tant pel fet que sigui vi, sinó perquè els han fet saber que és més sa. La salut com a argument de seducció.
Existeixen molts vins naturals amb menys graduació alcohòlica però com que tampoc no hi ha una regulació específica qui vulgui pot fer servir el terme “natural”. Alguns superen els 13 o 14 graus com qualsevol vi dels denominats convencionals. Sigui com sigui, el màrqueting ha sabut aprofitar aquests atributs per atreure una generació de consumidors que detecta i tria aliments i begudes que percep com més segurs i sostenibles.
Més enllà de la moda i de les etiquetes, i amb una crisi de consum de vi que sembla que no té aturador, val la pena remarcar la feina d’aquests productors que han sabut connectar amb un públic que històricament s’ha sentit més segur en un entorn cerveser que li oferia senzillesa i gaudi. És per això que si donem per bona la màxima que l’important és que la gent begui vi, és irrellevant la raó per la qual la gent s’hi acosti. El que compta és que descobreixin l’univers de matisos que s’amaga dins de cada copa de vi i que, amb el temps, aprenguin a valorar la història i la feina que hi ha darrere de cada ampolla, sigui natural o no.
Els vins naturals poden ser una porta d’entrada a aquest món, però, en definitiva, el que converteix un vi en bo no és només l’etiqueta de “natural”, sinó la passió i la cura que l’acompanyen.
Naturalment, a mi m’agraden els vins bons i si, a més, són de la família dels naturals, millor.
