Aquesta setmana ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona el solemne acte de lliurament de distincions pels nous Vins de Finca Qualificada. Aquesta distinció suposa el més alt reconeixement que el govern de la Generalitat de Catalunya pot atorgar a un vi. Els requisits per poder-hi optar són molt exigents i restrictius i estan regulats per l’article 2 q) de la Llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola (DOGC núm. 3673, de 9/7/2002).
Oficialment, un Vi de Finca Qualificada és un vi que dins d’una denominació d’origen està produït en un entorn determinat, d’una extensió inferior a la d’un terme municipal, amb característiques pròpies, el nom del qual està notòriament lligat a les vinyes de les quals s’obtenen vins amb característiques qualitatives espacials, i ha de comptar amb l’informe previ favorable del consell regulador corresponent. Si teniu curiositat per saber-ne els requisits que ha de satisfer un vi per poder optar a aquest reconeixement els podeu veure a la pàgina web de l’INCAVI.
El reconeixement de Vi de Finca Qualificada va lligat a la singularitat de la finca on es conreen els raïms i a la trajectòria de prestigi i qualitat en el mercat del celler elaborador, que no pot ser inferior de 10 anys. Per tant, en essència, aquest reconeixement està per sobre de qualsevol premi que el vi pugui obtenir, ja que en el cas dels guardons, sempre estan lligats a una anyada concreta del vi.
“Ser VFQ serveix d’alguna cosa?”, es pregunta un distribuïdor
Dit tot això, la meva pregunta és: la distinció de Vi de Finca Qualificada té el reconeixement que es mereix dins de les diferents baules de la cadena de valor del sector del vi: distribuïdors, detallistes i consumidors?
En l’acte de lliurament d’aquestes distincions de l’any passat, el 2022, un dels més importants distribuïdors i detallistes de vins de Catalunya, present a l’acte, no coneixia la distinció i preguntava als cellers que en aquells moments tenien un vi distingit si ser Vi de Finca Qualificada els servia d’alguna cosa.
Preguntats per part meva als elaboradors l’impacte comercial de la distinció, la resposta rebuda sempre ha estat la política, que tot ajuda. Aquesta setmana he estat visitant algunes de les botigues de vins més importants de Barcelona i també de fora de la capital i aquests vins, si és que els tenien, estaven difuminats enmig de tota la resta de referències de les seves denominacions d’origen. En cap cas estaven destacats, ni físicament, ni amb elements de marxandatge. Preguntats els dependents, la gran majoria sommeliers, sobre els Vins de Finca Qualificada, evidentment tots sabien que és i que significa aquesta distinció, però ben pocs em van poder citar més de tres o quatre dels 19 que hi ha ara o dels 14 que hi havia fins dimarts.
I el consumidor? M’atreviria a dir que una immensa majoria dels consumidors no en tenen ni idea del que són i possiblement els més afeccionats potser saben que és un Vi de Finca Qualificada, més per sentit comú que per coneixement real, però també m’hi jugaria un pèsol que els costaria dir-ne més de tres o quatre.
Reconeixent el poc rigor científic de la meva petita investigació i acceptant per endavant totes les crítiques que se li puguin fer, torno a l’arrel de la meva tesi, crec que el coneixement i, per tant, també el reconeixement dels Vins de Finca Qualificada no tenen, com a mínim fora de l’univers del sector (la gent que ens dediquem al món del vi), el ressò que haurien de tenir.
Un cop feta la feina feixuga de crear la distinció, ara crec que tocaria, si realment s’hi creu, que l’administració, que és qui ho ha de fer, faci la comunicació perquè el coneixement de què són i quins són aquests vins també arribi de manera efectiva a la distribució, els detallistes i sobretot al consumidor final, que no oblidem, és qui compra els vins.
