Agustí Torner Samper (Vilafranca del Penedès, 1951) és un dels últims boters d’ofici de Catalunya. I ara, fa uns quants mesos que es va jubilar després de dedicar tota la vida a la Boteria Torner, des d’on donava continuïtat a un llarg llegat familiar que té els orígens a primers del segle XVIII. Aquesta jubilació va donar pas a una nova vida per la boteria, que a punt de tancar portes, va trobar tres socis -Assís Suriol, Núria Guillaumes i Sergi Camps– disposats a mantenir viu aquest negoci i sobretot, continuar mantenint una boteria activa en un territori íntimament lligat al vi. “Estem molt agraïts -compartia Agustí Torner en el moment del traspàs-, no només per aquest gest que permetrà seguir sumant anys al projecte, sinó també perquè, gràcies a ells, no es perdrà l’ofici de boter al Penedès”.
“He nascut entre serradures”
Els orígens de la boteria Torner cal buscar-los a primers del segle XVIII. L’Agustí recorda l’avi, Josep Torner Juvé, i el pare, Josep Torner Martí, i el seu pas per una cooperativa de boters que es va gestar en èpoques magres amb l’objectiu de millorar la feina del col·lectiu, però de la qual aviat van decidir sortir-ne per reprendre les regnes del negoci familiar. “A Vilafranca s’hi podia comptar gairebé un boter a cada carrer, era un ofici molt estès”, compartia en una entrevista cedida a aquesta capçalera, “fins que va venir una crisi molt forta de la qual va sorgir aquesta idea d’unir-se en cooperativa“.
El pare i l’avi -que, per cert, tenia un bessó que també es va instal·lar pel seu compte – van instal·lar la maquinària necessària per continuar produint botes al carrer Rafel Soler de la vila. Els anava bé, recorda l’Agustí. Era una època en què majoritàriament destinaven la producció a empreses que transportaven vins del Penedès a altres destinacions. “La major part de la càrrega se n’anava a Galícia, però també en sortia alguna direcció a les Canàries”, comenta. I ho té present i fresc perquè ell ho ha viscut sempre en primera persona, des de ben petit -“vaig néixer entre serradures”, confessa- i com un treballador més a partir dels 14 anys, acabada l’escola, quan ja “tenia edat” per entrar a l’obrador i comença com a aprenent.
El valor de la bota de castanyer
Una de les particularitats que ha marcat la trajectòria de la boteria Torner ha estat el treball amb bota de castanyer. De fet, els Torner sempre hi van apostar, i la nova propietat n’ha decidit continuar la producció. Sigui com sigui, i tornant al relat històric del projecte i del seu darrer propietari, “a primers dels 2000 va créixer la tendència d’elaborar vins negres, i de fer criances que passaven per fusta”, recorda, i això va deixar entreveure un canvi en el perfil de compradors. “Un dels secrets per haver-nos mantinguts actius durant tants anys és que ens hem anat adaptant al client, a la demanda del moment”, dirà l’antic propietari: produir botes de moltes capacitats, tines, fer reparacions…, entre moltes d’altres.
1
