Anna Casabona: «Els vins catalans ja no són l’anècdota»

La sommelier repeteix com a jurat dels Premis Vinari en l’edició 2016 i assegura que a més d’un honor és una gran responsabilitat

Anna Casabona (Valls, 1971) va ser fins fa poc la presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS) de Tarragona. Llicenciada en enologia i sommelieria, actualment és delegada comercial del Celler de Capçanes al Montsant i durant 20 anys va gestionar la vinoteca El Rebost de Valls, activitats que ha compaginat amb la docència als cursos de sommelieria de la Universitat Rovira i Virgili En aquesta edició dels Premis Vinari repeteix com a jurat i assegura que a més d’un honor és una gran responsabilitat.

Coneixes bé els Premis Vinari. Què en valores del concurs?

Ja fa temps que els vins de Catalunya han pres un embranzida forta. Es treballa molt bé i d’alguna manera els Vinari hi havien d’aparèixer de forma natural. Són la manera de trobar-se i de donar-los valor. Els vins catalans ja no són l’anècdota, tenen entitat pròpia i calia un concurs com aquest que servís de reconeixement a tota la bona feina que es fa. Després de tres edicions és un esdeveniment consolidat.

Reconeixement a la feina que fan els cellers i prescripció pels consumidors?

Als cellers els interessa el reconeixement per dues raons. Per vendre més, perquè no viuen de l’aire però també per esperonar-los a fer-ho millor. Sempre fa il•lusió que et reconeguin la feina i si a més això et dona visibilitat, és ideal. De cara als consumidors també és importantíssim perquè el jurat tastem a cegues i per tant quan consensuem que un vi és el millor ho fem basant-nos en la qualitat i no pas en la marca. Per tant alhora d’anar a comprar un vi els Vinari són una bona referència.

Com a tastadora que representen per tu els Premis Vinari?

Per mi és un honor, però també és una gran responsabilitat. Un honor perquè el concurs m’ofereix la possibilitat de tenir al meu abast una gran quantitat de vins el que m’enriqueix com a professional. D’altra banda és una gran responsabilitat. Abans a Catalunya hi havia quatre cellers que ho feien molt bé i la resta feien el que podien. Ara és a l’inrevés la majoria ho fan molt bé i només són més fluixos. Clar, tastar entre tanta qualitat és molt difícil i per això s’ha de ser molt precís. I al final estem triant els millors de Catalunya…

I com a tastadora com ets?

La vista per mi és més anecdòtica, però el vi és un conjunt. Quant l’olores ja hi esperes trobar coses, però si la boca no acompanya no és complert, no és equilibrat. Busco que sigui un vi bo en el seu conjunt.

Creus que el vi català viu un bon moment?

Jo em moc pel territori i crec que cada vegada més es consumeixen vins de proximitat. Ara bé, això passa en general. I encara ens queda camí per recórrer, perquè hi ha “ allò” que és Barcelona. Potser perquè és un territori que no està vinculat a cap DO malgrat la proximitat d’Alella és encara on el mercat dona per bona que qualsevol cosa que vingui de fora serà millor que el vi que fem aquí.

Nou comentari