David Martínez és sommelier, comunicador del vi, cofundador de Vins Fetén i professor de l’Escola d’Hostaleria Sitges. Ha format part del jurat dels Premis Vinari dels vins catalans 2022, en la desena edició d’aquests guardons que distingeixen els millors productes vinícoles del país.
Quant de temps fa que és jurat dels Premis Vinari?
Aquesta ha estat la tercera vegada. És una experiència molt interessant perquè té dues parts molt diferenciades. A les semifinals el nivell dels vins és molt més ampli, és relativament més fàcil puntuar, alhora trobes perfils de vins molt semblants… És molt entretingut i et permet fer-te una idea general de l’estat del vi català. Al tast final, en canvi, és molt més difícil puntuar, perquè tots els vins són molt bons, i es gaudeix moltíssim fent-ho.
“És molt difícil puntuar perquè tots els vins són molt bons”
Ara que parla dels tastos, el sistema els darrers anys ha canviat.
De fet, vaig estar força temps sense anar a concursos i quan vaig tornar, als Vinari, em va sorprendre que es fessin servir tauletes. Al principi és estrany, però trigues dos minuts a aprendre com funciona i resulta un canvi molt positiu. Et dona els resultats de les puntuacions, pots corregir quan vulguis… és un gran avenç que s’agraeix molt.
Els premis són una bona plataforma on veure com ha evolucionat el sector.
Fa molts anys soc jurat a concursos i en fa 25 que soc sommelier. He vist com s’ha passat d’un vi més tecnològic al natural, després al biodinàmic, darrerament es busca un equilibri entre la mínima intervenció i el treball al celler… També es retorna a criances antigues, com ara amb l’ús d’àmfores, per exemple.
“Els elaboradors sempre busquen diferenciar-se amb productes únics”
En qualsevol altre sector parlaríem clarament de tendències.
Els elaboradors sempre busquen diferenciar-se amb productes únics, sobretot els que formen part de Denominacions d’Origen molt grans. Fora de DO n’hi ha de molt bons que no es poden presentar, per cert, cosa que crec que és una llàstima tot i que entenc les raons. En qualsevol cas, als Vinari, com a qualsevol concurs, el problema no són els canvis de tendència sinó que el panell de tastadors gairebé sempre som els mateixos.
I les preferències es repeteixen?
No sé si és tant això com que cada cop som més grans i entenem menys les tendències. Potser cada cop ens agrada menys el fet nou. És difícil que una tendència nova guanyi medalles, a vegades a una taula hi ha un vi diferent que a tu t’agrada, però potser no encaixa o et fixes en la reacció dels altres tastadors i t’ho repenses. Acostumen a guanyar vins estàndards, internacionalitzats, que no destaquen. Són els millors d’entre els vins ‘tradicionals’, per dir-ho així.
“Com més medalles vol dir que més alta és la mitjana del vi català”
Tot i així, ha ajudat al creixement del vi català.
I tant! Són molt positius, tant pels premis en sí com per la difusió, especialment a la tele, que arriba a tothom. Les medalles, a més,s ón un argument de venda molt bo, si les veus al súper i a més has vist els premis a la tele, et dóna garantia de qualitat. A més trobo molt bé que no hi hagi límit de medalles perquè reconeixen la qualitat sense tallar-la. Com més medalles vol dir que més alta és la mitjana del vi català. De fet tots són bons o molt bons i la diferència són petits matisos. També és important que es reconeguin amb premis i medalles pròpies els estils, que són molt diferents i cadascú ha de tenir la seva llista amb els millors.
