!–akiadsense–>
L’Elias Gil ve d’una família de llarga tradició vinícola lligada a Horta de Sant Joan (Terra Alta). El besavi, Ramon Gil, l’avi Antoni i el seu pare, Rodrigo, han escrit part de la història, i ara, l’Elias, hi està afegint nous capítols. Ell, quarta generació, que durant molt de temps va estar vinculat a la venda de vins a doll -negoci que va heretar del seu pare-, ha fet un pas més i ha posat en marxat un nou celler, el seu propi, amb vins que naixen a les finques de casa. Les Vinyes del Convent, un homenatge a la saga dels Gil, diu que era el somni més gran de la seva vida professional. I l’ha fet realitat. A més, la primera anyada d’un dels seus vins, de Los Ceps de la Via Verda, va ser reconegut com el millor negre jove dels Premis Vinari 2017.
Han passat uns mesos des que va recollir el Vinari d’Or a Vilafranca, quin balanç en fa?
En general, molt positiu. S’han venut totes les ampolles i, a més, vam despertar molt d’interès entre els distribuïdors. Entre el Premi i l’embranzida que ha près la nostra DO, estem tenint molts bons resultats al celler.
Primer any del vi, i premi al millor negre jove. Això sí que és arribar i moldre…
Va ser una gran sorpresa, una alegria monumental. Pensava que si el celler tenia alguna opció seria amb una garnatxa blanca, i resulta que vam guanyar amb un negre fet amb sirà, carinyena i ull de llebre. Ull de llebre! Això encara em va donar més ‘xalera’.
En quin sentit?
És una varietat poc valorada a nivell català, i encara ho és menys a la Terra Alta; però no ho dic només això, sinó perquè per a mi, l’ull de llebre, té un significat més personal vinculat amb el meu pare. Ell m’explicava que a primers del segle passat hi havia molt ull de llebre plantat al terme, i de fet, la primera varietat que vaig plantar quan vaig engegar el nou projecte és precisament aquesta. Llavors teníem una mitja hectàrea i ara superem el centenar. Part d’aquest raïm ha entrat a les ampolles de Los Ceps de la Via Verda, i estic segur que és un dels secrets d’haver estat mereixedor del premi.
Sigui com sigui, els vins de la Terra Alta són cada cop més reconeguts arreu, aquest premi reforça la teoria que les coses s’estan fent bé.
Quan acompanyo els visitants a conèixer el celler, sempre els explico que la Terra Alta ha estat durant molt de temps la Ventafocs “>de les regions vitivinícoles de Catalunya: els seus vins s’identificaven amb altes graduacions, amb poc potencial, amb una certa oxidació… I curiosament, Horta i Arnes érem a la vegada la Ventafocs“> de la Terra Alta perquè fèiem vins amb poca graduació, menys que els d’altres pobles de la comarca. Ara penso: “La pedra que despreciaren los arquitectes, avui corona l’edifici”.
Expliqui’ns això.
Horta i Arnes estan en una zona privilegiada per conrear vinya. No ho dic per excés de presumpció, sinó perquè tenim un clima diferent, una composició diferent dels sòls…, podem oferir vins més frescos, delicats, on s’hi troba bé la fruita. El que en el seu moment era un desavantatge -fer poc grau-, ara s’ha convertit en un element molt positiu per a nosaltres. Estem a la Terra Promesa!
!–akiadsense–>
Tenir celler propi i fer vi de vinyes pròpies era un somni que ha fet realitat. Tenia clar que seria a Horta de Sant Joan?
Una de les persones que ha fet més coneguda Horta fou Picasso. Ell, quan viatjava per Barcelona i París acostumava a dir que “tot el que sé de pintura ho he après a Horta”. En el meu cas, tot lo que sé de la vida i del vi ho he après aquí, i no només al poble, sinó compartint taula amb una persona que també hi va nàixer, el meu pare.
Enguany tastarem nova anyada de Los Ceps de la Via Verda?
I tant que sí, i també tenim entre mans un rosat fet amb garnatxa peluda i un projecte especial que veurà la llum a la tardor i que presentarem coincidint amb el centenari del naixement de mon pare.
Les inscripcions per a participar als Premis Vinari 2018 estan obertes. Més informació, en aquest enllaç.
!–akiadsense–>
!–akiadsense–>
