Clos d’Agon
DO Empordà
Preu aproximat 11,75 €
Els Premis Vinari van descobrir l’Amic 2015 com el vi rosat excepcional de l’any, el Vinari d’Or de la categoria i un dels millors rosats de Catalunya. Tot i que ja no en queden ampolles, afortunadament no haurem d’esperar massa per trobar la nova anyada al mercat, bé que l’època de beure rosat tendeix a ser forta a la primavera o l’estiu.
Aquest vi de color pell de ceba brillant va bé per beure’l d’aperitiu, amb el plat principal i durant les postres, per la seva elegància i frescor. Fins i tot es mereix unes gambes de Palamós, per suggerir un maridatge de proximitat ja que neix al Baix Empordà, a Calonge. Un rosat que enamora per la seva fruita subtil, sobretot la de color vermell (maduixetes, gerds), les aromes d’herbes mediterrànies, de cítrics i flors.
Del darrer bosc de la Mediterrània
Un cop presentada aquesta delícia, queda descobrir on es fa. Si us endinseu al parc natural de Les Gavarres, un dels més antics de Catalunya amb llegats prehistòrics, descobrireu dòlmens, antigues esglésies, rierols i suros, però també mig-amagat i més actual, el celler del Mas Gil – Clos d’Agon. La historia d’aquest celler neix el 1987, quan un matrimoni francès s’instal·la a l’antiga masia de Mas Gil, amb 12 hectàrees de vinya. Aquests propietaris es van assessorar amb professionals de la Universitat de Montpellier, Pierre Galet i André Crespy, van decidir arrencar la vinya antiga i plantar varietats franceses de prestigi (les blanques roussane, marsanne, viognier, i les negres syrah, merlot, petit verdot i cabernets) per a l’elaboració de vins de qualitat.
Deu anys més tard, Mas Gil va ser adquirit per uns altres sis amics amants del vi, suïssos i grans professionals de la comercialització. Aquí comença un nou projecte, per produir grans vins i per això van contractar com a assessor a l’enòleg Peter Sisseck que elabora a Ribera del Duero, els mítics vins com Pingus i Hacienda Monasterio. També van construir un celler totalment integrat en el paisatge natural i 100% funcional, de la mà de Jesús Manzanares, el mateix arquitecte que va construir el celler d’Álvaro Palacios a Gratallops. Van crear una estructura professional en la qual el director tècnic i l’enòleg és Miguel Coronado, un apassionat de la feina que fa i que treu el màxim partit del terreny especial de Clos d’Agon, amb total respecte per l’entorn, elaborant vins de marcat estil i qualitat.
I és que per molt que s’amagui aquest celler entre la natura, els seus vins són de portada. Els alta gamma Clos d’Agon blanc i negre han rebut les màximes puntuacions de diferents crítics mundials com Robert Parker (The Wine Advocate) que el va considerar el millor vi blanc de l’Estat espanyol i classifica les diferents anyades amb més de 95 punts, o José Peñín que l’elogia i qualifica com el “Pingus blanc”. Tot i que la major part de la producció s’exporta, aquest celler també comença a ser popular i demandat a casa nostra. Embotella a la DO Catalunya i sota la DO Empordà la gamma de vins Amic, com aquest vencedor dels Premis Vinari.
Concretament amb l’Amic Rosat de 2015, Coronado treballa amb els viticultors de la zona de l’Empordà per aconseguir les varietats de raïm autòctones. En ell es troben principalment garnatxes negres i roges, i una mica de syrah i merlot de la finca de Mas Gil. Quan el raïm entra al celler, macera unes poques hores sobre les pells per extreure’n el delicat color rosat i després fa tota la fermentació en dipòsits d’acer inoxidable, amb continus battônages (remoure el vi des del fons durant la criança per aconseguir que les lies fines estiguin en suspensió) per guanyar complexitat aromàtica.
!–akiadsense–>
L’Amic rosat per als amics i les amigues
Tota la gamma Amic té una bona relació qualitat-preu i és molt jovial. Cosa que em fa recordar que “els amics no deixen que els amics beguin vi sols”. Per això, recorro a una de les millors ambaixadores dels vins de l’Empordà, la sommelier Laura Masramon, que opina d’aquest rosat que “és un vi altament refrescant i saborós, atractiu i d’aroma penetrant amb una acidesa cítrica plaent, com de mandarines i maduixes, que et fa venir moltes ganes de beure-te’l. Fàcil de beure, sense ser dolcenc; al contrari, de perfil més mineral. I d’aquell color pàl·lid que et predisposa a la lleugeresa però que sorprenentment no renuncia a l’aroma i el sabor.
Un d’aquells rosats que voldria sempre tenir-ne una caixa al celler, sobretot a la primavera i l’estiu, per poder delitar als convidats, que d’una manera informal, s’acaben quedant a sopar. Vetllades que acostumen a fer-se llargues i úniques, per l’espontaneïtat i l’amistat. I millor si tens alguna perla com l’Amic per acompanyar-les! Ampolles que tot xerrant es van evaporant, i de sobte, tothom es pregunta: “Qui se l’ha begut? Deuen haver estat les fades…”. Què maca és la vida amb amics!
