Marisa Díaz és enòloga i assessora, especialista en anàlisi sensorial. Membre del Panel Oficial de Tast de Vins de Catalunya de l’INCAVI, fa anys que també forma part del jurat dels Premis Vinari dels vins catalans, que enguany han celebrat la seva desena edició. Uns premis que Díaz, des de la seva posició, ha vist evolucionar juntament amb els productes que hi participen.
Quant fa que és jurat dels Premis Vinari?
Doncs mira, l’altre dia en parlàvem i no ho recordo exactament. Va ser la primera vegada que es van fer els tasts a Rubí… Soc membre del Panel Oficial de Tast de Vins de Catalunya de l’INCAVI, i va ser aleshores que ens van convidar per primer cop. Suposo que devia ser l’any 2016 o 2017. Posem que fa cinc anys.
Com han canviat, des d’aleshores?
Bé, en primer lloc l’organització ha anat millorant. Al principi encara puntuàvem els vins omplint fitxes, ara tot s’ha digitalitzat i és molt més fàcil, tant per a nosaltres com per a qui organitza els premis. Cada cop va millor i podem fer el tast i que s’obtinguin les puntuacions de manera molt més fàcil.
“Cada cop va millor i el tast i les puntuacions són més fàcils”
I pel que fa als vins?
Per lògica tots milloren, però és normal que hi hagi èpoques diferents. Alguns anys et sorprenen més alguns vins, d’altres els que destaquen són altres tipus. Això és especialment així pel que fa a les categories. Enguany, per exemple, els escumosos, especialment els rosats, m’han fet una sensació especialment positiva. En general, a més hi ha molta més varietat i diversitat. La tecnologia ha evolucionat, els coneixements en enologia també… Fins i tot el consumidor. Tot plegat repercuteix a la indústria agroalimentària en general i, és clar, també al sector vitivinícola.
El consumidor, justament, pren els Vinari com una referència?
Molt probablement sí. Els premis sempre ajuden a promocionar els vins i a augmentar l’exigència. En el cas dels Vinari, a més, hi ha moltes empreses que han apostat per publicitar els guanyadors i això es nota. Tots tendim una mica, fins i tot els que treballem al sector, a deixar-nos guiar per les medalles, pels reconeixements. Si trobes dues opcions en una gamma de preu semblant, triaràs abans un que té un reconeixement extern.
“Tots tendim una mica a deixar-nos guiar per les medalles”
Com diu, això ha estat una tasca conjunta.
I tant! Els Premis Vinari, l’INCAVI, els mateixos cellers… tots plegats hem donat impuls als vins catalans des del nostre costat. Això es nota especialment a la restauració, on les cartes de vins catalans s’han tornat molt àmplies. Abans gairebé no se’n veien i ara, en canvi, fins i tot trobes propostes menys habituals com ara vins naturals o ancestrals. Sempre queda molt de camí, és clar, però el canvi és perceptible. A les botigues especialitzades en vins també passa, i en el cas dels Premis Vinari he detectat tendència a oferir vins premiats. Al cap i a la fi, un guardó com aquest és alhora una manera de guiar la compra i un argument publicitari a favor dels vins premiats.
