Marta Arranz Basagoiti (Madrid, 1968) és representant tècnica a l’estat espanyol i Portugal de l’empresa Nomacorc (que pertany al grup internacional Vinventions), referència en la gestió d’oxigen per a l’embotellament del vi i en metodologies de tancament. Va estudiar enologia i enotècnia a la Escuela de la Vid de Madrid i els estudis superiors a l’Haute École de Viticulture et oenologie de Changins (Suïssa). Un cop acabats els estudis va anar a treballar a La Cave de Genève, el celler suís on va elaborar vins durant 10 anys. Després d’aquesta experiència pràctica sobre el terreny, va decidir fer un canvi de rol per degustar més i es va incorporar a la xarxa d’European Boutique Wines, assessorant els equips comercials de les botigues especialitzades Wine Universe a Suïssa i Singapur.
En la seva feina actual que l’ha dut a viure a Catalunya, tasta constantment vins per tota la geografia ibèrica. Poques persones coneixen tan profundament com evoluciona un vi aromàticament i els seus consells, passió i coneixements són imprescindibles per a molts cellers.
Arranz també és jurat en concursos internacionals com Mundus Vini, i aquest any s’incorpora al panell de professionals dels Premis Vinari.
– A la teva feina deus tastar molt i segurament no tot és vi “acabat”. Podem dir que constantment fas “tastos a cegues” -o sense etiquetes-, perquè has d’intuir com serà el vi final dels cellers que assessores. Ens pots explicar què es busca en un vi semiacabat?
Cada collita té els seus trets característics, que es traduiran a l’hora de l’elaboració dels vins i és quan donem les nostres opinions tècniques i assessorem als cellers. Principalment, el factor comú que busca tot enòleg és que no hi hagi defectes majors (com pot ser una acidesa extrema, tanins molt durs, amargors, aromes o sabors indesitjables, etc.). Després, es mira tenir o aconseguir un estil, bé sigui de la varietat, de la denominació o de la manera de fer vins del celler. I per últim, i segons el celler, es busca una personalitat. La finalitat però, és que els tres factors continuïn tots estables en el temps i que el vi evolucioni favorablement a dins l’ampolla.
– Què opines de la generalització: “els professionals només necessiten olorar el vi per saber si és bo o no”?
Doncs en discrepo. La fase gustativa és fonamental. La textura, el tacte del vi, el final en boca i la persistència dels sabors també són paràmetres importantíssims per determinar la qualitat. Durant els últims anys, s’ha sobreestimat la part aromàtica dels vins. I una bona expressió en nas no sempre compleix les seves promeses. És veritat que normalment és un diagnòstic per començar, però jo no gosaria dir que és suficient per jutjar un vi en la seva totalitat.
– Què esperes del concurs dels Premis Vinari?
Com sempre, aprendre! I això s’aconsegueix practicant. El món del vi és bastant dinàmic en general i, en particular, els vins de Catalunya ho són molt. S’avança molt de pressa, combinant tècniques ancestrals amb la modernitat, tant en l’elaboració com en el màrqueting i la imatge. També ressaltaria que Catalunya és un país on es respecta molt la vinya, la matèria prima, i el resultat d’aquesta cura s’obté a l’ampolla.
– I aleshores, què destacaries a algú que no coneix els nostres vins?
Diria que a Catalunya es troba una mostra en miniatura de la viticultura global, per ser una zona gran i variada on existeixen multitud de tipus de sòls, vinyes a prop del mar, d’alçada, amb diferents varietats de raïm i tots els estils possibles: escumosos, secs, dolços, rancis, vins joves, de l’any, de criança… i tot tipus de vinificacions: en tancs d’acer inoxidable, bótes, foudres, àmfores o dipòsits de ciment. Així què hi ha molt per tastar i per gaudir!
