!--akiadsense-->
Empar Moliner torna a col·laborar amb els Premis Vinari, en aquesta ocasió amb un “apunt a peu de vinya” de cada un dels cellers que formen Cellers d’Or. L’editorial Larousse i els Premis Vinari s’han ajuntat per mostrar quina és la part més personal, més emocional de l’elaboració d’un vi. Moliner és una gran amant del vi i assegura que conèixer qui hi ha al darrera d’un vi l’ajuda a entendre’l. Això és el que fa Cellers d’Or. Amb una tria molt difícil entre tots els cellers que han aconseguit un Or dels Premis Vinari i amb representació de totes les denominacions d’origen, el llibre mostra també amb fotografies de gran format que hi ha al darrera d’un gran vi.
Cellers d’Or són 16 cellers que han tingut un Premi Vinari d’Or al llarg de les set edicions del concurs. Tu en fas un apunt de cada un d’ells. L’has escrit a partir de la teva experiència amb el celler i amb els seus vins?
Sí. Els conec a tots.
El llibre no és gens tècnic i mostra l’aspecte més personal de la gent que fa vi. Fer vi és més emocional del que ens pensem?
Jo diria que és com escriure: hi ha tècnica, però la tècnica sense emoció no serveix per fer vi emocionant i l’emoció sense tècnica no serveix per fer vi bevible. Tu has de saber perquè fas les coses: aquí hi hauria de posar una coma, però què passa si la trec? El resultat m’agrada més? Doncs la trec. Però no la podria treure si no sabés exactament què hi fa, allà, aquella coma.
A l’experiència de beure vi que creus que li aporta conèixer qui el fa i perquè el fa?
A mi m’ajuda a entendre el vi. Tot sovint, quan en tasto un de nou busco a google la cara del que el fa. I algun cop he estat jo la que ha ensenyat la cara del que el fa a amics que no el coneixen. Sempre que he tingut la sort de tastar un Sílex amb algú li he ensenyat a aquest algú la cara del difunt Dagueneau. Perquè l’aspecte del Dagueneau explica aquell vi, trobo.
Tu ets una gran amant del vi i dels cellers de casa nostra. Què és el que t’interessa del vi?
Que no és fàcil, que no s’acaba, que com més t’hi endinses menys en saps. Beure un còctel és divertit, però no canvia. Una ampolla de vi sí que va canviant, copa a copa.
Durant set edicions els Premis Vinari, alguns dels quals tu has presentat, han mostrat l’alta qualitat dels vins catalans però encara no són els més consumits a casa nostra. Per què creus que passa això?
Tot sovint, als bars els fan ofertes: Sis caixes de Viña Úlcera a dos euros la caixa. I l’amo, que de vi no hi entén gens, perquè ell el que et vol vendre són tapes, agafa l’oferta i tu, esclar, agafes l’úlcera. Hi ha vins boníssims a tot el món. A la Rioja també, naturalment. Però aquesta DO ha sabut prestigiar-se, fins el punt que hi ha qui demana, en genèric: “Un riojita”. El que és normal és que a cada terra hi hagi, sobretot, els vins de la terra. Així, si vaig a la Rioja em puc beure anyades de Rioja a tot arreu i a bon preu i si vaig al Priorat m’haig de poder beure anyades del Priorat a bon preu. Cosa que no treu, naturalment, que els bars de vins hagin de tenir de tot. Jo diria, però, que això està canviant. Em sembla urgent que les oficines de turisme de Catalunya expliquin, sobretot al guiri que haurà de tornar a venir algun dia, quin vi fem, quines denominacions tenim. Ho tenim tot i ho hem d’explicar.
