!--akiadsense-->
Ramon Francàs és periodista, especialitzat en vins, crític de la Vanguardia i fins fa poc director del diari de Vilanova. Ara comença una nova etapa professional, el que li permet disposar de més temps. Aquest nou rumb que ha pres la seva vida, el veu com a una oportunitat. Ha decidit tornar a formar-se, i especialitzar-se encara més, si és possible, en allò que l’apassiona que és el vi. Aquest any torna com a tastador als Premis Vinari després d’haver estat el president del primer jurat, ara fa cinc anys.
Una nova etapa…
L’acomiadament del diari de Vilanova no és fàcil d’assumir, n’era el director, el diari no era meu, clar, però era com si ho fos i tot i que sabíem que passaria, la patacada hi és. Sigui com sigui, veig aquesta nova etapa com una oportunitat.
A què es dedicarà ara?
Ara em centro amb La Vanguardia, ja són molts anys i també en la formació. Vull seguir formant-me, estudiar i aprendre’n més. Sóc hiperactiu i vull aprofitar el temps que tinc.
I enguany torna com a membre del jurat dels Premis Vinari?
Era una mena de deute moral que tenia amb els Premis Vinari. Jo vaig ser el president del primer jurat ara ja fa cinc anys, però la feina no sempre em permetia arribar a tots els llocs que volia. Ara sí i és un honor poder tornar a valorar els vins d’aquest concurs.
Li agrada tastar a cegues?
M’encanta. N’aprens molt de vi. I és la més honesta. Quan comences a tastar a cegues ho fas com un joc, però quan l’encertes, ja està, ja t’ha atrapat i no ho pots deixar. A més quan t’equivoques, que també passa, et permet fer una cura d’humilitat que sempre va bé. En canvi posar punts no m’agrada….crec que s’hauria de fer una valoració d’una altra manera.
Els vins que ha tastat fins ara dels Vinari que li han semblat?
Irregulars. Fer una valoració global és molt difícil. I la veritat és que es presenten molts tipus de vins i de moltes gammes. Als concursos ja passa això…hi ha de tot.
