És una fórmula coneguda per alguns llocs de la vall de Benasc (Ribagorça), Andorra, la Cerdanya, el Berguedà, la Ribera d’Ebre, els Ports, l’Alt Maestrat i Menorca. És una beguda d’hivern i el costum és d’escalfar el vi a foc fluix, sense deixar-lo bullir, perquè aleshores perdria l’alcohol i quedaria aigualit, però també hi ha qui el flameja. Cal amanir-lo amb taronges, llimones i altres ingredients. És un vi que escalfa el cos i la parèmia fa: ‘A l’hivern, bona sopa i vi calent’. Ja era conegut dels romans i al Satiricó de Petroni un dels convidats al sopar de Trimalció diu així:
—El dia no és res. Encara no t’has girat, que ja s’ha fet de nit. Per això, el millor és anar directament del dormitori al menjador. I quin fred que hem patit! A males penes m’ha rescalfat el bany. El vi calent, però, és el millor sastre. He xumat a base de bé i estic trompa. El vi m’ha pujat al cap.
El trobem també en un sonet sense títol de Vicent Andrés i Estellés, publicat dins el Mural del País Valencià:
Era la nit de la pirateria.
Vaig arribar amb Ovidi Montllor
I amb un amor d’adolescent rosella
Cremant-me el pit i cremant-me les mans.
Creuant carreres, fraudulents, dintre el vent,
Jo vaig temptar, amb els dits, la delícia.
Darrerament, vàrem trobar refugi,
De murs fumats, de boirosa memòria.
Recorde un mur, un mur amb un aladre,
I platerets amb tonyina de sorra,
I vi calent, de despertar els morts.
Ja vaig saber, amant més ric que mai,
Dons d’un genoll, dessota la tauleta,
Com almirall que descobreix una illa.
A Occitània també en fan, i per allà, que fa més fred que al sud de les Corberes, és una beguda molt apreciada. Maria Roanet n’ha parlat en el Petit traité romanesque de cuisine; en copiarem una part:
Quan la sang ha estat ben batuda, després d’un passeig en dies gelats i curts, quan per exemple caminem durant molt de temps a la vora del canal del Llenguadoc en mig dels reflexos de la superfície, del cel i dels bassals gelats del camí de sirga, quan hem buscat herbes silvestres per les vinyes pedregoses, els ulls enlluernats per la llum més brillant de l’any, els dits balbs de fred, preparem, en arribar a casa, el vi calent.
Fem bullir un bon vi negre, ensucrat al gust de cadascú —quatre terrossos per a un quart de litre— i hi afegim una pela de taronja, una mica de llimona, un clavell d’olor i un canonet de canyella. En diem canonet però és l’escorça del canyeller, que manté intacte el perfum durant anys.
Cal bullir-ho, el temps d’embriagar-se de les aromes al damunt de la casserola.
Les orelles fan zum-zum, la mirada parpelleja per damunt d’un remolí de saurina, on apareixen i desapareixen una vegada i una altra un bocí de pela, un esclat de taronja, un botó floral de clavell d’olor. Abans de servir-ho s’hi barreja amb aiguardent. I es flameja. Aquesta flama curta, fugitiva, de foc follet s’afegeix al misteri, en una habitació que s’apaga un breu instant.
Després ens bevem aquest nèctar almivarat i de forta graduació, que fa pujar el foc a les galtes, disposa a la indulgència i als jocs de cartes, a l’amistat, a l’amor, a la son.
Vin caud (vall de Benasc)
Ingredients:
- 1 l de vi blanc
- 1 dotzena de prunes seques
- 1 taronja
- 150 g de sucre
Preparació: de primer pelarem la taronja i posarem la pela en una casserola. Hi afegirem el vi, les prunes i el sucre i ho deixarem al foc, més aviat fluix. En alçar el bull ho flamejarem i, quan tindrà el punt d’alcohol que voldrem, ho traurem, ho posarem en les tasses i ho portarem a taula.
Variants: hi ha qui hi afegeix unes ratlladures de nou moscada.
Vi calent (Andorra)
Ingredients:
- 1 l de vi blanc
- mitja dotzena d’orellanes
- 1 taronja
- 1 llimona
- 1 canonet de canyella
- clavells d’olor
- nou moscada
- 200 g de sucre
Preparació: de primer pelarem la taronja i la llimona i posarem les peles en una casserola. Hi afegirem el vi, el sucre, les orellanes, la canyella, un parell de clavells d’olor i unes ratlladures de nou moscada i ho deixarem al foc, més aviat fluix. Hi ha qui el flameja i hi ha qui no.
Variants: ho podem fer amb vi negre.
Vi calent (Cerdanya)
El preparen amb vi negre i mel.
Vi calent (Berguedà)
El preparen amb vi negre, canyella i sucre.
Vi calent (Ribera d’Ebre)
Ingredients:
- 1 l de vi blanc
- 2 taronges, i pela seca de taronja
- 50 g de sucre roig
Preparació: de primer posarem una tassa d’aigua en una casserola i la deixarem al foc. Hi afegirem el sucre i la pela de taronja i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. En passar tres o quatre minuts apagarem el foc. Seguidament, traurem el suc a les taronges i l’afegirem a la casserola. Hi afegirem també el vi i tornarem a encendre el foc, més aviat fluix. Abans d’alçar el bull, quan el vi encara no haurà perdut tot l’alcohol, ho traurem, ho posarem en tasses o gots i ho portarem a taula.
Variants: ho podem fer amb sucre normal.
Vi calent (Ports, Alt Maestrat)
Ingredients:
- 1 l de vi blanc
- 1 llimona
- mel
Preparació: de primer posarem el vi en una casserola i la deixarem al foc, més aviat fluix. En acabant pelarem la llimona i afegirem la pela a la casserola. Hi afegirem també tres o quatre cullerades de mel i, abans d’alçar el bull, ho traurem, ho posarem en gots o tasses i ho portarem a taula.
Variants: hi podem afegir mig got d’aiguardent o un canonet de canyella. Hi ha qui canvia la mel per sucre roig.
Vi calent (Menorca)
Ingredients:
- 1 l de vi negre
- 1 taronja
- un canonet de canyella
- brandi
- 100 g de sucre
Preparació: de primer pelarem la taronja i posarem la pela en un tià. Hi afegirem el vi, el sucre la canyella i una copeta de brandi i ho deixarem al foc, més aviat fluix. Abans de començar al bullir ho traurem, ho posarem en tasses i ho portarem a taula.
Variants: hi podem afegir una pela de llimona, una copeta de licor d’herbes o unes llavors d’anís estrellat.
Vin caud (Occitània)
A les Landes posen una botella de vi blanc (o negre) en una casserola, hi afegeixen una taronja (trossejada), tres-cents grams de sucre, un parell de clavells d’olor i mig got d’aiguardent i ho deixen al foc, més aviat fluix. En alçar el bull ho flamejarem, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir i cremar a foc suau. Quan trobarem que ja és al punt apagarem el foc, ho posarem en les tasses i ho traurem a taula. Podem canviar la taronja per una poma. Al Tursan hi ha qui canvia la taronja per llimona, i l’aiguardent per armanyac.
A la Bigorra ho fan amb canyella i una pela de llimona. Hi ha qui no ho flameja.
Al Baix Comenge hi ha qui hi afegeix una poma, una taronja (tot trossejat) o una culleradeta de sucre vainillat. Hi ha qui canvia l’aiguardent per rom o conyac.
A la Vall d’Aran ho fan amb un litre de vi negre, mig got de rom, cent cinquanta grams de sucre, una pela de taronja i unes ratlladures de nou moscada. Hi ha qui hi afegeix alguna mena de fruita: panses, figues seques, pomes, préssecs (pomes i préssecs, tot trossejat). Uns altres ho fan amb sucre roig.
Al Llemosí hi ha qui hi afegeix un canonet de canyella. No hi ha costum de flamejar-lo.
Al Marmandés (Agenés) ho fan de la mateixa manera que a les Landes.
Al Carcí hi ha qui només el fa amb vi i sucre.
Al Llenguadoc hi ha qui hi afegeix una pela de taronja, una altra de llimona, un canonet de canyella, mitja dotzena de ginebrons o unes ratlladures de nou moscada. No hi ha costum de flamejar-lo.
A l’Albigés hi ha qui hi afegeix el suc d’una taronja (o d’una llimona), un bastonet de vainilla, un canonet de canyella, un pessic de pebre o un parell de clavells d’olor; uns altres canvien l’aiguardent per rom. Hi ha qui no ho flameja.
Al Comtat de Foix tampoc ho flamegen. Posen el vi a bullir amb una pela de taronja, un parell de clavells d’olor, un canonet de canyella i el sucre i, en alçar el bull, apaguen el foc.
A la Provença hi ha qui hi afegeix un canonet de canyella, un parell de clavells d’olor, una pela de taronja, un parell de fulles de sàlvia o una dotzena de figues seques. No hi ha costum de flamejar-lo. Podem canviar l’aiguardent per rom o conyac.
Al Vivarés hi ha qui hi afegeix un canonet de canyella i un parell de clavells d’olor.
A la Vall d’Ors (Valls Occitanes) hi ha qui hi afegeix tres o quatre clavells d’olor, un canonet de canyella o una culleradeta de ginebrons.
Altres denominacions
Vin caud: vin chaud (Llemosí, Vivarés, Vall d’Ors). ‘Vin caud’ és una denominació que es fa servir a les Landes, la Bigorra, el Baix Comenge, la Vall d’Aran, el Marmandés, el Carcí, el Llenguadoc, l’Albigés, el Comtat de Foix i la Provença.
Dialectalismes
- Vin caud: ‘vin cao’.
- Vin caud: ‘vi cau’ (Landes, Bigorra, Carcí, Albigés, Comtat de Foix), vin ‘cau’ (Landes, Baix Comenge, Vall d’Aran, Provença), ‘vinh cau’ (Landes, Marmandés), ‘vi caut’ (Llenguadoc).
- Vin chaud: ‘vi’ chaud (Llemosí, Vivarés), ‘vinh’ chaud (Vivarés), vin ‘chaut’ (Vall d’Ors).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
