Hi ha qui es queixa per l’ús la paraula experiència a l’hora de descriure activitats que s’organitzen al voltant del vi, però la definició del terme no pot ser més exacta quan es refereix a “participar d’una cosa que permet adquirir-ne coneixença” (DIEC). El cert és que fa unes poques jornades, vam poder viure una experiència immersiva -un altre mot de moda- pels paisatges de la Costa Vermella a través d’un recorregut exprés per la seua història vitivinícola, que no és minsa, però tampoc prou coneguda.
Els orígens del cultiu de vinya als quatre municipis de la Costa Vermella, Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda, cal buscar-los al segle IX, quan era comú veure ceps al voltant d’abadies i monestirs, plantades als vessants de les muntanyes com a complement dels cereals que aleshores se sembraven en les zones més planes. Des d’aleshores, segons recorden els llibres d’història, mai ha deixat d’existir la producció de vinya i vi al territori, a excepció de moments puntuals com l’afectació de les vinyes per la plaga de la fil·loxera entre finals del segle XIX i primers del XX, fent, com en altres indrets de la geografia del món, que la viticultura perdés molt de pes en l’economia de moltes societats fins aleshores eminentment agrícoles.
Sigui com sigui, malgrat els alts i baixos, la viticultura s’ha mantingut com un tret definitori del paisatge i economia en la regió, sent sovint una activitat complementària per a moltes famílies, moltes d’elles vinculades a la mar, que han compaginat -i continuen fent-ho- les feines de la pesca amb el cultiu del raïm.
Tècnica innovadora: el peu de gall
Els paisatges de vinya de la Costa Vermella segueixen omplint els vessants de les muntanyes que miren al mar Mediterrani. Són, en bona part, vinyes velles que poden superar els cinquanta anys, que s’estructuren ordenadament sobre més de 6.000 km de murs de pedra seca i un sistema únic al món que van idear fa uns quants segles els templers: una xarxa de canalització dels torrents i rieres anomenada “peu de gall” que, malgrat la dificultat de fer-la i mantenir-la, continua sent una de les característiques que singularitzen i diferencien la viticultura de la regió. Únic al món, insisteixen els actuals responsables de les entitats reguladores del vi, AOC Collioure, AOC Banyuls, AOC Banyuls Grand Cru, i l’IGP Côte Vermeille, que avaluen la possibilitat de demanar-ne la declaració de patrimoni de la humanitat.
Com a resultat d’aquests paisatges únics, vins dolços admirats i reconeguts arreu que abracen les denominacions d’origen Banyuls i Banyuls Grand Cru, que se sumen a una oferta cada cop més consolidada (i majoritària) de vins blancs, negres i rosats que surten al mercat sota l’empara de l’AOC Cotlliure o, en menor mesura, de l’IGP.
Les vinyes de la Côte Vermeille, ben tocades també per la tramuntana, ocupen en l’actualitat vora 1.200 hectàrees sobre sòls calcaris i de llicorella, una xifra que va en caiguda lliure, decreixent d’una trentena d’ha cada any, perquè cada cop és més difícil trobar relleu que pugui viure amb les condicions que exigeix una viticultura heroica, amb difícil treball que no sigui manual, i vinyes amb rendiments baixos d’uns 3.000 kg/ ha. Tot plegat, ha fet que els viticultors que formen part de les entitats reguladores del vi es facin diversos plantejaments a l’hora de seguir escrivint nous capítols en la seua història vitivinícola.
Pla de recuperació per a millorar la rendibilitat d’empreses de vi i garantir continuïtat i futur
El primer pas ha estat demanar una auditoria externa que els permeti avaluar l’estat actual, posar bases del creixement i la consolidació i definir estratègies de millora per al futur.
Entre els diagnòstics, que hi ha pocs viticultors professionals i cellers elaboradors, que molts dels qui es dediquen a la vinya i el vi són persones grans majoritàriament de més de 60 anys, i que la major part de les empreses no tenen empleats o molt pocs ofereixen contractes indefinits. O des del punt de vista de la producció, s’enfronten a reptes importants pel fet que els rendiments per finca són molt baixos, que hi ha un percentatge important de finques amb superfícies molt petites, i que moltes d’elles tenen forts pendents que poden superar el 50% d’inclinació, de manera que el treball que requereix és manual i en cap cas mecanitzat (per tant, incrementa la despesa).
El pla de recuperació passa, segons la consultoria, per definir un pla de recuperació que permeti invertir en vinyes, rejovenir i restaurant els actius, augmentant els rendiments per parcel·la, millorant les condicions de producció (accés a la mà d’obra tot l’any, o facilitar instal·lacions compartides on poder fer vi a la zona), i incrementant els preus de venda dels productes a partir d’una inversió en estratègia de màrqueting i identitat de marca.
Entre les accions de màrqueting hi ha aquestes accions de rebre prescriptors i explicar passat, present i futur de la Costa Vermella, i un clar interès, per part dels representants de les entitats reguladores del vi d’estretir relacions amb la Catalunya del Sud, començant per ampliar la xarxa de coneixences, i seguint amb la participació en fires o altres activitats que els permeti presentar la seua singularitat i els vins que elaboren en els quatre municipis de la mancomunitat.
Un cop d’ull a la Costa Vermella i els seus vins
- Zona geogràfica: Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda.
- 3 AOP: Collioure, Banyuls i Banyuls Grand Cru
- 1 IGP: Côte Vermeille
- 1063 operadors inscrits: 966 viticultors, 69 cellers elaboradors, 3 cellers cooperatius i 50 cellers particulars
- 85 entitats de comercialització
- Superfície total: 1200 hectàrees.
- Varietats de raïm: garnatxa negra (prioritària, amb un 54%), seguida de garnatxa roja (19%), monestrell (9%), sirà (6%), garnatxa blanca (6%), carinyena (4%), i un percentatge menor de vermentino i altres varietats.
- Pel que fa a la producció, en volum, prop de 3/4 parts surt al mercat sota l’AOP Collioure (67%), seguida de AOP Banyuls (27%), AOP Banyuls Grand Cru (4%) i IGP Côte Vermeille (2%).
