Amistat Blanc 2012: Glops de maduresa del Rosselló

Quinze graus de concentració de garnatxa blanca, garnatxa roja i macabeu

Amistat Blanc 2012

Vi de França

PVP Aprox. 20 €

Etiquetat en francès i català

Distribuïdor: Sentits Barcelona. Tel.: 934 283 984934 283 984.

Web: www.sentitsbarcelona.com

Dos amics, Olivier Cazenave i Julien Ditte, apassionats de la garnatxa, i especialment de la que es fa en terres catalanes, van unir esforços per elaborar els seus vins ideals. Van buscar i trobar les vinyes adequades, amb sòls de pissarra degradada, sobre el contrafort dels Aspres, el paisatge ondulat que domina la plana del Rosselló, i van establir el celler a Llupià.

Les vinyes, amb ceps de garnatxa negra, blanca i roja i macabeu són conduïdes sense herbicides per reflectir al màxim l’expressió d’aquest terroir particular, i la verema es fa totalment a mà per poder seleccionar millor el raïm.

Elaboren dos vins, els Amistat blanc i negre, sota l’empara genèrica de Vins de França, que substitueix els antics vins de taula, i fora de la denominació d’origen local (Costers del Rosselló) per tenir llibertat en l’elaboració i no estar sotmesos als lligams de les reglamentacions més estrictes de les DO, o AOC (appellations d’origine contrôlée) en francès.

Seguint la corrent dels vins naturals de no afegir-hi diòxid de sofre (SO2) per estabilitzar-los, els vins contenen la quantitat mínima de sulfits que permeten la conservació del vi durant el transport i les condicions d’emmagatzematge. Les dosis emprades varien en funció dels anys però “amb la intenció d’ampliar les sensacions gustatives en boca i donar el màxim de les expressions de puresa i d’autenticitat” se n’hi afegeix el mínim possible.

Per això, des del celler expliquen que “l’evolució dels vins en ampolla està estretament lligada a les condicions d’emmagatzematge. Els vins són igualment sensibles a les variacions climàtiques”. A més a més, els vins s’embotellen sense filtració en el cas del negre, i amb una filtració molt lleugera en el cas del blanc, per això pot presentar petites precipitacions de cristalls de tartàric, que en cap cas afecten al gust o les aromes.

El blanc s’elabora amb un cupatge de garnatxa roja (40%), i garnatxa blanca i macabeu, de vinyes velles, plantades entre 1950 i 1960. La verema es fa al “punt òptim de maduresa” i veient que la graduació alcohòlica és d’uns impressionants 15º, en podem estar ben segurs que aquesta maduresa ha estat ben completa. La fermentació i la posterior criança de 12 mesos les fa en bocois de 600 litres (demi-muids) de roure francès.

Doncs bé, un cop clars els antecedents, arriba el moment de la veritat: el tast. Es un vi de color groc palla amb reflex lleument daurat i d’intensitat un punt més alta que en la dels vins blancs més lleugers. Però la primera sorpresa real arriba al moment d’ensumar la copa: i és que hi ha molts matisos.

No es tracta d’un vi unidireccional que es pugui caracteritzar amb una aroma principal, com per exemple “poma madura”. En aquest cas, de poma madura n’hi ha, del tipus golden, per ser més precisos. Però també hi ha notes d’herba fresca característiques de la garnatxa blanca, matisos de massapà i brioix, fonoll i anís, fruita de pinyol, com el préssec i l’albercoc. I el millor del cas és que van passat d’una en una o bé en grup, però en successió una darrere l’altre, per la copa i pel nas de l’afortunat que la tingui a mà. És un vi que evoluciona amb l’estona que passa des que s’obre l’ampolla i s’acaba, que mentre el vi es va escalfant, va donant nous matisos.

I encara ens quedava parlar de les sensacions a la boca: és dens, glicèric i de sensació dolcenca, no pas pel sucre, sinó més aviat pels 15º d’alcohol abans esmentats, que més que fer-lo càlid o agressiu, el fan llaminer. Tot i això, és fresc i agradable, gens pesant. I amb un final aromàtic molt llarg, de plàtan molt madur i poma al forn amb mantega, d’elegància mediterrània. No és un vi barat, però paga amb sensacions cadascun dels vint euros que costa.

Nou comentari